Societat

Daltabaix demogràfic

L’acarnissament de la Covid-19 amb les persones de més edat fa retrocedir per primer cop des de la Guerra Civil l’esperança de vida

En dotze mesos, els catalans han perdut més d’un any en termes de durada mitjana de la vida, quan normalment guanyen dos o tres mesos anuals

La pandèmia també ha fet caure un 4% el nombre de naixements i ha frenat el fenomen migratori

La Covid-19 ha provocat una “anticipació de morts” entre la població més envellida, segons el CED

Any rere any i dècada rere dècada, gràcies als avenços mèdics, als cribratges, als diagnòstics precoços i a la facilitat d’accés a la informació que té la població sobre com cuidar-se, l’esperança de vida ha anat creixent fins a arribar, en el cas de Catalunya, als 83,6 anys, segons les últimes dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), del 2018. Fa una dècada, la mitjana d’anys que es vivien era de 81,8, i l’any 2000 no arribava ni als 80, així que la millora ha estat considerable, d’entre dos i tres mesos cada any. I sostinguda en el temps, fins que ha arribat el virus de la Covid-19, que ho ha capgirat tot, també aquest indicador. Per primer cop des de la Guerra Civil, l’esperança de vida ha reculat, cosa que també va passar durant la pandèmia de la grip espanyola del 1918, quan els índexs de mortalitat van ser més alts que els de natalitat. L’impacte del coronavirus en les dades oficials encara s’ha de quantificar, però les primeres estimacions revelen un retrocés en l’esperança de vida dels catalans d’entre 1 i 1,5 anys.

Segons va explicar a principis d’aquest mes el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, quan les morts per coronavirus a Catalunya ja vorejaven les 20.000, la pandèmia podria fer recular entre 0,9 i 1,5 anys l’esperança de vida a Catalunya. També va recordar que entre els nombrosos efectes col·laterals de la crisi sanitària, destaca el fet que s’estan endarrerint molts diagnòstics, especialment en els casos de càncer, cosa que tindrà un impacte directe en els anys de vida de la població, ja que la detecció precoç és bàsica per aturar la progressió d’aquestes malalties.

També ha fet pronòstics sobre l’impacte de la pandèmia en la demografia i la qualitat de vida el Centre d’Estudis Demogràfics (CED) de la UAB. El seu director, Albert Esteve, calcula, en la línia d’Argimon, que per culpa de la Covid-19 “hem perdut un any d’esperança de vida”, i destaca que “això és bastant, perquè normalment guanyem entre dos i tres mesos anuals gràcies als avenços mèdics”. “Retrocedir o perdre en un sol any dotze o tretze mesos és un daltabaix”, lamenta l’expert, que recorda que, al llarg de la història, només l’empremta demogràfica dels conflictes bèl·lics ha estat més important que els efectes d’aquesta pandèmia.

Morts abans d’hora

Segons el director del CED, la Covid-19 ha provocat “una anticipació de morts” de la propera dècada entre les persones d’edat avançada. Tot i que això donarà lloc a una societat amb menys ancians, no canviarà la dinàmica d’envelliment del país. “L’Estat espanyol, en els propers anys, viurà un augment del nombre de gent gran a mesura que les generacions del baby boom, que ara tenen entre 45 i 65 anys, arribin a la cúspide de la vida; això no ho frenarà la Covid-19”, pronostica Albert Esteve.

Pel que fa als altres efectes en la demografia, el centre d’estudis de la UAB també recorda que la pandèmia ha provocat una caiguda de més del 4% en el nombre de naixements i un augment del 22% en el nombre de defuncions. L’any passat van morir a Catalunya gairebé 80.000 persones, respecte a les 65.406 del 2019. El repunt més gran va ser durant la primera onada, i l’augment va ser sostingut durant la segona. Tot i disparar-se el nombre de morts per culpa de la Covid-19, algunes causes de defunció van baixar a causa del confinament i les restriccions socials, com ara les associades als accidents de trànsit.

Retrocés inèdit

Hi ha moltes més estadístiques que ens permeten veure l’abast de la crisi sanitària, econòmica i social. Al maig, en el pitjor moment de la pandèmia, la nòmina de les pensions contributives de la Seguretat Social va registrar la primera caiguda de la sèrie històrica. Recollia així el descens de noves altes i l’increment de les baixes, conseqüència dels estralls que el virus estava causant entre la població més gran. No va tornar a caure, i en el conjunt de l’any passat la Seguretat Social va gastar més a causa de l’augment de l’import mitjà de les pensions, però va registrar 517.921 baixes de pensionistes. Un trist rècord històric que suposa un augment del 14% respecte al 2019, l’últim any de vella normalitat.

83,6
anys
és l’esperança de vida dels catalans, segons les últimes dades de l’Idescat, del 2018.
20
per cent
ha augmentat el nombre de defuncions el 2020 per culpa de la pandèmia.
517.921
baixes
de pensionistes va registrar l’any passat la Seguretat Social.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

SOCIETAT

Marxen de l’edifici ‘El Barco’ d’Esplugues els dos últims veïns que hi quedaven

ESPLUGUES DE LLOBREGAT
economia

L’IVA del gas deixa de ser reduït i torna al 21% a partir de dilluns

barcelona
SOCIETAT

Els taxis de Sitges s’adhereixen al servei conjunt del Garraf

Sitges
transports

Tallada la L4 del metro entre les estacions de Bogatell i la Barceloneta

Barcelona
Societat

El servei d’atenció a víctimes de violència masclista de l’Eixample obrirà el 2026

Barcelona
societat

Retencions intermitents a l’AP7 per l’operació sortida

barcelona
societat

Optimisme a la recta final de la temporada a les estacions d’esquí

Rialp
FIGUERES

Es duplica en 6 anys el nombre de diagnòstics d’AOS severa a l’Alt Empordà

FIGUERES
sanitat

Els hospitals també gestionaran baixes i altes per cirurgia ambulatòria i parts

barcelona