Societat
Un bé de Déu de plantes
La Fundació Privada Carl Faust posa al dia el patrimoni de tàxons del jardí botànic Marimurtra de Blanes
El conservador Pere Fraga valora la diversitat, les varietats exòtiques i l’esforç per no perdre la flora del país
La palmera nana –Phoenix roebelenii és el nom científic– i el xiprer –Cupressus sempervirens– són algunes de les espècies que es poden contemplar al jardí botànic Marimurtra de Blanes. Per primera vegada, la Fundació Privada Carl Faust, l’ens de gestió del paratge, ha fet un registre dels tàxons (les varietats) del jardí, a la muntanya de Sant Joan. N’hi ha més de 3.200, tot un bé de Déu.
El catàleg és un dels compromisos del pla de gestió del jardí, que va acordar el patronat de la Fundació Carl Faust per al quinquenni 2016-2021. Ho explica el conservador i responsable de recerca, Pere Fraga, que ha estat qui ha fet la feina de compilació de les espècies durant gairebé dos ans i mig –el camí l’havia començat en Xavier Argimon–. El registre es pot consultar en línia a www.marimurtra.cat/taxons, on apareixen els noms científics trobats.
Més de 3.200 varietats
Fraga valora especialment l’amplitud d’espècies del jardí. “El que més destacaria és la quantitat de tàxons: 3.214. S’ha de tenir en compte que en tota la península Ibèrica n’hi ha 8.000. Això vol dir que la diversitat del Marimurtra és elevada, tenint en compte que el jardí fa poc més de quatre hectàrees.”
El jardí és un projecte de l’alemany Carl Faust (Hadamar, Frankfurt, 1874 - Blanes, 1952). Fraga assenyala que la majoria de les plantes són exòtiques. “El jardí va ser creat perquè els botànics no haguessin de viatjar. Hi ha tàxons d’Austràlia, com ara l’eucaliptus, o de Sud-àfrica, on hi ha una part, petita, però molt intensa, que és mediterrània. Va voler fer una concentració de plantes de clima semblant al nostre.”
Al jardí també hi ha espècies híbrides, algunes de les quals va introduir el mateix Faust amb el suport dels jardiners. Hi ha les bromèlies, un grup de plantes de Sud-amèrica. “Són de climes àrids, però algunes s’han hibridat”, explica el responsable del registre.
Regularment hi ha plantes que moren, n’hi ha d’altres que s’hibriden o bé d’altres de noves. “Els últims anys s’ha fet un esforç molt gran en les cicadals, que tenen un aspecte de palmera.” Al jardí també fan un esforç –afirma Fraga– per “plantar les espècies amenaçades de Catalunya”. El Marimurtra és un jardí molt paisatgístic, amb hàbitats i comunitats vegetals d’orígens. “En aquest sentit, Faust va ser un pioner”, explica el conservador. El 2019, el jardí, que va inaugurar-se a mitjan segle XX, va rebre 136.649 visitants. És un dels dos únics del país, juntament amb el de Barcelona.
