“Que rodin melons, a l’escenari”

Marcel Gros celebra la revetlla de Sant Joan des de fa anys amb Pepa Plana (i les seves respectives parelles). La pallassa va refugiar-se a Sant Jaume d’Enveja el 2003, a la seva tornada del Cirque du Soleil, en una antiga fàbrica de gallines, reconvertida en casa i fàbrica de creació. Aquest 2019, les dues parelles han ampliat la trobada, per celebrar que ja es pot viatjar fora de les àrees de salut pròpies. Marcel Gros ha estat a la regió central, a Manresa. Pepa Plana, en canvi, ha gaudit com mai de la natura, i s’ha atrevit a fer el primer hort, amb plantes ben variades, des de tomaqueres i carbassons fins a bitxos. Un artista sempre vola, contínuament, i un pagès s’ha d’arrelar ben a prop del tros per cuidar-lo dia a dia. Es veu que va confondre els plançons i que els melons, que necessitaven córrer per poder donar espai al fruit dolç, s’han col·locat com si fossin carbasseres. No correran, gaire, diu Pepa Plana, que es riu de la seva poca traça amb els solcs, més aviat irregulars.

La seva preocupació és en els teatres. Necessiten els aplaudiments i saludar. Contínuament. Ella ho fa instintivament quan peten les crispetes a la paella; ell quan, a les vuit del vespre, tothom agraïa la feina als sanitaris. S’enriolen contagiant-se a veure qui la diu més grossa. Ho necessiten perquè fa tres mesos que no actuen (“mai en la vida m’hi havia passat tant de temps!) i perquè no saben quan tornaran les gires, que són imprescindibles per a la seva sostenibilitat econòmica. Diuen, amb el seu humor àcid de pallasso d’escenari per a adults, que si ells no actuen els teatres queden buits. També desconeixen l’efecte que pot tenir actuar amb el públic separat, sense el contagi del riure veí. Potser, com s’especula en algun teatre, fins i tot amb plantes per entremig. I, de seguida, surt la broma. Doncs que hi plantin “Que rodolin els melons, a l’escenari”.

Referir-se a melons i pebrots a l’escenari no és cap joc metafòric, és un lema que podria ser tant contundent com aquell “Mátame camión”, que Pepa Plana evoca en les sortides a tallar les autopistes, arran de la sentència del judici als presos polítics. I segueixen fent sorna (potser conseqüència de la matinada de chupitos de dissabte a la nit, que es va allargar fins a les quatre de la matinada) dient que la gent que es manifestava era tan perillosa “en comptes de mascareta, es tapaven tota la cara... i cremaven coses”; “I eren terroristes capaços de fer bombes amb sabó!”

Marcel Gros ha aprofitat aquests mesos encallat a la depressió de la Catalunya Central per llegir-se El Quixot sencer. Amb tots els comentaris a peu de plana, remarca. Mai, fins ara, ho havia aconseguit. Ara, diu, “em podria presentar a algun concurs, que hi sabria respondre les preguntes!”

Des del 2003, l’únic any que no es van trobar els dos pallassos (tots dos juguen amb referències al volum en els seus noms artístics; són una parella que s’equilibra) va ser el 2018, “per una actuació sanitària”, comenta Marcel Gros. Ara està recuperat d’una intervenció al cap. Es va espantar, teatralment, quan li van dir que sortiria “normal” de l’operació. Que ell és pallasso i necessita tenir el cap un pèl excèntric! La seva ironia aguda continua amb molt bona salut, com es tradueix en aquesta conversa. Ell ha flairat que aquesta nova normalitat, en realitat és “la vella anormalitat” I Plana, sembrada amb els eslògans remata “Ens en sortirem... o no”. Les autoritats sanitàries els posen l’acudit fàcil quan deixen que la gent s’amuntegui com escopinyes per fer el vermut a les terrasses dels bars. Però fa que hagi d’estar distanciada per entrar al teatre. Que sigui més recomanable visitar l’Ikea que un concert de festa major. Fan broma constantment, però és evident que estan preocupats. Ells ja es movien als anys vuitanta i els programadors volien parlar de teatre, després de la funció. Ara, no volen parlar gens de feina. S’adonen que ha crescut una deixadesa, que l’administració (que compleix amb les seves obligacions) ha perdut la militància que mantenen els artistes; “És un ofici de renúncia”, aclareix Pepa Plana. I sí, hi ha Grec i hi ha teatre públic que aixopluga, però és insuficient. Remarquen: “A fora hi fa fred.”

Pepa Plana, amb Noël Olivé, podran rescatar una actuació de Veus que no veus aquest 18 de juliol, en el festival Cruïlla XXS, de Barcelona. Però serà amb una capacitat de 400 localitats. Cobraran el 50% de la taquilla. També Marcel Gros actuarà a l’Esbaiola’t d’Esterri d’Aneu amb La gran A... ventura, aquest 17 de juliol. Poca cosa. A mitjans de juliol, si la meteorologia ha estat clement, els melons estaran a l’hort, lluents, i les pallassades, a l’escena. Tot a lloc, ni que sigui per un sol dia!