Societat

JOSEP ORIOL PUJOL

DIRECTOR GENERAL DE LA FUNDACIÓ PERE TARRÉS

“Formar un infant vulnerable és invertir en un futur segur”

Si el sistema ja no et reconeix laboralment o legalment, l’espiral de vulnerabilitat en què entres és total
Arribem a les famílies a través del lleure educatiu i de la formació als nens. Coneixem la seva realitat i podem actuar

La Fundació Pere Tarrés ha estat, des de la seva fundació, ara fa 60 anys, una entitat no lucrativa educativa i d’acció social focalitzada en la finalitat de promoure l’educació en el lleure d’infants i joves. Així doncs, es dedica sobretot a la promoció de l’educació en el temps lliure, el voluntariat, la millora de la intervenció social i l’enfortiment del teixit associatiu, però la seva acció s’ha anat ampliant a altres àmbits de l’acció social. Des del primer moment i sobretot ara, en temps de pandèmia, la seva principal missió ha estat facilitar l’accés a l’educació i al lleure de nens en situacions vulnerables, però aquesta atenció s’ha estès també a les famílies dels infants que atenien.

La fundació ha alertat que les famílies estan en condicions “més precàries” per la pandèmia. Vostès ja combatien la precarietat molt abans de la Covid-19.
Fa molts anys que a casa nostra hi ha un problema econòmic molt important, que és el decalatge entre l’economia financera i l’economia real, i això va comportant que hi hagi cada vegada menys diners per pagar el treball de les persones, perquè els diners estan tots en l’especulació financera i en l’increment del valor del diner, a través de la borsa, de fons d’inversions... Això fa que hi hagi moltes persones amb salaris molt baixos o amb contractes a temps parcial, que és una manera teòrica de facilitar que les persones puguin compaginar la vida laboral i vida familiar, però que, de fet, només és real en alguns sectors socials privilegiats. En el món de la vulnerabilitat social, sobretot són dones les que tenen aquests contractes, que són molt precaris i en els quals s’acaba treballant moltes més hores. A més, normalment, aquestes persones en situació de vulnerabilitat acaben no existint en la regularització de la seguretat social, són invisibles.
Es refereix a l’economia submergida?
Hi ha un important percentatge d’economia submergida, és a dir, de persones que treballen sense estar donades d’alta a la Seguretat Social, algunes amb contractes de temps parcial que acaben de completar la jornada amb diners en B. I el pitjor és que hi ha moltes persones immigrants a qui no es pot donar d’alta encara que es vulgui, perquè, en teoria, si se’ls pot oferir un contracte d’un any poden regularitzar la seva situació, però a l’hora de la veritat no és així. Nosaltres tenim el cas d’un noi de 19 anys, subsaharià, que té una oferta de treball en ferm per a un any en una empresa constructora, però no aconseguim fer-li els papers. No aconsegueix la documentació necessària perquè el puguin donar d’alta.
Per què no és possible aconseguir aquesta documentació?
Actualment, el més difícil és accedir a una hora per fer papers a les comissaries, perquè l’obtenció d’un tiquet per a una cita prèvia està en mans de màfies i és impossible aconseguir-ne una, encara que siguis d’una fundació o d’alguna ONG. Al final ets una persona entre milers acompanyant una altra persona que intenta fer els papers. Tenim menors i majors d’edat que van arribar amb pasteres i que necessiten regularitzar la seva situació, però ara mateix és impossible. Aquesta realitat fa augmentar encara més el risc d’exclusió i les dificultats perquè aquestes persones tinguin accés a ajudes de l’administració.
I la pandèmia ha fet empitjorar aquestes dificultats i desigualtats?
Sí, totes aquelles persones que ja estaven en situació vulnerable, quan el mercat es redueix de forma dràstica, perden la feina. L’habilitació d’ERTO i altres mesures són una bona cosa, tot i que també ha estat difícil arribar a cobrar-los, en molts casos. Però és que hi ha moltes persones que ja no entren en aquest circuit d’ajudes institucionalitzades. I si el sistema no et reconeix, la vulnerabilitat ja és total. Aleshores, aquestes persones han de viure de les ajudes privades, dels bancs d’aliments o de Càritas, entre moltes altres entitats. I en aquesta realitat, la Fundació Pere Tarrés intenta ajudar sobretot les famílies a través dels nens que atenem als nostres centres socioeducatius.
Per què a través dels nens? Quina és la tasca que es fa des de la fundació?
Sobretot, en aquests darrers mesos, ens hem concentrat en facilitar-los material escolar, els hem facilitat tauletes, i durant el primer confinament els hem aconseguit connectivitat a internet, perquè una companyia ens ho va cedir gratuïtament, tot i que això ara s’ha acabat i haurem de tornar a buscar col·laboracions en aquest sentit. Quan entres en contacte amb aquests nens i intentes que segueixin l’escola, és quan t’adones que a les seves llars falten aliments, que hi pot haver casos de maltractament o de violència en l’entorn familiar... També ens trobem que en algun cas hi havia hagut una situació de violència que s’havia resolt, però les condicions en què han de viure, d’infrahabitatge, casos d’ocupació, provoquen que la tensió interior que pateix el nen, que havíem aconseguit fer rebaixar, torni i que haguem de recomençar de zero.
Què va ser el pitjor durant el confinament i què és el que més els preocupa actualment?
El pitjor durant el confinament ha estat intentar de totes les maneres possibles mantenir el contacte viu amb els nens i les famílies i anar constatant les carències agreujades que es donaven. A través dels centres socioeducatius, i amb els nostres voluntaris, que són molt vocacionals, es va anar anant a les cases, treballant per aconseguir les tauletes, i fins i tot es van obrir alguns centres per facilitar aliments i augmentar el contacte. Cada dia, des de l’inici del confinament, uns 250 educadores i educadors de la Fundació Pere Tarrés van continuar acompanyant les famílies fent videotrucades o parlant-hi per telèfon. Quan vam poder activar la connectivitat vam normalitzar bastant la relació amb els nens i nenes. Quan van tenir els aparells es van poder connectar a l’escola, tot i que aquest tema també va ser molt desigual i també anava en funció de l’edat dels nens. En infants de sis o set anys és molt difícil, i més si els pares no hi estan a sobre. Això és el que més ens ocupa: mantenir viu l’esforç de treballar dia a dia amb els nens i nenes.
Es troben resistència en les famílies a l’hora d’acceptar la seva presència?
El nostre principal objectiu és que la persona a qui acompanyem sigui partícip activa de la seva promoció personal, i aquí hi podem incloure tot el que és el seu entorn. Quan entrem en contacte amb un nen i amb la seva família, no podem arribar amb la idea de dir: “Jo t’ajudaré a tu, a vosaltres que no teniu mitjans”, sinó que el que diem és: “Tu i jo ens relacionem i, a partir d’aquí, generem una confiança, una amistat amb la qual podem treballar junts per solucionar les carències que puguis tenir.” Si el nen torna satisfet de l’amistat que rep, la família ho valora i s’hi implica. Cal remarcar que majoritàriament treballem amb les mares, perquè els pares són més distants, si és que hi són.
La campanya de casals d’estiu que la fundació ha portat a terme ha demostrat que el lleure socioeducatiu es pot realitzar amb seguretat?
Sí. En el primer confinament, la normativa sobre activitats de vacances i lleure educatiu va ser molt restrictiva, es van haver de suspendre les activitats, i això va fer molt difícil organitzar casals d’estiu. Des de l’estructura de la fundació vam estar treballant per poder-ho fer més factible. Finalment, les administracions van ser més permeables i vam poder organitzar activitats per a la meitat aproximadament dels nens i nenes i monitors que solíem tenir. Aquest any n’hi han participat prop de 20.000, quan en situacions normals arribem a 37.000. L’estiu és molt important perquè es un moment educatiu extraordinari, ja que, en molts casos, suplim la feina que es fa des de l’escola. Cada any bequem una mica més de 4.000 infants i aquest any ens hem quedat en 3.700. No per falta de recursos, perquè la població és generosa i les administracions han mantingut els seus compromisos. El 75 per cent dels infants becats tindran continuïtat i tindran l’oportunitat de seguir participant la resta del curs escolar. En total s’han destinat més d’un milió d’euros gràcies a les aportacions d’administracions, empreses i donatius particulars. La Fundació Pere Tarrés ha atès el cent per cent de les peticions de beca que li han arribat perquè els infants en situació vulnerable poguessin tenir accés a les activitats de lleure durant l’estiu.
I de moment poden mantenir els centres oberts per als infants?
Estem satisfets perquè des d’aquell primer moment fins ara ha estat possible dialogar i influir en la forma de redactar les normatives. De fet, els esplais estan fent les activitats seguint el model de bombolla i, en tot l’estiu, d’aquests 20.000 infants, només hi ha hagut 9 casos que van haver de ser confinats i no van poder seguir durant uns dies a la colònia o al casal. De fet, l’hospital de Sant Joan de Déu va fer un estudi sobre la salut dels menors en aquesta campanya nostra. I es va comprovar que si se segueix el concepte de grup bombolla es pot reduir molt el risc de contagi. Així doncs, l’èxit de l’estiu ha demostrat que el lleure socioeducatiu es pot fer. S’ha guanyat en confiança i la reglamentació dels centres d’esplai i els socioeducatius s’ha perfeccionat.
Des de la fundació han impulsat iniciatives per captar ajuts per als infants?
Durant el mesos de confinament, més d’una seixantena de donants, entre empreses i particulars, es van mobilitzar per donar suport econòmic o en espècies, en el marc de la campanya solidària Ajuda’ls a créixer. Això es va traduir en més de 800 equips informàtics i 450 targetes de connectivitat, a més de material de protecció sanitària, com 2.000 mascaretes, 1.800 guants i 250 pots de gel higienitzant. De fet, en aquella primera onada, vam tenir molta col·laboració, i alguna ben sorprenent, perquè pel que fa a aquests equips de protecció, que eren tan essencials, en els va finançar un particular des del primer fins a l’últim. A part de les cessions de material en espècies, es van recaptar també 48.460 euros. Però seguim necessitant ajut. Venen temps durs.
També han creat els CoronaKits. En què consisteix aquesta iniciativa?
Sí. En previsió de futurs confinaments per positius als grups bombolla de les escoles, des de la fundació s’han preparat uns kits, és a dir, uns equips de material escolar, als quals els hem donat el nom de CoronaKits, adreçats als infants i joves en situació vulnerable que hagin de fer quarantena o aïllar-se a casa. Els lots estarien formats per material de papereria, com ara fulls, llapis o retoladors. La iniciativa neix amb l’objectiu de reduir la bretxa social entre aquests infants a l’hora d’accedir al material escolar. La idea va sorgir dels nostres voluntaris, que van veure, en aquell primer moment del confinament, que si els nens i nenes havien de quedar-se a casa, no podrien treballar perquè, en la majoria dels casos, aquestes famílies no tenen possibilitat d’adquirir aquest material.
Segueixen treballant dia a dia des dels centres de la fundació i d’altres amb què estan relacionats. Però hi ha llista d’espera?
Sí, lamentablement, així és. Actualment tenim una llista d’espera que ha augmentat considerablement respecte a la de l’any anterior, que cal recordar que ja en teníem. Hem de seguir treballant per arribar a tots els infants, perquè invertir en la seva formació és donar-los un futur, a ells i a les seves famílies. Donar formació a un infant en situació de vulnerabilitat és invertir en un futur segur. Tenim molts casos en què hem pogut comprovar que això no són només bones paraules. Una de les nostres voluntàries és una noia que, de nena, amb el seu mocador al cap, ja venia a un dels nostres centres. Ha estudiat educació social i ara, en el seu temps lliure, ve a treballar amb nosaltres. Això és impagable.

Llista d’espera

La pandèmia ha fet créixer la demanda dels serveis dels centres socioeducatius propis, als barris del Poblenou i el Poble-sec, cosa que ha provocat una allau de sol·licituds i un augment exponencial de les llistes d’espera. La major part d’aquestes persones venen derivades dels serveis socials.

En concret, al centre socioeducatiu del Poble-sec, 108 infants i adolescents han quedat fora, i al de Poblenou, 69. Així, actualment, 177 infants i adolescents estan esperant per poder obtenir plaça. El centre del Poble-sec ofereix línies d’infantil, primària i secundària, i enguany dona servei a 75 famílies. Per la seva banda, el centre del Poblenou compta amb un espai familiar (adreçat a mares i nadons), a més de les línies d’infantil, primària i secundària, que aquest curs reuneix 92 famílies beneficiàries.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El Consell d’Europa lamenta que Espanya exclogui els catalans del Conveni de Minories Nacionals

brussel·les

L’Escola de Doctorat de la UdG arriba a mil tesis

girona

Els caça-Covid

Barcelona

El ‘Friday’ obre la campanya de Nadal més incerta

Barcelona
Escòcia, la pionera
L’APUNT

Escòcia, la pionera

El govern tindrà l’última paraula sobre el Nadal

barcelona

Més cribratges, aviat a Figueres i Palafrugell

OLOT / BANYOLES

Activades les ajudes al turisme i l’oci nocturn

Barcelona
El pessebrisme també prepara el salt d’actes al món virtual

El pessebrisme també prepara el salt d’actes al món virtual

GIRONA