Societat

Justícia troba familiars de 25 víctimes del desembarcament de Mallorca del 1936

La Generalitat té documentades 200 persones mortes o desaparegudes en els enfrontaments

El Departament de Justícia, a través de la Direcció General de Memòria Democràtica, ha localitzat familiars de 25 víctimes del desembarcament de Mallorca de l’any 1936, a l’inici de la Guerra Civil.

L’administració catalana ha contactat amb 90 ajuntaments de Catalunya i de la resta de l’Estat, que corresponen als municipis de procedència de víctimes del desembarcament.

La Generalitat té documentades les dades biogràfiques de 200 persones mortes o desaparegudes en els enfrontaments, a partir d’una llista inicial dels historiadors Jordi Oliva i Gonzalo Berger. La Direcció General continuarà contactant amb nous ajuntaments i “insistint amb aquells que no han respost”.

Memòria Democràtica també s’ha posat en contacte amb l’Associació Memòria i Història de Manresa, que, fruit del seu treball de recerca, ha localitzat familiars de dos manresans morts a Mallorca.

Les persones que creguin que tenen familiars morts en aquell desembarcament han de fer-ho constar al Cens de persones desaparegudes. És el pas previ per poder donar mostres d’ADN.

Els perfils genètics dels familiars s’incorporaran al Programa d’identificació genètica i es creuaran amb l’ADN de les restes mortals que apareguin de les fosses on van ser enterrades les víctimes del desembarcament. L’obertura de les fosses anirà a càrrec del Govern de les Illes Balears i es preveu per al 2022.

Segons recorda el Departament de Justícia, el desembarcament de Mallorca va ser una expedició republicana ideada des de Catalunya per intentar recuperar l’illa, que estava en mans dels franquistes. En formaven part 8.000 milicians catalans, voluntaris d’altres països i un grup de balears. L’operació va acabar amb la retirada de les tropes republicanes i centenars de morts, la majoria milicians catalans.

Els cossos van ser enterrats sense registrar ni identificar en diferents fosses del llevant de l’illa. La majoria de víctimes van ser inhumades a la fossa de sa Coma, al municipi de Sant Llorenç des Cardassar. Molts cadàvers, però, van ser llençats directament al mar.

La Generalitat de Catalunya i el Govern de les Illes Balears van signar un conveni el setembre del 2018 per col·laborar en la recerca de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme.

El Govern balear està estudiant la viabilitat de l’excavació de les fosses, que podrien estar en estat precari per les actuacions urbanístiques, els saqueigs o els temporals. El Govern català, per la seva banda, fa la recerca de víctimes i familiars i s’encarregarà de la identificació de les restes. Les dues administracions tenen un grup de treball per intercanviar informació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Més de 100.000 contagis des de Setmana Santa, un 21% més que en tot el mes de març

Madrid

Demanen entre un any i mig i tres de presó per a deu encausades durant la vaga del 8-M de 2019 a Manresa

Manresa

El fundador de l’ONG NASCO Feeding Minds, Ousman Umar, rep el Premi Fundació Princesa de Girona Social 2021

Girona

La Diputació de Barcelona digitalitzarà el 35% dels aparells del servei de teleassistència durant els pròxims tres anys

barcelona

L’oci nocturn demana poder donar usos culturals a les sales, explotar l’horari de tarda i fer activitats al carrer

Barcelona

El jutge del cas Villarejo imputa a Brufau i Fainé per l’espionatge al president de Sacyr

Madrid

Conferències a l’Hospital d’Olot

Olot

Vergés evita pronunciar-se sobre el Procicat: “Vull ser curosa perquè estem especulant amb les expectatives de la gent”

Terrassa

Un estudi mostra que el 13% de la població té una signatura epigenètica que la predisposa a tenir una Covid-19 greu

Barcelona