L’entorn en els primers anys de vida podria afectar l’índex de massa corporal

Viure amb majors nivells de pol·lució atmosfèrica i de den­si­tat de població durant els pri­mers anys de vida podria estar asso­ciat amb un aug­ment de l’índex de massa cor­po­ral (IMC). Per con­tra, dis­po­sar d’espais verds i un urba­nisme variat i equi­li­brat es podria rela­ci­o­nar amb l’efecte con­trari, segons apunta un estudi de l’Ins­ti­tut de Salut Glo­bal de Bar­ce­lona (ISGlo­bal).

El cen­tre impul­sat per la Fun­dació La Caixa ha trac­tat dades mèdiques i de crei­xe­ment de prop de 80.000 nens i nenes d’àrees urba­nes de Cata­lu­nya per ana­lit­zar, per pri­mera vegada, la relació entre múlti­ples expo­si­ci­ons urba­nes i la tra­jectòria de crei­xe­ment de l’IMC.

D’una banda, els inves­ti­ga­dors van cal­cu­lar les cor­bes de crei­xe­ment de l’IMC a par­tir de mesu­res d’alçada i pes espa­ia­des en el temps, durant cinc anys. De l’altra, van dur a terme una esti­mació de dife­rents expo­si­ci­ons urba­nes al vol­tant de les àrees cen­sals on resi­dien els infants: con­ta­mi­nació atmosfèrica (diòxid de nitro­gen, NO2, i partícules en sus­pensió PM10 y PM2,5); espais verds i entorn cons­truït (den­si­tat de població, con­nec­ti­vi­tat de car­rers, usos del sòl i índex de tran­si­ta­bi­li­tat dels espais).

“Els resul­tats indi­quen que l’expo­sició urbana a nivells més alts de con­ta­mi­nació de l’aire i de den­si­tat de població podria estar asso­ci­ada amb un petit aug­ment en l’IMC de nenes i nens fins als cinc anys, men­tre que els espais verds i la com­bi­nació d’usos del sòl podrien estar asso­ci­ats amb una petita dis­mi­nució de l’IMC”, des­taca Jeroen De Bont, inves­ti­ga­dor d’ISGlo­bal. Les asso­ci­a­ci­ons van ser més for­tes durant els dos pri­mers mesos de vida, fet que, segons el pri­mer autor del tre­ball, “podria expli­car-se per un efecte de l’expo­sició durant l’embaràs que roman­dria en el temps”.

“Durant la infància, els pri­mers anys de vida són molt sen­si­bles, repre­sen­ten fines­tres d’espe­cial vul­ne­ra­bi­li­tat a les expo­si­ci­ons ambi­en­tals que poden afec­tar per­ma­nent­ment l’estruc­tura, la fisi­o­lo­gia i el meta­bo­lisme del cos del nen o la nena. Els estu­dis futurs han de tenir en compte les múlti­ples expo­si­ci­ons en entorns urbans, en lloc d’ana­lit­zar-les sepa­ra­da­ment”, indica Mar­tine Vrij­heid, coor­di­na­dora de l’estudi i inves­ti­ga­dora de l’ISGlo­bal.