La tortuga Bonica diu que l’hivern s’ha acabat

Sàpiga, amic lector, que l’hivern s’ha acabat. Ho assegura la Bonica, que si bé no disposa de radars ni models meteorològics per fer prediccions en color, té, en canvi, un instint extraordinari. Qui hagi viscut amb una tortuga de terra sap que aquests animalots de mirada severa i moviments cautelosos només surten de la hibernació si noten que comença el bon temps, però pocs humans s’entretenen a comprovar-ne la fiabilitat. En el grup de les excepcions hi ha la Bonica, perquè viu observada per un home que ha fet de l’observació de la natura la seva passió. El controlador dels hàbits estacionals de la Bonica és el meteoròleg Enric Estragués, responsable de l’observatori de l’estany de Banyoles, a més de l’estació de casa seva. És ell qui passa les dades diàries de temperatura, pluja, vent i altres fenòmens atmosfèrics de la ciutat al Servei Meteorològic de Catalunya.

Les aparicions i desaparicions de la Bonica potser no són uns indicadors ben científics, però són molt bons, assegura el seu amo. Aquest any, el dia 9, a les 3 de la tarda, quan el termòmetre de casa d’Estragués marcava 17 graus, va reaparèixer a l’hort després de cinc mesos de romandre soterrada, anunciant d’aquesta manera que ja podem donar per acabat l’hivern. “No falla mai”, diu l’home, amb un to d’admiració per la tortuga. Tot i això, es cura en salut i matisa: “Ep, pot venir mal temps, però ja seria diferent.” Sempre reapareix al març, però el dia en concret ha anat variant. En les anotacions del meteoròleg veiem com en la darrera dècada ha sortit entre el dia 1 (l’any passat) i el dia 17 (el 2010). El que no canvia és el seu comportament en les primeres hores. “Camina amb els ulls clucs i no menja perquè encara està tipa del que devia menjar a la tardor”, descriu Estragués.

La Bonica té uns 75 anys, calculen a casa seva. Quan la van comprar ja en tenia uns 15 i d’això fa 60 anys. L’esposa de l’Enric recorda que la va comprar ella en una floristeria del carrer Major ja desapareguda. “No venien pas animals, però tenien aquesta tortuga en una capsa i em van oferir comprar-la.” Li va costar 400 pessetes (2,40 euros), una quantitat respectable, a l’època. “No n’hi havien, era com un animal exòtic”, comenta.

La Bonica ara pesa 1,7 quilos i menja pa remullat, enciam, tomàquet i lletissó, que li agrada molt. Els pròxims mesos s’estarà pel jardí i l’hort. A l’octubre, quan el seu instint l’adverteixi que s’acaba el bon temps, voltarà xino-xano fins a trobar el lloc on enterrar-se. “No hi fa res que tu li facis un forat per ajudar-la. Només es posarà allà on ella decideixi”, diu Estragués mentre mostra la Bonica a la càmera.