Hiroshima, un clam per la pau
Els participants es conjuren per aconseguir la supressió de les armes nuclears i una pau duradora
Una supervivent retreu que el Japó no hagi signat el tractat de prohibició d’armes nuclears
La ciutat d’Hiroshima va marcar ahir el 75è aniversari del llançament de la primera bomba atòmica contra població humana de la història –efectuat pels Estats Units– reclamant a la comunitat internacional un compromís per la pau i el desarmament nuclear. L’acte va començar a un quart de nou del matí, l’hora en què va explotar l’artefacte, amb el so d’una campana que donava pas a un minut de silenci, secundat amb el so modulat d’una alarma que es va poder sentir a tots els racons del país.
En el moment actual, en què les tensions entre algunes potències mundials han augmentat a causa de l’origen del coronavirus i, especialment, per les rivalitats comercials i geopolítiques davant la desacceleració econòmica global, l’alcalde d’Hiroshima, Kazumi Matsui, va demanar als països que deixin de banda les seves diferències i s’uneixin per superar tant el repte de la malaltia com el comercial. Matsui, que va ser el primer a intervenir després del minut de silenci rigorós, va afirmar en un discurs que Hiroshima es va recuperar gràcies a la gent que col·laborava estretament per evitar la repetició del seu tràgic passat.
Matsui, a més, va fer una crida per tal que el govern japonès escolti la crida dels supervivents i signi el tractat sobre la prohibició d’armes nuclears de les Nacions Unides, i va instar el món a unir-se davant les amenaces mundials. “Hiroshima considera que és el nostre deure construir a la societat civil un consens per tal que la gent d’arreu del món s’uneixi per aconseguir la supressió de les armes nuclears i una pau mundial duradora”, va concloure l’alcalde de la ciutat.
El primer ministre del país, Shinzo Abe, va recollir el guant del batlle d’Hiroshima per subratllar que el Japó està compromès amb la prohibició de les armes nuclears, però va dir que no es podria aconseguir un món lliure d’armes nuclears de la nit al dia i que s’ha de partir del diàleg entre els bàndols oposats. “La posició del Japó és servir de pont entre diferents bàndols i promoure pacientment el seu diàleg i accions per aconseguir un món sense armes nuclears”, va remarcar Abe, subratllant el paper del seu país com l’únic del món que ha patit bombardejos nuclears.
“Em comprometo aquí, a la ciutat d’Hiroshima, on la gent ha pregat per la pau eterna, que el Japó farà tot el possible per a la realització d’un món lliure d’armes nuclears i per una pau duradora”, va dir, sense mencionar que el seu país va refusar la invitació a signar el tractat de prohibició d’armes nuclears el 2017. Però qui sí va atrevir-se a parlar va ser una de les supervivents, Keiko Ogura, que va retreure al primer ministre la seva falta de compromís real per l’abolició de les armes nuclears. “El primer ministre d’aquest país ofèn molts supervivents en no signar el tractat de prohibició d’armes nuclears”, va respondre ferma Ogura.
En un missatge de vídeo enregistrat, el secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, va alertar que el risc de l’ús d’armes nuclears va en augment. “L’única manera d’eliminar totalment el risc nuclear és eliminar totalment aquest tipus d’armes”, va assegurar el mandatari, que va cancel·lar el viatge a Hiroshima a causa de la pandèmia.
Tot i que al llarg de les darreres setmanes es van considerar diverses opcions, la cerimònia es va celebrar amb un nombre limitat de convidats, amb seients repartits al llarg de l’esplanada de la Pau per mantenir la distancia social. La ciutat va organitzar unes 880 places, menys d’una desena part del nombre habitual, i va permetre seccions destinades al públic general.
Edificis supervivents en perill
En el moment d’esclatar la bomba, la temperatura sobre la superfície en aquell punt va arribar de cop als 3.000 graus, fent desaparèixer pràcticament tot rastre humà, vegetal i material. A Hiroshima només s’han pogut conservar uns 85 edificis en un radi de cinc quilòmetres construïts abans de la fi de la Segona Guerra Mundial, essent el més conegut el de la Cúpula Genbaku o Cúpula de la Bomba Atòmica, que des del 1996 figura en la llista de patrimoni de la humanitat de la Unesco. Tot i això, l’Ajuntament de la ciutat vol enderrocar dos edificis relativament cèntrics que van ser fàbriques de vestits militars i que, després de la guerra, es van reconvertir en un hospital primer i després en residències universitàries. El motiu que addueix és la seva feble resistència als terratrèmols. Desenes de ciutadans s’han mobilitzat per evitar l’enderroc, previst per abans del 2022, i proposen a l’Ajuntament que es converteixin en punts de referència per transmetre la memòria de la tragèdia a les futures generacions.
