Societat

Els fons europeus, revulsiu econòmic

L’estalvi familiar i el turisme seran també palanques de la recuperació

El 8% de les empreses han desaparegut

“Covid, Covid i més Covid.” Així va començar ahir la seva presentació la directora de la Memòria econòmica de Catalunya 2020, Carme Poveda, a la Llotja de Mar. A continuació els números vermells, un reguitzell de xifres negatives, encapçalades per una caiguda històrica del PIB de l’11,5%, gairebé el doble del conjunt de la zona euro (6,6%), una davallada de les importacions i les exportacions del 18,2 i el 10,3%, respectivament, un 3% d’ocupació menys i la desaparició del 8% de les empreses, unes 20.000, una xifra equivalent a les que van tancar durant la crisi econòmica entre els anys 2008 i 2014. Aquest cop, l’impacte ha estat desigual i s’ha fet sentir particularment a l’hostaleria, l’oci, el comerç i el transport. Girona, més dependent del turisme, ha tingut la davallada més gran del PIB, amb un 14,2%, i les empreses més petites, els joves, les dones i els contractes temporals han estat els més damnificats.

Pel que fa al dèficit públic, així com el de l’Estat va augmentar fins a l’11%, el de la Generalitat es va moderar fins al 0,35%, la xifra més baixa des del 2007. Això últim és degut fonamentalment als fons extraordinaris rebuts de l’Estat per cobrir les despeses sanitàries i al funcionament del sistema de finançament autonòmic.

Però més que centrar-se en les xifres negatives, l’informe presentat ahir destaca els tres pilars sobre els quals ha d’aixecar-se la futura recuperació, ja que està previst que l’economia creixi un 6% i que aquest any i l’any vinent Catalunya recuperi de forma gradual el PIB que tenia abans de la pandèmia. Dos d’aquests eixos són clars. D’una banda, els fons europeus Next Generation, que han de començar a arribar aquest mes de juliol i dels quals Catalunya rebrà 3.000 milions d’euros l’any 2021. I de l’altra, l’estalvi de les llars, que actualment és de 22.108 milions, amb un augment durant la pandèmia d’11.000 milions. Aquest estalvi acumulat anirà baixant gradualment els propers anys, de manera que s’estima que el 2021 hi podria haver un flux cap a consum privat de 3.500 milions d’euros.

La tercera pota de la recuperació, que és precisament la que ha motivat que la caiguda del PIB sigui més alta que a la resta d’Europa, és el turisme estranger, un element incert, ja que ningú sap quina evolució tindrà la pandèmia amb les successives onades. La previsió, segons va destacar ahir Poveda, és recuperar el 50% de la despesa estrangera que hi havia el 2019 i que això suposi un impuls extra en l’economia de 7.000 milions d’euros en comparació amb l’any 2020. Tal com destaca el mateix informe, “la suma de l’estalvi embassat que acabarà en consum, la recuperació del 50% de la despesa turística internacional i els fons Next Generation poden generar un impuls fiscal extra sobre la demanda interna de 13.500 milions d’euros el 2021, que equival a 6 punts del PIB català”. Però ahir el president del govern, Pere Aragonès, va advertir que la cinquena onada pot posar en risc aquest avenç.

Transformació

El que sembla evident és que la Covid ha de convertir-se en una gran oportunitat de transformació econòmica i productiva. “Els fons europeus han de ser un revulsiu per modernitzar i transformar el país”, va subratllar Aragonès, que va apostar per “una aliança entre les institucions i la societat per fer un salt endavant”. Un salt que no s’ha de fer de qualsevol manera, sinó que ha de ser estructural i ha d’apostar per la digitalització, la innovació i per valorar “l’economia de la vida, basada en la salut, les cures i l’alimentació”. “Cal apostar pel talent i la formació. Som un país que ha de pensar en gran.”

La Covid, segons posa de manifest aquesta última memòria econòmica, ha accelerat ja algunes tendències. En primer lloc, s’ha vist com les ocupacions tècniques de més qualificació han augmentat el seu pes sobre el total de fins al 37,3%. “No tornarem al punt de partida, s’han produït canvis en la forma de treballar marcats per la transformació digital”, va assenyalar Poveda. Això mostra “una aposta pel talent per augmentar la competitivitat”.

El teletreball és una altra mostra d’aquest canvi. Del 8,6% de persones que feien teletreball l’any 2019 s’ha passat a un 20% l’any 2020. “La Covid ha provocat un avançament de deu anys en la digitalització”, va resumir Poveda. Una anàlisi de la situació de les empreses ho confirma, ja que, segons una enquesta, el 35% de les empreses diuen que han accelerat la transformació tecnològica. Dins d’aquest percentatge, el 92% han implantat el teletreball, el 33% han començat a fer màrqueting digital, un 21% han renovat la web, un 17% han obert una nova línia de negoci i un 16% han començat a fer comerç electrònic.

La Memòria econòmica de Catalunya l’edita el Consell de Cambres sota la direcció de la Cambra de Barcelona. Aquest any ha inclòs un monogràfic sobre l’impacte de la Covid.

LA XIFRA

13.500
milions
es preveu que es puguin injectar a l’economia entre els fons europeus, el consum i el turisme estranger.
Hem atès 11.000 pimes i autònoms des del març del 2020. És la nostra obligació moral, encara que no tinguem la nova llei que reivindiquem
Mònica Roca
presidenta de la cambra de barcelona
Hem de pensar en gran. [...] Els fons europeus han de ser un revulsiu per modernitzar i transformar el país
Pere Aragonès
president de la generalitat de catalunya
No tornarem al punt de partida, s’han produït canvis en la forma de treballar marcats per la transformació digital
Carme Poveda
directora de la ‘memòria econòmica 2020’

Reclamen a Aragonès la nova llei cameral

Les cambres de comerç catalanes van reclamar ahir al president de la Generalitat, Pere Aragonès, que doni prioritat a l’aprovació de la nova llei catalana cameral, que han recordat que acumula ja sis anys de demora i que garantiria finançament públic i representativitat institucional a les entitats camerals.

La presidenta de la Cambra de Comerç de Barcelona, Mònica Roca, i el president del Consell de Cambres de Catalunya, Jaume Fàbrega, van aprofitar la presència d’Aragonès en la presentació de la Memòria econòmica per traslladar-li la petició. Tant Roca com Fàbrega van remarcar que les tretze cambres de comerç catalanes han atès més d’11.000 pimes i autònoms des del març del 2020, quan va esclatar la pandèmia del coronavirus.

“És la nostra obligació moral, encara que no tinguem una nova llei que no ens cansarem de reivindicar”, va dir Roca.

Per la seva banda, Fàbrega va indicar que les entitats estan “preparades per desplegar tot el seu potencial d’impuls a les empreses i com a lleials col·laboradores de les administracions”, però per a això, va insistir, necessiten una llei de cambres actualitzada. “No podem suportar més endarreriments. Hi ha un retard de sis anys”, va dir Fàbrega.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
GABÍ AMORES TRAVESET
MESTRE DE TALLER, PEDAGOG

“S’inverteix poc en formació professional”

santa coloma de farners

Futures especialistes

GIRONA
ANA VILLELLAS
INVESTIGADORA DE L'ESCOLA DE LA PAU DE LA UAB

“Hi ha manca de dones en les converses de pau dels conflictes”

BELLATERRA
JAUME REVERTER

“El Marroc és un país que funciona per confiança”

barcelona

“Hi ha privilegis però també molta ferida”

barcelona
MIRTA LOJO
COORDINADORA DEL GRUP DE TREBALL EDUCACIÓ FEMINISTA DE ROSA SENSAT

“Les aules són una oportunitat d’or”

barcelona

Masculinitat sense tòxics

barcelona

Rècord de visitants a Temps de Flors

girona
Exposicions

La cultura italiana irromp al Catvers

castell-platja d’aro