Societat

Les Terres de l'Ebre difondran ara «sense complexos» la festa dels bous

El govern inclou els correbous i les Quinquennals d'Alcanar i Ulldecona en el patrimoni festiu

La tramitació per declarar els bous element festiu patrimonial d'interès nacional va començar l'estiu passat, arran de les peticions dels ajuntaments de Deltebre, l'Aldea, Amposta, la Ràpita, Sant Jaume d'Enveja i Santa Bàrbara trameses als serveis territorials de Cultura, que les va remetre, a la seva vegada, al Centre de Promoció de la Cultura Tradicional Catalana. I la declaració s'ha aconseguit en poc menys d'un any, tot i la polèmica que envolta aquesta festa, molt qüestionada per les entitats que defensen els drets dels animals. El director dels serveis territorials de Cultura i Mitjans de Comunicació a l'Ebre, Xavier Vega, va argumentar ahir que aquesta rapidesa en la tramitació s'explica per la important tasca de la Delegació del Govern a l'hora d'establir un manual de bones pràctiques taurines, i per les aportacions d'experts i investigadors que han avalat l'arrelament històric i cultural d'aquestes pràctiques al territori. La data més antiga que es coneix és el 1585, quan es van fer tres dies de festes amb bous arran de la visita de Felip II a Tortosa.

Per a Vega, el Centre de Promoció de la Cultura Tradicional Catalana ha sabut discernir entre els bous de les Terres de l'Ebre, una activitat festiva que considera pròpia, i els bous de plaça, que es van implantar a Catalunya posteriorment i per «imposició política».

Segons el delegat del govern a l'Ebre, Lluís Salvadó, aquesta declaració representa una «fita simbòlica» i «incorpora les festes de les Terres de l'Ebre al grup de la primera divisió, el de les festes d'interès nacional». També el president de l'Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l'Ebre, Miquel Ferré, va agrair el suport del govern remarcant «els sentiments i les passions» que desperten al territori.

Quinquennals d'Alcanar i Ulldecona

Juntament amb els bous, també les Quinquennals d'Alcanar i Ulldecona han estat declarades festes d'interès nacional. Es tracta de dues festes arrelades en la tradició religiosa, que tenen uns seixanta anys i un important seguiment popular. La petició, en aquests dos casos, es va formalitzar fa tres anys i ha trobat ara resposta. «Contribueix a reforçar la identitat de les Terres de l'Ebre i la nostra autoestima», va valorar l'alcalde d'Alcanar, Alfons Montserrat. Amb aquestes ja són quatre les festes ebrenques declarades d'interès nacional, després que el mes de març passat s'inclogués també en el catàleg d'elements festius la festa de Sant Antoni d'Ascó. Per al delegat del govern, Lluís Salvadó, aquestes incorporacions corregeixen una anomalia històrica i normalitzen la cultura popular ebrenca.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

La UE pacta les normes comunes del futur mercat de l’hidrogen i gasos renovables

barcelona
SERVEI METEOROLÒGIC DE CATALUNYA

Afluixarà el vent i farà sol

BARCELONA

La UE dubta que la captura de carboni solucioni la crisi climàtica

barcelona
turisme

Catalunya es ven al món com a destinació nàutica

Barcelona
RELIGIÓ

Mor als 95 anys el reconegut biblista, teòleg i monjo de Montserrat Pius-Ramon Tragan

SOCIETAT

Volen ampliar a 26 setmanes el permís per naixement a treballadors públics monoparentals

BARCELONA
SALUT

El bosc de l’hospital d’Olot arriba als 400 plançons de nadons que hi han nascut

OLOT
successos

Mor l’actriu Itziar Castro als 46 anys

lloret de mar
Societat

22@: oficines fantasma o habitatges

barcelona