Cues de la fam i més pobresa al carrer
L’emergència social de la pandèmia impacta entre els col·lectius més vulnerables
Les entitats alerten que la situació empitjorarà si no hi ha mesures urgents i ajuts per garantir drets bàsics
Llargues cues de la fam. Aquesta ha estat la imatge més impactant d’aquest primer any de pandèmia, en què les entitats socials han respost a l’emergència i ho continuen fent per garantir drets tan bàsics com el de l’alimentació. La crisi sanitària ha castigat la població més fràgil, que s’ha quedat sense les feines precàries amb què subsistien i han hagut de demanar ajuda per menjar, pagar rebuts o els lloguers de l’habitatge. Són les principals demandes dels qui per primer cop es trobaven en una situació de pobresa sobrevinguda a causa de la pandèmia. Les entitats han multiplicat les ajudes i el nombre de persones ateses que no deixen de trucar a la porta desesperades i preocupades per un panorama incert d’una crisi sense precedents.
“La sotragada ha estat molt bèstia i veiem com no afluixa i s’ha de continuar donant resposta”, reconeix el director del Banc dels Aliments de Barcelona, Lluís Fatjó-Vilàs, que en la primera onada de la pandèmia va arribar a incrementar del 40% la demanda d’aliments. L’entitat avui abasta les 650 entitats que a tot Catalunya reparteixen menjar, 20% més que abans de la pandèmia, que arriben a 248.000 persones vulnerables. Amb les aportacions del gran recapte d’aliments es van aconseguir 7,8 milions d’euros per la compra d’aliments que permetrà a l’entitat, juntament amb els ajuts de la Generalitat, cobrir la demanda fins a finals d’any. Fatjó-Vilàs destaca també l’ajuda per valor de 800.000 euros que reben dels comerços i supermercats que faciliten vals de compra o targetes moneder.
Els serveis d’emergència social de Càritas han triplicat les ajudes econòmiques directes. Abans de la pandèmia una de cada deu famílies que s’adreçava a Càritas no tenia cap ingrés, mentre que avui la situació ha empitjorat i són una de cada cinc les que no tenen ingressos. “Ens preocupa que passarà quan s’acabin els ERTO”, diu el responsable d’Acció Social a Càritas de Barcelona, Eduard Sala, que tem una allau de les demandes quan “és insostenible” per a l’entitat. Només a la diòcesi de Barcelona Càritas va tancar el 2020 amb quatre milions de dèficit i per a aquest any ha hagut de reduir a la meitat les ajudes, amb un pressupost de 225.000 euros mensuals.
Un sostre digne
La pèrdua de la llar continua sent una xacra que s’ha vist agreujada per la crisi quan les famílies pateixen per arribar a finals de mes i no poden pagar rebuts i lloguers. Les entitats alerten que ara hi ha més persones abocades a viure sense un sostre o en condicions precàries.“La protecció social està fallant als qui més ho necessiten amb serveis col·lapsats”, denuncia el director d’Arrels Fundació, Ferran Busquets, que al costat de les persones sensellar denuncia com els criminalitzen pel fet de dormir al ras. “No els garantim un dret i els culpem i multem per no anar als albergs”, critica Busquets, que assegura que la situació “empitjora” sense prou recursos per un col·lectiu amb problemes afegits de salut mental i addicions. “Alguns estan als pisos, amb les mateixes angoixes que nosaltres, però que cada cop costa més de gestionar”, explica Busquets, conscient que també caldrà afrontar les repercussions psicològiques i la “factura emocional” d’una pandèmia que ha incrementat les situacions d’aïllament i solitud.
L’exclusió residencial fa repensar programes d’acolliment com els pisos unifamiliars de què disposen a Càritas. “Per donar acull a més persones ara optem pels pisos compartits”, explica Sala. La crisi també ha obligat les entitats a assumir nous serveis, com repartir menjar i adaptar-se a les mesures de prevenció de la Covid. “Malgrat el cansament acumulat, continuen donant-ho tot, fidels al compromís d’estar al costat dels qui ho tenen més difícil i de garantir els mateixos drets i oportunitats”, defensa la presidenta de la Taula d’Entitats del Tercer Sector, Francina Alsina, que insisteix en la urgència d’aprovar una llei que reconegui la tasca essencial i garantir l’estabilitat econòmica de les entitats. “Algú s’imagina què estaria passant ara sense la feina que fan?”, es pregunta Alsina, que reclama més polítiques de protecció social per afrontar una crisi que “només és la punta de l’iceberg i que durarà anys” per l’impacte de la pandèmia.
En plena crisi, la saturació i la desatenció als ciutadans per part de diverses instàncies de l’administració i la manca de coordinació entre aquestes dificulta l’accés als ajuts. Això ha comportat més feina per als serveis socials dels ajuntaments i les entitats han fet un esforç addicional per posar professionals a tramitar telemàticament ajudes, com el nou ingrés mínim vital, que el govern espanyol va aprovar en ple confinament.
Recursos insuficients
Una mesura per frenar l’emergència que s’ha demostrat “insuficient” perquè l’ajut estatal només ha arribat a 160.000 de les 850.000 llars previstes. Com a exemple, de la lentitud i dels escassos recursos, Càritas ha tramitat 200 expedients des del juny i només una persona cobra la prestació. “Els ajuts no arriben i el pitjor és que la majoria ni saben que existeixen per demanar-los”, diu Eduard Sala, que adverteix que la pandèmia posa el desafiament de l’escletxa digital per uns col·lectius que no tenen a l’abast l’accés tecnològic. El tercer sector demana comptabilitzar la prestació de l’ingrés mínim vital amb la renda garantida de ciutadania que a Catalunya perceben les persones amb menys recursos. Segons les dades del departament d’Afers Socials i Famílies, a finals d’any hi havia 150.000 beneficiàries d’aquesta prestació.
Els municipis han vist col·lapsats els serveis socials a causa de la crisi que comporta la pandèmia. A Barcelona, el 2020 es van atendre 88.375 persones, 11% més que un any abans. La xifra representa un màxim històric, per la irrupció de la Covid, i la prova n’és que el 32% de les persones ateses des del mes de març no havien anat mai abans a la xarxa de serveis socials. El volum dels ajuts econòmics atorgats per l’Ajuntament de Barcelona es duplicava i superava els 46 milions d’euros i gairebé 15 milions s’atorgaven en caràcter d’urgència per arribar a 7.000 persones.
A finals d’any la tragèdia de la nau incendiada a Badalona va palesar la cara més crua de la pobresa i l’exclusió social. Centenars de persones migrades que feia anys que malvivien a l’edifici es quedaven sense un sostre i sense tenir un lloc on anar. Les crítiques cauen sobre les administracions que hi giren l’esquena amb la vulneració de drets bàsics com el d’empadronament, l’atenció social i un habitatge digne.
L’informe Insocat, elaborat per les Entitats Catalanes d’Acció Socials, adverteix que els darrers anys és la població immigrada qui pateix més les desigualtats i la pobresa crònica. SOS Racisme denuncia el racisme “institucional” de les polítiques migratòries, que aboquen les persones a la irregularitat, la precarietat i l’exclusió social.
LA FRASE
LA XIFRA
“La crisi és el mirall de les febleses”
“Alguns n’estaven sortint, però hi tornen a caure i han d’anar a fer cua per menjar”
“No es pot deixar de banda els que queden enrere”
E. Ferran
En espera de dades oficials sobre l’impacte de la Covid, Oxfam s’ha fixat en les rendes abans i després de la pandèmia, tenint en compte la caiguda del PIB i l’augment de la taxa d’atur. A Catalunya, un 15% de la població viu per sota del llindar de pobresa. Això representa unes 1.146.238 persones.
