Societat

Crisi rere crisi

L’impacte econòmic del coronavirus durarà almenys fins al 2021

L’esclat de la bombolla de la construcció va destruir el 19% de l’ocupació

Ara es tem l’evolució del turisme i les exportacions

Els sous mai han tornat a ser els mateixos, l’atur continua acarnissant-se en col·lectius especialment vulnerables com els majors de 45 anys, i les condicions de treball de molts sectors han empitjorat fins a límits inimaginables, però és cert que la gran factura laboral que va deixar la crisi econòmica del 2008 s’havia donat, per fi, per saldada. La recessió iniciada amb la desfeta del gegant bancari nord-americà Lehman Brothers, que ràpidament es va estendre per tot el planeta, va destruir a Catalunya 665.000 llocs de treball. Entre el 2013 i el primer trimestre del 2018 se n’havien recuperat 362.000, segons un estudi del grup Manpower, que estimava que entre aquest any i el 2021, si tot anava bé, es podria haver fet net. Però ningú preveia la crisi del coronavirus, que no només amenaça la nostra salut sinó també la de l’economia mundial: en només catorze dies de paràlisi, des que es va decretar l’estat d’alarma, a casa nostra s’han registrat ja més de 51.000 expedients de regulació temporal d’ocupació, que afecten 407.278 treballadors.

Tot i que són acomiadaments temporals i els que va portar la crisi financera van ser gairebé tots d’extinció, ja portem, en menys de dues setmanes, més de la meitat de la pèrdua d’ocupació acumulada en cinc anys de ferotge crisi immobiliària i financera. La comparació entre aquestes dues xifres és enganyosa perquè l’economia està ara paralitzada pel confinament i les incerteses al voltant de la durada i la virulència de la pandèmia i es reactivarà quan aquest malson passi, o és un avís del que ens espera?

El Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional ja han alertat que ens enfrontem amb una recessió “tan dolenta o pitjor que la crisi financera global”, tot i que més limitada en el temps, ja que esperen que l’any que ve ja s’hagi girat full. Després de deixar molt clar que la prioritat ara és salvar vides i que tot ha d’estar supeditat a aquest objectiu, els experts consultats per aquest diari pronostiquen que l’impacte econòmic serà important, tot i que les seves reflexions són esperançadores.

Per Josep Oliver, catedràtic emèrit d’economia aplicada de la UAB i eminència en l’estudi del mercat laboral català, cal tenir en compte que fa deu anys la crisi va agafar empreses i famílies amb uns nivells d’endeutament molt alts. És per això que el primer que van fer quan va arribar la recessió va ser deixar de consumir. “Evidentment hi ha situacions de tot tipus –deixa clar–, però tenim ara una economia més sòlida, amb més coixí, hi ha molta gent que ara conté la despesa que disposa de renda i la tornarà a fer circular quan això passi.” “No és una crisi de demanda, de gent que no pot comprar-se un cotxe, com va passar el 2008”, posa com a exemple, gràficament.

L’esclat de la bombolla

En segon lloc, el 2008 teníem un problema estructural, que era una bombolla immobiliària i financera que tard o d’hora havia de petar. Segons les dades d’un estudi de la UGT, entre el 2007 i el 2012, la construcció va perdre a Catalunya el 51% dels llocs de treball, i la indústria, el 25%. Com indica Oliver, la indústria de menys valor afegit directament va desaparèixer, però el gran problema van ser els milers de treballadors de la construcció que van perdre la feina, ja que pel seu perfil –molts immigrants, la gran majoria amb poca formació– els va costar molt reciclar-se i trobar feina en altres sectors.

Ara el mercat laboral és més resistent. Això no treu, pronostica Oliver, que temporalment es puguin perdre molts llocs de treball, com ja està passant. En portem 400.000, l’11% de l’ocupació, però Oliver creu que “no arribarem al 19% de destrucció laboral de la crisi financera” i recorda, a més, que els actuals acomiadaments són temporals, no d’extinció.

Econòmicament parlant, el que més preocupa actualment al catedràtic emèrit de la UAB és com evolucionaran el sector turístic i les exportacions, ja que podrien quedar tocats, i precisament han estat el motor de la recuperació econòmica i el creixement dels darrers anys. “Si Europa i Amèrica no es recuperen ràpidament, la recuperació de l’ocupació ens pot costar més, tot dependrà de si hi ha o no aquest altre xoc procedent de l’exterior”, adverteix.

Sense sostre de despesa

Tot i això, destaca Oliver que les autoritats monetàries, per la por que genera aquesta inèdita pandèmia o perquè alguna cosa han après de la recessió del 2009, han reaccionat molt més ràpid que amb la crisi financera. “Tot i que també tindrà les seves conseqüències, perquè després s’haurà de veure com es recondueixen les finances públiques –indica Oliver–, els bancs centrals han obert la barra lliure del dèficit, ens podem gastar el que no tenim” per minimitzar l’impacte de l’actual crisi, almenys a curt i mitjà termini.

També per Raúl Ramos, professor del departament d’econometria, estadística i economia aplicada de la UB, és una bona notícia que la Comissió Europea hagi aixecat, veloçment, el límit de despesa. Per Ramos, ja ha quedat descartat que la crisi actual tingui forma de V i, per tant, suposi una caiguda pronunciada i també una ràpida recuperació. La majoria d’analistes es decanten ara per la lletra U, el que implicaria una caiguda “forta, una mica sostinguda en el temps, però amb una recuperació relativament ràpida”. “Esperem que no sigui una L i s’allargui quatre o cinc anys; no crec que passi, però dir que a finals del 2020 l’economia estarà igual que ara és ingenu, com a mínim s’allargarà fins l’any que ve”, pronostica.

Segons el professor de la UB, els efectes de tot plegat en l’ocupació catalana no haurien de ser devastadors com en la crisi del 2008 perquè “les empreses han après que els surt millor retenir els bons treballadors”. Adverteix, però, que quan tot passi “s’hauran de valorar més mesures de suport a les empreses i a les famílies”, i s’hauran d’adreçar a les persones que hagin quedat en pitjor estat. “Si no, plourà sobre mullat”, adverteix Ramos, ja que perdran la feina les persones més poc qualificades, que tenen més problemes per tornar al mercat laboral, o les que ja anaven molt justes i no podien pagar el lloguer o la hipoteca. Com reflexiona, “el problema de les crisis no són tant els costos sinó com es reparteixen”.

LES FRASES

Es preveu una caiguda forta i una mica sostinguda, però amb una recuperació relativament ràpida
Raúl Ramos
professor economia aplicada ub
La nostra economia és més sòlida avui que el 2008, tot dependrà de la recuperació exterior
Josep Oliver
Catedràtic emèrit uab
La recessió serà tan dolenta o pitjor que la crisi financera, però el 2021 ja ens haurem recuperat
Kristalina Georgieva
directora gerent de l’FMI
Els països s’han de moure ràpid per augmentar la despesa sanitària i enfortir la xarxa social
David Malpass
president banc mundial
19
per cent
de l’ocupació va arribar a perdre Catalunya per culpa de la crisi financera i immobiliària.

Els sindicats volen eines legals per aturar els ERTO

Els afectats pels expedients de regulació temporal d’ocupació ja superen els 407.000 treballadors, una xifra que és més elevada que tots els aturats que hi havia al país al més de febrer (395.214). Fa dies que els sindicats denuncien que la facilitat per presentar-los, sense haver de negociar amb els representants de la plantilla, i els beneficis per a l’empresa, que s’estalvia les quotes de la Seguretat Social, està fent que moltes companyies abusin d’aquesta eina. Ahir van anar un pas més enllà i van reclamar que el govern espanyol aprovi una bateria de mesures per frenar aquesta onada d’acomiadaments.

Josep Maria Àlvarez i Unai Sordo, secretaris generals de la UGT i CCOO a escala estatal, van assenyalar algunes de les possibles eines, com paralitzar transitòriament els expedients, apujar les indemnitzacions o condicionar les ajudes públiques a la conservació dels llocs de treball un cop passi el confinament. Preveuen que el març es podria tancar amb 1 milió d’acomiadaments a tot l’Estat. Exigeixen ajudes per a col·lectius com les treballadores de la llar i els aturats sense subsidi.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El Banc dels Aliments de Barcelona reparteix prop de 900.000 quilos de menjar coincidint amb l’estat d’alarma

barcelona

Xavier Trias surt de l’hospital després de passar deu dies ingressat per coronavirus

Barcelona

El confinament a la Conca d’Òdena serà considerat com a accident laboral

Madrid

El TSJC ordena a Salut dotar de material de protecció al servei d’ambulàncies

Barcelona

Vergés apunta que el procés de desconfiament variarà en funció de la densitat de població dels territori

Barcelona

Andorra ja suma 22 morts per coronavirus

Andorra la Vella

Els Mossos incrementaran controls després que el trànsit s’incrementi un 7% a la sortida de Barcelona respecte dilluns passat

barcelona

Els familiars de difunts poden reclamar a les asseguradores els serveis no prestats durant l’estat d’alarma

Barcelona

Sanitat farà un estudi estadístic amb tests per saber el percentatge de població que ha passat el coronavirus

Madrid