Societat

Patrimoni

L’homenatge pendent

Una exposició al museu Darder de Banyoles fa un reconeixement al fotògraf i documentalista Ernest Costa amb una selecció de la seva extensa producció

Costa ha recollit i difós el patrimoni etnogràfic en llibres, articles, sèries fotogràfiques i documentals audiovisuals

En una època en què sem­bla que el prin­ci­pal objec­tiu dels viat­ges sigui fer-se fotos per pen­jar-les a les xar­xes soci­als, és d’agrair l’existència de per­so­nes com l’Ernest Costa, un home que, en lloc de con­su­mir pai­sat­ges com qui es menja un Big Mac, els mas­tega len­ta­ment per assa­bo­rir-los, els observa, s’hi sub­mer­geix, parla amb la seva gent, n’aprèn la història menuda i, final­ment, ho fixa en lli­bres, sèries fotogràfiques, cròniques periodísti­ques, pro­gra­mes de ràdio i docu­men­tals audi­o­vi­su­als. De l’immens lle­gat que Ernest Costa Savoia (nas­cut a Bes­canó el 1940 i esta­blert des de fa anys a Font­co­berta) ha acu­mu­lat durant dècades movent-se pels Països Cata­lans, el museu Dar­der de Banyo­les n’ofe­reix una selecció a l’expo­sició Ernest Costa, notari del ter­ri­tori, inau­gu­rada dijous i que es podrà visi­tar fins a mit­jan desem­bre. Com­pa­ra­ble a una antològica d’un pin­tor o d’un escul­tor, esdevé l’home­natge que Cata­lu­nya deu a un home gràcies al qual s’ha docu­men­tat i con­ser­vat per a la poste­ri­tat una bona part del nos­tre patri­moni etnogràfic.

El comis­sari del mun­tatge és el natu­ra­lista banyolí Josep Maria Mas­sip –un gran amic seu– però la tria del que s’hi mos­tra es deu sobre­tot al mateix Costa. El visi­tant hi troba mate­ri­als reco­llits per ell, algu­nes de les seves apor­ta­ci­ons bibli­ogràfiques i periodísti­ques, guions radiofònics o uns audi­o­vi­su­als, jun­ta­ment amb lli­bre­tes d’apunts i dibui­xos, càmeres, imat­ges d’homes i dones que han estat les seves fonts d’infor­mació i fins i tot unes botes gas­ta­des, exhaus­tes, mos­tra­des com a metàfora dels quilòmetres cami­nats. Al cos­tat de les peces hi podem lle­gir refle­xi­ons de Costa. Per exem­ple, jun­ta­ment amb les botes esmen­ta­des i uns lli­bres de con­sulta, cita el geògraf Pau Vila quan acon­se­lla que el conei­xe­ment del ter­ri­tori l’hem de fer amb els peus i també amb el cap; i acom­pa­nyant un tros de suro i un tap de cava, explica l’existència de tan­tes alzi­nes sure­res per les neces­si­tats de la indústria de l’escumós. En par­lar amb aquest diari, Costa posa l’accent en el reco­nei­xe­ment que vol retre a les per­so­nes –“gent anònima, sen­zi­lla, algu­nes ni sabien lle­gir i escriure”– que li han faci­li­tat les dades amb què ha bas­tit els seus tre­balls.

En la inau­gu­ració de l’expo­sició –mun­tada per l’Ajun­ta­ment a par­tir d’una pro­posta del Cen­tre d’Estu­dis Comar­cals de Banyo­les– el regi­dor de Cul­tura, Miquel Cuenca, a part d’elo­giar el tarannà de l’home­nat­jat, va pre­sen­tar-lo no pas com una figura romàntica sinó com a un model ple­na­ment vigent i un exem­ple per al futur, ja que Costa –va dir– és el para­digma de la manera com cal acos­tar-se al ter­ri­tori en uns temps en què la seva gestió ha de ser sos­te­ni­ble i res­pec­tu­osa.

De manera paral·lela a l’expo­sició, el museu Dar­der orga­nit­zarà acti­vi­tats com­ple­mentàries que s’anun­ci­a­ran pròxima­ment.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia