Societat

Descobreixen un homicidi comès fa 5.000 anys amb una aixa de pedra a Calafell

Investigadors de l’ Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) , de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i de la Universitat de Barcelona (UB) han descobert un homicidi comès fa 5.000 anys sobre un home d’uns 50 anys a qui van colpejar al crani amb una aixa de pedra.

El descobriment, que publica la revista International Journal of Paleopathology, ha estat possible gràcies a l’aplicació de criteris forenses en estudiar el crani d’un home trobat al jaciment de Cova Foradada (Calafell, Baix Penedès).

Els traumatismes observables en l’esquelet humà constitueixen l’evidència més directa dels episodis de violència interpersonal i són freqüentment documentats des del Paleolític, tot i que és des del Neolític quan aquest comportament s’incrementa exponencialment.

Cops amb objectes contundents, impactes de projectils o marques de tall són alguns exemples de les lesions vinculades a esdeveniments violents, tot i que determinar el tipus d’objecte que va ser utilitzat com a arma no sempre és possible.

Aquest nou estudi ha identificat un cas de traumatisme cranial en aquest jaciment de Calafell, que hauria causat la mort violenta d’un home d’uns 50 anys d’edat.

L’investigador de l’IPHES Miguel Àngel Moreno-Ibáñez ha explicat que la fractura del crani “ha permès inferir el tipus d’objecte que es va utilitzar per provocar la mort d’aquest individu, així com la direcció del cop”.

El crani va ser trobat el 1999 durant una excavació i forma part d’un enterrament col·lectiu del Neolític Final-Calcolític (5060-4400 anys abans del present).

La fractura ha estat analitzada tant amb lupa binocular com amb microtomografía computada (micro-CT), es troba al parietal dret i no mostra cap evidència de curació.

“Les fissures en disposició radial, algunes d’elles amb una considerable obertura, la descamació interna i els angles de fractura aguts ens informen que es tracta d’un traumatisme perimortem, és a dir, al voltant del moment de la mort de l’individu”, ha detallat Moreno-Ibáñez.

A més, han descobert que l’home tenia dues lesions antemortem, en l’occipital i en el temporal dret, completament curades, i una fractura post mortem a la zona inferior de l’occipital.

Per tant, en aquest mateix crani és possible observar la diferència entre traumatismes antemortem, perimortem i post mortem.

“Els traumatismes cranials són d’un interès particular, ja que el cap constitueix l’objectiu principal quan la intenció és matar l’individu, de manera que freqüentment aquest tipus de lesions estan associades a la causa de mort”, ha indicat l’investigador.

“El patró de fractura resultant indica que es va utilitzar un objecte contundent amb un tall recte i apuntat, com les destrals i aixes de pedra polida”, ha afirmat.

Aquests objectes tenen una morfologia similar, però difereixen en la seva posició i forma d’ús, ja que les destrals estan manegades seguint l’eix longitudinal del mànec, mentre que les aixes responen a una disposició transversal.

El fet que hagin pogut identificar el punt d’impacte en la fractura cranial ha permès inferir quin d’aquests objectes va ser el més probablement utilitzat: l’aixa.

“La major destrucció es localitza en la posició anterior al punt d’impacte, de manera que el cop va ser provocat des de l’esquena de l’individu, probablement per part d’un atacant destre”, ha revelat Moreno-Ibáñez.

“A més, una porció d’os va quedar lleugerament enfonsada cap a dins, de manera que probablement es va realitzar un moviment de palanca per extreure l’aixa del crani després del cop”, ha conclòs.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Gregori Vizcaino i Vallbona
Director de l’Ascensió, Fires i festes de Granollers

“Hem d’entendre l’Ascensió com un estat d’ànim”

Granollers
Olot

Urbanitzen l’últim espai verd de la falda del Montsacopa

Olot
Societat

Dos-cents drons a la Cremada de Badalona

Badalona
Societat

Donen dispositius traductors per facilitar el treball humanitari d’Open Arms

Badalona
societat

El gimnàs Sant Pau, més a prop de tornar a donar servei

barcelona
SANT FELIU DE GUÍXOLS

Mascarell, fitxat per dirigir el projecte del Museu Thyssen

SANT FELIU DE GUÍXOLS
societat

Lectures, tallers infantils i activitats diverses arreu de la demarcació

girona
opinió

Calonge i Sant Antoni, municipi pioner en ‘smart city’

Alcalde de Calonge i Sant Antoni

Figueres perfora un pou de 200 metres de profunditat per buscar aigua

figueres