“Si no torna el turisme...”

El bar El Paraigua (Coktails, Tapas & Live Music), de la plaça de Sant Miquel de Barcelona, darrere l’ajuntament, acostumava a bullir de gent cada dia de la setmana, sobretot a partir de les dotze de la nit, que és quan hi havia actuacions en directe: un dia jazz, un altre flamenc, un altre monòlegs (un dia a la setmana en anglès, un altre dia en espanyol)... Fins que va arribar el 14 de març i va canviar tot.“Des d’aquell dia hem estat tancats i, mentre no hi hagi turistes, sembla que haurem de continuar tancats”, explica Lluís Peláez, accionista del negoci.

“Aquest estiu, quan ens ho van permetre, vam intentar obrir, però no venia ningú a prendre un còctel, a veure una actuació... La gent de Barcelona i de la resta de Catalunya no ve a aquest barri”, assegura. I especifica que aquesta falta de gent autòctona és, precisament, “un dels problemes del Gòtic; de fet, de tot Ciutat Vella”. La majoria de negocis de tota aquesta zona de la ciutat sense els turistes no poden sobreviure. En Lluís convida a passejar pel barri. “Veniu a mirar la plaça Reial, el carrer Ferran, el carrer Avinyó..., tot està mort”, lamenta.

En el seu cas els seus clients eren pràcticament tots turistes, per això veu la recuperació del local molt llunyana, al marge dels trams que hagi marcat el govern d’horaris d’obertura. “Jo la recuperació del local la veig molt a llarg termini perquè fins que no hi hagi una vacuna segura, fins que la gent no es vegi amb cor de viatjar i no tingui por de venir, no remuntarem.” No obstant això i tot i que fa 8 mesos que tenen la persiana abaixada, no vol donar-se per vençut. Creu que s’hauria de fer algun tipus de campanya per animar la gent del país a anar als barris del centre de Barcelona i tornar a ocupar l’espai que els turistes han deixat. “Si vingués la gent d’aquí, ni que fos intentant adaptar-nos, avançar els concerts una mica..., potser podríem començar a canviar la tendència”, diu, i assegura que amb les restriccions actuals “obrir significa perdre més diners”.

El Paraigua té 12 treballadors en ERTO (“De moment els han allargat fins al 31 de gener”) i un munt de factures per pagar, entre les quals les del lloguer del local (que va aconseguir negociar amb el propietari i ara només paga el 50%) i les lletres dels crèdits que ha demanat. “Quan tornem a obrir, si és que això és possible, haurem de cobrir un deute acumulat important.” Manté que la seva intenció és tornar a obrir quan torni el turisme, però admet que “una altra cosa és que el tancament sigui inevitable”. Ja es veurà. El que sí que té clar és que “firmaria” per poder tornar a la normalitat (qui diu la normalitat diu tornar a obrir i fer una mica de caixa) aquesta propera Setmana Santa. Però, sent realistes, en Lluís creu que “fins d’aquí a dos anys no tornarem a estar al nivell en què estàvem”.