Societat

Alforja, 1809 - Reus, 1879 //

Religiosa

Lluïsa Estivill, la monja rebel que va salvar Reus

SEMPRE AMB LES IDEES CLARES, VA SER UNA MONJA LLUITADORA I INCONFORMISTA: VA DESOBEIR LA SEVA SUPERIORA QUAN HO VA CREURE NECESSARI I, DURANT L’ALÇAMENT DE PRIM CONTRA ESPARTERO, VA EVITAR REPRESÀLIES A LA CIUTAT DE REUS.

El 30 de maig del 1843, tothom va girar els ulls cap a Reus: el llavors coronel Joan Prim es va alçar contra Espartero, regent de la corona espanyola. La reacció va ser ràpida, i al cap de pocs dies la població estava assetjada i les bombes hi començaven a caure. Els reusencs, poc motivats amb la posició de Prim i molt preocupats per l’atac, van enviar una comissió a parlamentar amb les dues parts, amb l’objectiu d’aconseguir la rendició del revoltat, i dels assetjants, el cessament dels bombardejos i el compromís de no saquejar la ciutat. Una de les encarregades d’aquella missió, que va tenir èxit, fou la monja Lluïsa Estivill.

CANVI DE VIDA I CANVI DE NOM

Quan va néixer a Alforja el 1809, la van batejar com a Rosa, i en entrar al convent de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül de Reus va seguir la norma habitual de canviar-se el nom i es va fer dir Lluïsa. Però no sempre va ser tan obedient. Dona de caràcter ferm i idees clares, va acabar enfrontant-se amb la seva superiora, amb qui tenia diferències importants, i es va negar a seguir-la quan va decidir traslladar la comunitat a Tarragona. Sor Lluïsa, amb un petit grup de companyes, es va quedar a Reus per continuar la feina amb els malalts de l’hospital i, sobretot, l’escola per a nenes sense recursos.

L’acte de desobediència va aixecar polseguera. Primer l’arquebisbe de Tarragona, i després, la direcció espanyola de les Filles de la Caritat hi van intervenir per exigir que les dissidents s’unissin de nou a la seva comunitat d’origen o bé renunciessin als hàbits de les paüles. Inquiet per l’enrenou, fins i tot el governador de Tarragona va intervenir en l’assumpte. El dirigent va voler fer-se una opinió de la monja, i la junta de l’hospital la va deixar en molt bon lloc.

TRAVES PER EDUCAR

Finalment, sor Lluïsa va fundar les Filles de la Caritat de Reus per continuar la feina, però, com que la comunitat era petita i no donaven l’abast, l’Ajuntament va acabar tancant l’escola el 1857. Decebuda, va dissoldre l’orde i va crear una nova escola per a nens petits. Un any després, una de les seves antigues germanes, la futura santa Maria Rosa Molas, fundava l’orde de les Germanes de la Consolació a Tortosa per seguir amb les tasques educatives i caritatives. Rosa/Lluïsa Estivill acabaria morint el 1879, entre el respecte i l’admiració dels reusencs.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El Suprem arxiva definitivament el cas per l’assassinat de Pedro Álvarez el 1992

barcelona

Campins aposta per posar la quarta dosi als més grans de 80 anys i residents i no esperar a la tardor

barcelona

El Vall d’Hebron tracta el primer pacient de càncer amb una teràpia cel·lular innovadora pròpia

barcelona

L’incendi de Baldomar, a vista de dron

artesa de segre

Un de cada quatre catalans continua en risc de pobresa

BARCELONA

Es mantenen aprovats i notes en la selectivitat

BARCELONA

Consoliden la Xarxa SAI a les comarques gironines

girona

Més de 3.000 alumnes aproven la selectivitat

GIRONA

Un pas cap a la resolució del conflicte de la gossera d’Olot

OLOT