Societat

Els brots de Lleida i Barcelona milloren

Salut confirma l’estabilització de contagis a totes dues ciutats però demana cautela per “conviure amb el virus”

Presenta un pla amb cinc nivells d’alerta

Només l’últim nivell, comparable al març o l’abril, implicaria el confinament

LES FRASES

Els confinaments anomenats de microcirurgia, no a l’engròs, no són descartables
Josep Maria Argimon
secretari de salut pública
El pla és per intentar no haver d’arribar a l’últim recurs, que és la restricció de la mobilitat
Alba Vergés
consellera de salut

La situ­ació de trans­missió comu­nitària de Lleida i Bar­ce­lona s’ha esta­bi­lit­zat. Això vol dir que hi ha un petit des­cens en la incidència acu­mu­lada de casos i també que s’ha reduït el risc de rebrot. El secre­tari de Salut Pública, Josep Maria Argi­mon, va afir­mar ahir que la situ­ació epi­de­miològica al con­junt de Cata­lu­nya ha millo­rat en els últims set o vuit dies i que l’ano­me­nat fac­tor R, que indica el nom­bre de con­ta­gis per per­sona, ha bai­xat fins a l’1, “en part perquè al Segrià ja estem per sota”.

Argi­mon va con­fir­mar la bona notícia ahir durant la pre­sen­tació del pla de con­trol del virus que pre­veu mesu­res gene­rals en funció de cinc nivells d’alerta. El pla només pre­veu dema­nar el con­fi­na­ment als ter­ri­to­ris o espais que esti­guin en el cinquè nivell, que és el que es va pro­duir durant els mesos de març i abril a tot el país, amb un risc gran de superar la capa­ci­tat assis­ten­cial. Lleida, on segons Argi­mon “hi ha hagut una situ­ació molt com­pli­cada“, ha estat en un nivell infe­rior amb un impacte assis­ten­cial hos­pi­ta­lari. Avui, amb les noves dades a la mà, el Pro­ci­cat haurà de deci­dir si relaxa les mesu­res i les equi­para a les reco­ma­na­ci­ons fixa­des per Bar­ce­lona i la pri­mera corona metro­po­li­tana, que estan en un nivell de risc 3, amb brots com­ple­xos però sense impacte hos­pi­ta­lari.

Bona part de Cata­lu­nya està encara entre el nivell 1 i 2, amb casos esporàdics o petits brots con­tro­lats. Argi­mon va expli­car que la Cata­lu­nya Cen­tral “està esta­ble”; l’Alt Piri­neu, “bé”, i a les Ter­res de l’Ebre s’ha detec­tat un brot a Amposta “però amb R a la baixa” i on està pre­vist fer cri­bratge mas­siu.

En el pla es pre­veu un con­trol acu­rat de cada brot, amb l’incre­ment de pro­ves PCR, la con­trac­tació de 588 agents Covid que s’incor­po­ra­ran a l’atenció primària, cri­brat­ges específics a empre­ses, un pla pilot de tes­tatge mas­siu que començarà d’aquí a unes set­ma­nes a Bada­lona, ras­treig de casos, mesu­res soci­als i l’ampli­ació del pro­grama Pidi­rac de segui­ment de l’epidèmia de la grip per fer també el segui­ment de la pandèmia.

Res­pecte a la loca­lit­zació dels con­tac­tes, Vergés va asse­gu­rar que dimarts se n’havien detec­tat 1.600 en només un dia. La mit­jana per cas, però, està encara lluny dels deu per per­sona con­ta­gi­ada a què aspira Argi­mon. Salut dis­posa també de 928 pro­fes­si­o­nals per fer ras­treig, que poden arri­bar a ser 2.000 en cas de neces­si­tat, i tenen dis­po­ni­bles 920 llits de crítics basals ampli­a­bles a 2.023. Tot ple­gat, va des­ta­car Vergés, “per inten­tar no haver d’arri­bar a l’últim recurs, que és la res­tricció de la mobi­li­tat”.

Els deu dies crítics

Tot i que les dades faci­li­ta­des ahir sem­bla­ven con­tra­dir el mis­satge d’alarma que va donar només un dia abans el pre­si­dent Quim Torra, Argi­mon ho va negar de forma con­tun­dent. Va insis­tir que Torra havia par­lat de “dies crítics” en el mateix sen­tit que ell ho havia fet la set­mana ante­rior. “Que hi hagi una tendència al des­cens no ha de supo­sar que es pugui pro­duir una rela­xació. És clau poder seguir man­te­nint les mesu­res de pre­venció per poder viure amb aquest virus molts mesos.” En aquest sen­tit va insis­tir un cop més en la neces­si­tat d’evi­tar aglo­me­ra­ci­ons i de reduir les interac­ci­ons soci­als fora del nucli de con­vivència. “Feli­cito el Saba­dell per l’ascens, però algu­nes imat­ges de la cele­bració ens les podíem haver evi­tat”, va lamen­tar. Tant Argi­mon com la con­se­llera Alba Vergés van insis­tir en la mateixa idea que cal bus­car un equi­li­bri entre la “vita­li­tat” dels dife­rents actors soci­als i econòmics i el con­trol del virus. “No hem de voler com a soci­e­tat el con­fi­na­ment. La infecció la podem con­tro­lar amb els hàbits i la pre­venció”, va subrat­llar Argi­mon. Pel que fa a les mesu­res, no queda clar quina serà la uni­tat ter­ri­to­rial. Argi­mon no des­carta que en funció dels indi­ca­dors, entre els quals també va dir que s’hau­ran de tenir en compte fac­tors soci­als, es facin actu­a­ci­ons en espais molt petits, el que es coneix com a “con­fi­na­ment de micro­ci­rur­gia, no a l’engròs”. Però el direc­tor de la uni­tat Covid a Cata­lu­nya, Jacobo Men­di­o­roz, va con­fiar que aug­menti la sen­si­bi­lit­zació de la gent, que és clau. Tant que “si el 90% de la població és res­pon­sa­ble pot­ser no caldrà arri­bar a tot això.”

Colau critica Salut i les infermeres demanen la dimissió de Vergés

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va demanar ahir al govern de la Generalitat que “en lloc de generar alarma” articuli els mecanismes perquè “hi hagi millor coordinació i funcionin plenament els sistemes de detecció de casos i rastreig”. Colau va assegurar que el sistema per detectar els contagis no acaba de funcionar perquè no s’està localitzant els contactes positius, i això és “l’origen que s’hagi disparat el nombre de contactes”. Per això, a més d’oferir la “mateixa col·laboració de sempre” al govern, va demanar a l’executiu català que “reforci l’atenció primària” amb agents Covid a tots els municipis.

Per la seva banda, el sindicat Infermeres de Catalunya va demanar per carta al president de la Generalitat, Quim Torra, la dimissió de la consellera de Salut, Alba Vergés. En la missiva, el sindicat veu “inadmissible” la gestió sanitària feta durant la pandèmia i acusa la consellera de “no deixar-se assessorar pels professionals que coneixen la salut pública catalana i la realitat viscuda prèviament”. Lamenten que Vergés no hagi respost a les seves peticions i critiquen decisions com les “contractacions milionàries a empreses privades per fer el rastreig” o el “menyspreu” a l’atenció primària durant la pandèmia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia