El confinament, en primera persona
Per quedar-se a casa
El Punt Avui ofereix dues planes diàries amb testimonis ciutadans sobre com passen aquests dies de confinament
Cuineres, escriptores, músics, professors...diferents ciutadans de Catalunya desfilaran cada dia en la nova secció d’El Punt Avui per explicar com afronten el confinament i cm els ha alterat el dia a dia.
“M’he tornat a reincorporar al Banc d’Aliments per ajudar”
“Compagino l’activitat de president de la Cambra fent trucades a empreses i institucions amb la de conseller delegat d’una empresa de masses congelades aturada per un ERTO. Fins al desembre era sotsdirector voluntari del Banc dels Aliments i en aquesta situació m’hi he tornat a reincorporar per ajudar-los a coordinar el projecte World Central Kitchen i altres de cuina per a menjadors socials. En l’àmbit personal estic amb l’esposa i la sogra a casa, faig exercici, surto a passejar el gos sota casa o faig bicicleta estàtica.”
“Passo hores a la cuina perquè m’encarrego de tots els àpats”
“Estic molt adaptat al confinament. Combino la feina, les tasques domèstiques i l’entreteniment. Cada dia tinc reunions telemàtiques, lectures, informes i gestions relacionades amb la feina, principalment amb les responsabilitats més directes, sobre els mitjans públics i la crisi sanitària. També passo les hores a la cuina perquè m’encarrego de tots els àpats. I segueixo més la informació que les sèries i encara tinc massa llibres pendents.”
“S’ha fet més evident que vivim en un món socialment molt injust”
“Estar reclosa en una casa àmplia i lluminosa, plena d’obres d’art i de llibres, és un confinament de luxe. Però aquest privilegi no impedeix que sigui ben conscient de la gravetat de la catàstrofe que estem vivint. No m’imaginava haver de patir una situació tan dura i tan inquietant. Crèiem que teníem el món dominat i ha hagut de ser un virus, invisible, el que ens ha obligat a replantejar-nos el futur. Encara que la malaltia pot patir-la tothom, s’està fent més evident que mai que vivim en un món socialment molt injust.”
“Recordem, quan tot passi, què ens ha endolcit la vida: la cultura”
“I tot d’una un dilluns es converteix en dimarts o en qualsevol altre dia de la setmana. Sense poder acaronar en Max, amb la nostra filla a quilòmetres de distància. Els ordinadors, els telèfons mòbils, ens tornen a una realitat que vol rutines i voluntat per no caure en l’abisme de l’abandonament. Un altre món és possible? Segur. Però recordem, quan tot hagi passat, què ens ha endolcit la vida: llibres, quadres, pel·lícules, música... Malauradament, crec que la cultura, com sempre, és a qui li tocarà pagar el beure.”
“Però no tot és feina: se’m dona bé el món dels arrossos!”
“Durant aquests dies de confinament trobo molt a faltar el contacte directe amb les persones. Les videoconferències són fredes i distants. Per sort no tinc gaire temps d’avorrir-me, però em fa reflexionar sobre la poca cultura que tenim del teletreball: cal ser molt organitzat i disciplinat per no caure en el desordre. Però no tot és feina: també surto per anar a comprar al súper i al mercat i els dissabtes aprofito i em faig un homenatge culinari. He descobert que se’m dona bé el món dels arrossos!”
