Una nova cuina fantasma comença a operar a Sant Gervasi en ple debat sobre l’auge d’aquests negocis a Barcelona
L’Ajuntament desconeix quantes n’hi ha a la ciutat però des del sector afirmen que n’hi ha més d’una desena
Una nova cuina fantasma funciona des de fa prop d’una setmana a Barcelona, segons ha pogut conèixer l’ACN de primera mà. En ple debat sobre l’auge d’aquest tipus de negoci, l’empresa francesa Not so Dark -en relació a les anomenades dark kitchens- ha començat a operar al barri de Sant Gervasi-Galvany distribuint plats a domicili de sis marques virtuals de menjar amb capacitat per fer 2.000 àpats diaris. Clément Benoit, cofundador de la companyia, es mostra satisfet dels primers dies de posada en marxa. Actualment, l’Ajuntament de Barcelona desconeix quantes cuines fàbrica hi ha a la ciutat perquè no hi ha un registre d’aquest tipus concret d’activitat.
Carlos Cervera és enginyer i director de Projectum, companyia que fa projectes d’enginyeria, arquitectura o gestió documental per a nous negocis, entre aquests dark kitchens. Segons ell, a la ciutat ja hi ha més d’una desena de cuines fantasma operant, algunes “des de fa temps” tot i que la pandèmia i les restriccions a la restauració n’han disparat l’interès.
A Les Corts i a Sant Martí dos nous projectes encara en fase de construcció ja han posat els veïns en peu de guerra i la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB) demana a l’administració que actuï i proposa que les cuines s’instal·lin en zones industrials. Mentrestant, el consistori estudia un pla de xoc per abordar el fenomen en auge a la ciutat i no descarta modificar la normativa per adaptar-la a l’impacte que pot generar l’activitat en el medi ambient i en els veïns.
Not so Dark
Es coneixen amb diversos noms. El més conegut és potser dark kitchen o cuina fosca, perquè opera en un local sense aparador, però també se’n diu ghost kitchen o cuina fantasma perquè el client no en coneix la ubicació, o fins i tot cloud kitchen pel fet que opera amb plataformes digitals i marques virtuals.
A l’empresa emergent francesa Not So Dark no li agrada especialment el nom de dark kitchen i d’aquí l’origen sobre el nom de la companyia, que s’ha fixat com a objectiu liderar el mercat europeu de les cuines fantasma. Barcelona representa la seva primera obertura fora del mercat francès, on ja té presència a París, Niça i Bordeus, i en total pretén obrir 30 establiments durant el 2021 a Europa.
Actualment en tenen nou d’obertes, la primera va ser a la capital francesa. “Des del principi ens vam adonar d’errors que no havíem de repetir en els nous locals; el primer error que vam cometre va ser no pensar en els veïns i en la part urbanística”, explica Clément Benoit, cofundador de la companyia. Per això, el local que han triat per operar des de Barcelona, ubicat a Travessera de Gràcia, té una mena d’avantsala a l’interior que funciona com un petit garatge on els repartidors poden accedir amb moto o bicicleta i esperar que les comandes estiguin llestes, per no haver de fer-ho al carrer.
També han tingut en compte la insonorització del local i una extracció de fums adequada. “És important per les olors que el local tingui una extracció important, ja que si no pot ser un problema”, afirma. D’altra banda, assegura, també han invertit una important partida a insonoritzar el local per evitar molèsties als veïns. En total, les seves noves instal·lacions a Sant Gervasi han suposat una inversió de més d’un milió d’euros.
La pandèmia dispara l’interès
Carlos Cervera, director de Projectum, indica que a Barcelona hi ha més d’una desena de cuines fantasma amb prop de deu cuines a l’establiment que ja estan operant sense causar molèsties. “El problema no són les dark kitchens, és la por generalitzada a un concepte, perquè el negoci ja existia”, assenyala. Segons ell, n’hi ha que funcionen des de fa temps, però la pandèmia i les restriccions al sector de la restauració han fet créixer l’interès d’algunes empreses. La pandèmia, diu, ha estat un “detonant” i les peticions que reben per analitzar tècnicament projectes de macrocuines s’han multiplicat per set o per vuit.
“El 2020 hem pogut rebre tranquil·lament més de 50 peticions de cuines fantasma”, explica. Tot i això, matisa que moltes d’elles no prosperen i queden descartades: “Com a tècnics avaluem la viabilitat del projecte, i si veiem que no es compleixen els requisits...això marca la viabilitat i moltes peticions cauen”.
L’Ajuntament
L’Ajuntament de Barcelona està mirant com abordar la situació però una primera conclusió del consistori és que cal estudiar jurídicament com classificar l’activitat i fer-ho en funció dels seus impactes.
De moment, l’ajuntament té detectats dos casos que han generat alarma entre els veïns: el cas de Sant Martí i el de les Corts, aquest darrer amb les obres paralitzades a l’espera que el titular aporti informació requerida.
Joan Maria Soler, representant de la FAVB, explica que els preocupa molt el fet que es tracti d’una activitat relativament nova i no hi hagi una regulació que la reconegui. Considera que aquests negocis, com d’altres relacionats amb el repartiment a domicili o la compra per internet, són dinàmiques noves que canviaran molt el panorama de la ciutat. “Com sempre, les dinàmiques venen per les queixes i després és quan es regulen”, diu.
Segons ell, els dos projectes d’obres per a una nova cuina fantasma a les Corts -ara aturat temporalment- i una altra a Sant Martí “no són casos aïllats”. En aquest sentit, assegura que a Madrid o altres ciutats de l’Estat ja hi ha hagut problemes amb aquesta mena d’instal·lacions anomenades cuines fantasma i està convençut que anirà a l’alça.
El veïns de Sant Martí, en peu de guerra
Els veïns de Sant Martí estan en peu de guerra des que es van assabentar que en un interior d’illa d’edificis s’hi vol construir una cuina fantasma i aquest mateix dijous han convocat una acció de protesta. De moment, l’activitat d’obra fa prop de tres setmanes que està inactiva i el projecte encara està en una fase molt inicial, però els veïns temen el pitjor i ja han penjat cartells de rebuig als balcons.
