“Aquests dies en veig més que mai”
La botiguera de Santa Cristina explica que en els darrers mesos molta gent s’ha apressat a gastar les que tenia a casa
A mesura que s’acosta la data límit del 31 de desembre, el calaix de Montse Sala sembla un retorn al passat: “Aquests dies veig més pessetes que mai, i sort que no canvien moneda antiga, que si no ja no donaríem l’abast”, feia broma. Alguns clients, però, l’han acabat fent dipositària de la xavalla sense valor, com ara duros de l’època de Franco o fins i tot cartutxos de monedes sense obrir amb els segells de bancs que ja han desaparegut.
Minuts abans de l’entrevista, per exemple, la propietària de Casa Saleta explicava que un matrimoni s’havia presentat amb 18.000 pessetes, entre bitllets i monedes, i va aprofitar per invertir-les en “articles de jardineria, insecticides, adobs, dues escombres i una pala de matar mosques”. Mai ha preguntat la procedència dels clients que paguen en moneda antiga, però admet que n’hi ha “molts de Barcelona” i d’arreu de les comarques gironines, assabentats pels mitjans de comunicació.
Tampoc ha comptat quanta moneda antiga pot haver canviat en aquests onze anys, però comptant que feia quatre viatges anuals al Banc d’Espanya de Barcelona, la xifra podria voltar els 35.000 o 40.000 euros –entre sis i set milions de pessetes–. Uns ingressos extres que li venien bé i que al desembre s’esfumaran.
