Eulàlia Lluch: “La gent continua recordant el pare”
El PSC reivindica en un acte a Olot el llegat d’Ernest Lluch amb motiu del 20è aniversari de la seva mort
El tarannà dialogant o el catalanisme integrador són alguns dels valors d’Ernest Lluch, que, vint anys després del seu assassinat, el PSC reivindica com una herència que vol mantenir. És una afirmació que se sent en cada aniversari de la desaparició de Lluch, però precisament això és el que la fa especialment significativa perquè vol dir que el llegat de Lluch no s’ha diluït amb el pas del temps. Davant del conjunt escultòric que el recorda a Olot, ahir al vespre una representació del PSC de la demarcació, bàsicament garrotxina, li va retre homenatge.
Parlaments
Albert Bramon, subdelegat del govern estatal a Girona, va posar l’accent en els lligams que Lluch va mantenir amb la comarca; Sílvia Paneque, portaveu del PSC a l’Ajuntament de Girona, va glosar-ne les facetes de ministre de Sanitat, de professor universitari, de persona dialogant i de defensor d’una Catalunya diversa; l’exregidor de l’Ajuntament d’Olot i metge, Toni Agustí, va destacar la transcendència de la llei de sanitat del 1986, impulsada per Lluch, i la primera secretària del PSC de la Garrotxa, Marina Alegre, es va preguntar què en pensaria ell, de les retallades i la falta de recursos de la sanitat a Catalunya.
Eulàlia Lluch, filla de l’homenatjat, va assenyalar que els actes com aquell –“heu vingut perquè heu volgut, no pas per obligació”– són els que li agradaven, al seu pare. També va evocar les estades a Maià quan hi havia vacances i la tirada que el seu pare tenia cap a Olot. Eulàlia Lluch va admetre que havia pensat que aquest cop l’aniversari passaria desapercebut perquè el país té altres coses en què pensar i que l’ha sorprès agradablement la gran quantitat d’articles i reportatges que aquests dies s’estan publicant: “La gent el continua recordant.”
LA FRASE
Una llibreta al cementiri de Maià
El cementiri de Maià de Montcal, on està enterrat Ernest Lluch, és on el PSC li ret homenatge en els aniversaris del seu assassinat. A causa de la pandèmia, aquest any no s’ha pogut complir la tradició, però tot i així hi ha força gent que aquests dies “el va a veure” al cementiri, va dir ahir la seva filla Eulàlia.
Per primer cop, aquest any els visitants hi troben una llibreta en què poden deixar escrits missatges i reflexions, va explicar. “De Maià mateix hi està anant poca gent, però sí que n’hi van de molts altres pobles de la Garrotxa”, hi va afegir.
