ROSA MASFERRER
INSTITUT RELIGIOSES DE SANT JOSEP DE GIRONA. VICEPRESIDENTA DE LA URC
“Molta gent està donant més valor al que significa l’afecte humà”
Aquesta monja forma part d’una de les congregacions que dirigeixen clíniques i residències de gent gran, que han tingut un paper important en la crisi de la Covid
En el dia a dia normal, la Rosa Masferrer, de l’Institut de Religioses de Sant Josep de Girona (les conegudes germanes de Sant Josep o vetlladores), no para quieta. Va amunt i avall visitant, com una de les responsables que és, les diferents comunitats de la congregació i les clíniques i residències de gent gran que mantenen, entre les quals hi ha la Clínica del Remei de Barcelona, la Clínica Salus de Banyoles, la residència Santa Maria del Tura d’Olot, el Centre Geriàtric Maria Gay de Girona o la residència Natzaret de Malgrat de Mar. També tenen una casa d’espiritualitat a Solius i una escola al barri gironí de Vila-roja. Aquest anar de bòlit s’incrementa perquè Masferrer és, a més a més, la vicepresidenta de la Unió de Religiosos de Catalunya (URC), per això l’aturada pel coronavirus li ha suposat un canvi total.
Em diuen que va haver d’estar aïllada perquè tenia símptomes de coronavirus?
Al final vaig donar negatiu, però sí, vaig haver d’estar aïllada més de vint dies perquè vaig començar amb un quadre febril, i vam haver de prendre precaucions per no encomanar les meves germanes, que són molt grans. “Però si tu ets la jove!”, em deien.
I com ha estat, aquesta reclusió?
La nostra vida és molt activa, i tot i que algunes germanes i per edat ja no estan a la primera línia d’acció, nosaltres estem molt acostumades al tracte amb molta gent: els malalts i els residents, en primer lloc, les seves famílies, els sanitaris... Jo personalment vaig decidir agafar-me aquesta aturada amb molta calma i quasi com un regal perquè m’ha permès parar una mica. També he reflexionat molt. Vols creure que no hi ha dia que no me’n vagi a dormir pensant si el que està passant és real o no?, si el que està passant està passant realment?
Ens farà pensar a tots aquesta pandèmia?
Crec que ha sigut un toc d’atenció al planeta, als països, a les comunitats i a nivell personal. Tots en algun moment de la pandèmia ens estem fent preguntes i penso que molta gent està donant més valor al que significa l’afecte humà, al que és una abraçada o poder fer un petó a una persona estimada. Crec que hi ha un redescobriment del que realment ens omple: trobar-se amb l’altre.
Vostès tenen clíniques i residències. Es deuen als malalts. Com ho han passat?
De seguida que es va decretar l’estat d’alarma es va constituir l’equip de seguiment de Covid i el seguiment continuat de tots els nostres centres, i per part de les germanes, que tot i que som infermeres ara i per edat bàsicament es dediquen a l’acompanyament dels malalts i residents, es va fer un replegament. Hem fet un pas enrere físic, però aquí és on han entrat les noves tecnologies i n’hem fet ús per poder arribar a les persones a qui estem acompanyant. Hem fet teleacompanyament, per tant hem estat presents d’una manera diferent.
Les vostres clíniques?
Han estat posades a disposició del sistema de salut i obertes per alliberar malalts d’altres centres. N’hem tingut molts amb Covid, i amb molt de gust de poder col·laborar. A la Clínica del Remei ens han arribat malalts d’altres tipus i en alguna altra clínica ens han derivat els parts. Ja veus, la vida i la mort, una a cada mà.
I les residències?
Ha estat dur i hem patit, però s’ha pogut tirar endavant gràcies a l’ajuda de les diferents regions sanitàries on som i els CAP, que n’han estat molt pendents i s’hi han bolcat. Haig de dir que uns centres nostres s’han mantingut nets fins fa poc, que ha entrat el bitxo. Ho estem controlant.
Vostè és vicepresidenta de la Unió de Religiosos de Catalunya, que acaba de fer 40 anys.
És una entitat que no té cap poder sobre les congregacions, no és un òrgan de govern. Una cosa que pugui dir la URC no és llei, sempre és proposta, col·laboració; és un lloc on les congregacions que hi pertanyen hi poden trobar companys, ajuda, formació. Realment és un estri de comunió, de reflexió i de trobada. I és una entitat paritària, va ser la primera en què es van unificar homes i dones consagrats. Ara per la Covid-19 hem posat les nostres comunitats a disposició de les autoritats.
Quins projectes tenen més immediats?
Aquest any, aprofitant que la URC fa 40 anys però per recordar que en fa vint-i-cinc que vam celebrar el Congrés de Vida Religiosa, hem plantejat organitzar un fòrum de vida religiosa, un any de reflexió sobre la nostra vida. Hem de repensar qui som perquè també l’escenari i la vida han canviat molt. Serà també una manera de mantenir al dia l’actualització de les nostres congregacions. Hem de pensar tots junts què ens diu l’Esperit en aquests temps i discernir. El fòrum sortirà afectat pel coronavirus, però anirem fent.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
