ESMERALDA
VIU A ARENYS DE MAR
“Amb el que ens donen els frares en tenim per dinar i per sopar”
Cada dia s’acosta a la porta del convent dels frares caputxins d’Arenys de Mar per menjar. “Amb el que em donen en tinc per dinar i per sopar”, explica aquesta jove, que amb el seu company i el gos viuen en una casa ocupada al centre del poble. Fa un any que és usuària del servei que la comunitat religiosa ofereix als més pobres i no ha deixat de venir cap dia durant la crisi del coronavirus. “Ara no ens podem quedar a menjar a dins ni fer el cafè, per mantenir distàncies”, lamenta abans d’agafar la bossa que li dona fra Enric, que durant el confinament ha vist cares noves a la cua i moltes de gent jove. Cada dia serveixen uns 40 àpats per a tothom que s’hi acosta. La comunitat, que viu de l’almoina i va suspendre les misses, ha rebut les donacions de veïns per poder continuar servint menjars.
“Estava a les acaballes i ara confio que me’n sortiré”
e.f
Viu a Barcelona des que va marxar de Colòmbia fa cinc anys. Té 38 anys, amb permís de residència i treball, va tenir feina al sector del taxi fins que al febrer es va quedar a l’atur amb la baixada de la feina per la suspensió del Mobile, un dels primers símptomes de l’impacte econòmic de la pandèmia. “Sense turisme ni fires no calen tants taxis”, explica resignat en Ricardo un cop va passar a engreixar les llistes de l’atur. El problema, però, és que sense ingressos i amb pocs estalvis no ha cobrat res de l’atur. “Estava a les acaballes, sense ingressos, però confio que me’n sortiré. Espero que aquesta sigui la primera i l’última vegada”, diu convençut mentre espera a les instal·lacions de la Creu Roja per carregar el menjar per passar unes setmanes. Té esperances de tornar a portar el taxi ben aviat. “Quan tornin els turistes”, diu, però mentre això no passa ja ha provat de fer el seu primer trajecte com a ridder. “No està ben pagat però són distàncies curtes que puc fer amb la bicicleta”, assegura. “De feinetes n’hi ha, només s’han de buscar”, assenyala.
