Societat

Barcelona, 1594 - Avinyó, 1653 //

Teòloga

Juliana Morell, la primera doctora en lleis

SI HAGUÉS NASCUT ARA, ESTARÍEM PARLANT D’UNA DONA SUPERDOTADA. EN AQUELLA ÈPOCA, PERÒ, DEIEN QUE LA SEVA INTEL·LIGÈNCIA ERA UN “MIRACLE DEL SEU SEXE”. SENSE FER CAS DE LES ETIQUETES, VA VIURE PER A L’ESTUDI I LA CREACIÓ INTEL·LECTUAL

A quatre anys, Juliana llegia i escrivia. A dotze, dominava el llatí, el grec, el castellà, el francès i l’hebreu, i havia estudiat filosofia, teologia, música, ciències i dret. Als catorze va obtenir el grau de doctora en lleis després de defensar públicament la seva tesi al Palau dels Papes d’Avinyó. Per a alguns, la sapiència de la noia era un “miracle del seu sexe”, però el seu pare, el banquer Joan Antoni Morell, hi donava una explicació ben diferent: era el resultat de bons mestres, bons llibres i vuit hores diàries d’estudi des que era molt petita.

LA PORTA DEL CONEIXEMENT

Ell va ser conscient ben aviat de les capacitats extraordinàries de Juliana, i com a humanista convençut, va posar tots els mitjans possibles per alimentar la seva ment àvida de coneixements. Per això no n’hi va haver prou amb mestres d’escola corrents, i va contractar com a instructors particulars professors de la universitat, que li van donar accés a un món que al segle XVII estava fora de l’abast de les dones —i més encara d’una nena.

Morell havia nascut al Raval de Barcelona el 1594, però només hi va viure fins al 1602, quan la família es va traslladar a Lió. A la ciutat occitana va continuar estudiant i va despertar una gran admiració entre la gent més il·lustrada, per a satisfacció del pare però no pas seva, que se sentia incòmoda. Tampoc no estaven d’acord pare i filla amb quin havia de ser el seu futur. L’humanisme creia en la igualtat intel·lectual dels homes i de les dones, però això no volia dir que elles deixessin d’estar sotmeses a l’autoritat masculina en cap moment.

SABER DEDICAT A DÉU

Per viure més lliure d’aquesta dependència, o per genuïna vocació religiosa, quan tenia tretze anys Juliana va manifestar que es volia fer monja. No van servir de res els plans de casament que li volien imposar, i el 1610 va ingressar al convent de les dominiques d’Avinyó, on va viure seixanta anys, estudiant i creant. Quan va morir, el 1653, va deixar tota mena d’escrits propis i traduccions, majoritàriament de temàtica religiosa. Avui, Juliana Morell és una de les dues úniques dones representades al paranimf de la Universitat de Barcelona, juntament amb Teresa de Jesús.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

infraestructures

La paralització a rodalies tensa metro i busos

barcelona

Un vapor obert per prestigiar les persones amb discapacitat

Terrassa
Societat

Investigats els desnonaments a Badalona

Badalona
crònica

Una marabunta davant el caos

SALUT

Els gossos de pacients, permesos al sociosanitari de MútuaTerrassa

TERRASSA
Societat

Mor Joaquim Vich Figa, propietari de l’antiga Destil·leries Gerunda

Societat

Mor el figuerenc i activista cultural Josep Maria Ortega

SOCIETAT

El ple de Girona enterra el projecte del centre Bloom

girona
irlanda del nord

Un tribunal anul·la parts de la reforma migratòria de Sunak

barcelona