Girona ha aturat aquest any 103 desnonaments
Ha lligat 20 lloguers socials de grans tenidors i en negocia 24 més
Acabada la fase participativa del pla d’habitatge, s’inicien accions i s’advoca per actuar en clau d’àrea urbana
L’Ajuntament de Girona reforçarà el servei de mediació en habitatge, que considera clau en la lluita per l’emergència en aquest àmbit i gràcies al qual aquest any fins ara s’han aturat 103 desnonaments i s’han aconseguit 20 lloguers socials de grans tenidors (i n’hi ha 24 més en negociació). Així ho van explicar ahir el vicealcalde de Girona, Quim Ayats, i la regidora d’Habitatge, Annabel Moya, en una roda de premsa en què van explicar les grans línies d’actuació del govern municipal en habitatge, subratllant la necessitat de treballar “en clau d’àrea urbana”. La presentació es va fer un cop s’ha acabat la fase participativa del futur pla local d’habitatge, en què han participat 24 entitats i s’han fet 23 propostes. Ara començarà la fase de redacció per establir línies a mitjà i llarg termini, però paral·lelament el govern ja ha començat a treballar, segons va subratllar Moya, que va destacar la reactivació de la Taula per l’Habitatge, que ja es va tornar a reunir la setmana passada. La regidora va remarcar que ara cal dissenyar-ne junts el reglament i que “és molt important que les entitats s’hi sentin implicades”.
Prioritats
A banda del reforç de la mediació per evitar l’exclusió residencial, una altra gran prioritat del govern de Girona és ampliar el parc públic social. Les principals vies seran, com es va anunciar fa uns dies, la inversió de 2,5 milions per comprar habitatge en els propers dos anys i mig i la col·laboració publicoprivada –com ara en el cas del solar que es traurà a concurs a Can Gibert per fer-hi pisos per a joves–, però també es vol mobilitzar el parc d’habitatge buit i s’està estudiant com fer “més atractiva” la borsa municipal perquè més propietaris facin el pas d’apuntar-s’hi.
Les altres dues grans línies del pla i del govern són garantir habitatges de qualitat (accessibles i sostenibles, i també donar resposta a casos de pobresa energètica) i vetllar pel funcionament equitatiu del mercat, cosa que es vol abordar estudiant la situació barri a barri. Per ara, s’està actualitzant el registre d’habitatge buit i el 2021 es dedicarà un estudi específic als estudiants (impacte i necessitats).
Tant Moya com Ayats van insistir en la complexitat del problema de l’habitatge i en la necessitat d’abordar-ho de manera transversal i en coordinació amb altres institucions, com la Generalitat i la Diputació, però sobretot amb els municipis veïns. “El treball en clau d’àrea urbana és imprescindible que sigui constant, en el dia a dia, com s’està fent”, va subratllar Ayats.
