Societat

Socorrista: un professional essencial molt buscat

Les comarques de Girona tenen des de fa anys un dèficit de personal per cobrir les places de socorrista

El sector ha evolucionat, perquè ara s’exigeix molta formació, sobretot per fer el servei a les platges

Pocs ajuntaments gestionen el servei directament

L’estiu pas­sat, a les plat­ges de la demar­cació de Girona, els socor­ris­tes van fer milers d’inter­ven­ci­ons, tot i haver-hi menys presència de banyis­tes a causa de les res­tric­ci­ons per la pandèmia. Només a Platja d’Aro, se’n van comp­ta­bi­lit­zar 7.600; la majo­ria, de caire pre­ven­tiu, però més de 500 van ser per aten­dre gent que pre­sen­tava des de talls fins a pica­des de medusa, inso­la­ci­ons, cre­ma­des o fins i tot lipotímies. Queda clar, per tant, l’impor­tant paper que tenen els socor­ris­tes a les plat­ges, i també a la resta de zones de bany. El sec­tor es troba en un període d’incer­tesa i trans­for­mació. N’és un efecte molt visi­ble la pro­gres­siva des­a­pa­rició de la Creu Roja, que està sent subs­tituïda per per­so­nal d’empre­ses pri­va­des.

El dèficit

Però si hi ha un pro­blema de fons, arros­se­gat des de fa anys, és la falta d’efec­tius. A Cata­lu­nya, només es pot con­trac­tar un socor­rista si està ins­crit en el Regis­tre Ofi­cial de Pro­fes­si­o­nals de l’Esport de Cata­lu­nya (Ropec), al qual no es pot acce­dir si no es té la titu­lació cor­res­po­nent. No obs­tant això, arran d’una moratòria que va apli­car la Gene­ra­li­tat per falta de per­so­nal, es per­met que els titu­lats de la resta de l’Estat exer­cei­xin aquí sense cons­tar en el Ropec.

Es cal­cula que a la demar­cació de Girona, a l’estiu, fan falta uns 2.000 socor­ris­tes per a pis­ci­nes i uns 350 a les plat­ges, segons la Fede­ració Cata­lana de Sal­va­ment i Socor­risme. Si bé cada any es titu­len uns 800 joves, sem­pre en fal­ten. Fac­tors com ara hora­ris exi­gents i sala­ris poc atrac­tius serien al dar­rere de la renúncia dels titu­lats a exer­cir. És per això que cada tem­po­rada ater­ren a Cata­lu­nya molts socor­ris­tes estran­gers, sobre­tot de l’Amèrica Lla­tina.

Sense Creu Roja

Fa tot just una dècada, la Creu Roja era pre­sent a gai­rebé totes les plat­ges de la costa giro­nina. Ara, els seus socor­ris­tes són mino­ria, fins al punt que aquest estiu només tre­ba­llen a Begur. Aquesta des­a­pa­rició es deu a la com­petència d’empre­ses pri­va­des, que, a l’hora de con­cur­sar per obte­nir l’adju­di­cació dels ajun­ta­ments, ofe­rei­xen el ser­vei a un preu amb el qual la popu­lar ONG no pot com­pe­tir, segons afir­men. “Vull enten­dre que com­pe­tim en igual­tat de con­di­ci­ons i que els seus emple­ats estan tan ben for­mats com els nos­tres”, asse­nyala Flo­renci Berta, de la Creu Roja de Pala­fru­gell. “Sap greu, perquè érem uns històrics a la costa i perquè, vul­guis o no, per­ju­dica la nos­tra imatge, però és que no podem com­pe­tir en ter­mes de preu”, con­clou.

Con­cur­sos

Roses és un dels muni­ci­pis on el ser­vei a la platja va a càrrec d’una empresa externa, gua­nya­dora del con­curs cor­res­po­nent. Aquest any ho fa Pro Activa, que hi dedica entre 35 i 38 per­so­nes, equi­pa­des, entre altres recur­sos, amb una moto d’aigua i una llanxa, tal com es dema­nava en el plec de l’adju­di­cació. Com a gai­rebé tot arreu, els socor­ris­tes de Roses tre­ba­llen de mit­jan juny a mit­jan setem­bre, un període que al regi­dor de Medi Ambi­ent, Fran­cesc Giner, li agra­da­ria ampliar. “L’esce­nari ideal –i hi estem tre­ba­llant– seria començar abans, perquè a prin­ci­pis de juny ja hi ha força gent”, explica.

Gestió muni­ci­pal

Molt pocs muni­ci­pis de la costa ges­ti­o­nen de manera directa el ser­vei de socor­risme a la platja. Una d’aques­tes excep­ci­ons és Bla­nes, on l’Ajun­ta­ment mobi­litza 41 per­so­nes, bàsica­ment de la poli­cia local i Pro­tecció Civil. “Fa 13 anys que es va deci­dir can­viar-ne la gestió [ante­ri­or­ment s’encar­re­gava a un equip extern], amb uns resul­tats tan òptims que no fan sinó ava­lar aquesta opció com la millor”, expli­quen des del con­sis­tori. Prèvia­ment, els homes i dones mobi­lit­zats reben for­mació específica.

Pis­ci­nes

A les pis­ci­nes, la figura del socor­rista també ha evo­lu­ci­o­nat molt. “De ser un com­ple­ment ha pas­sat a con­si­de­rar-se una feina pro­fes­si­o­nal”, des­criu David Serra, gerent del Club Natació Olot­que amb uns 8.000 socis és de les enti­tats de més enver­ga­dura de la demar­cació. A l’estiu, quan la pis­cina exte­rior està en ser­vei, hi ha per­ma­nent­ment qua­tre socor­ris­tes: dos a la coberta, un a la de com­pe­tició i un altre a l’esmen­tada de l’exte­rior. “Els con­si­de­rem la màxima auto­ri­tat a les pis­ci­nes i pre­te­nem que sobre­tot facin una feina de pre­venció”, asse­gura Serra. En aquesta ins­tal·lació, els socor­ris­tes són emple­ats del club for­mats con­ve­ni­ent­ment, però, sobre­tot, gent d’una empresa externa espe­ci­a­lit­zada.

També són d’una empresa externa els socor­ris­tes de la Caseta de Fusta, la zona de bany pública de l’estany de Banyo­les, ges­ti­o­nada per l’Ajun­ta­ment del muni­cipi.

LES XIFRES

2.350
és el nombre
estimat de socorristes que es necessiten cada estiu a les comarques de Girona.
800
joves
es titulen cada any a Catalunya en els graus mitjà o superior de salvament i socorrisme.
GEMMA CARNERO

“Els pares no poden deixar un nen petit a l’aigua i marxar al bar”

R. E

Gemma Carnero combina la feina de gerent de Girosos (empresa que mou fins a uns 70 socorristes de piscina) amb la de professora dels graus de salvament i socorrisme.

Quin és el perfil de la persona que estudia per ser socorrista?
Tens una mica de tot. En principi, gent que acaba quart d’ESO, per regla general esportistes (s’ha de tenir en compte que han de superar una prova d’accés) i amb ganes de trobar una feina.
Més nois que noies?
Sí, molts més. De noies, potser n’hi ha un 10%.
Tinc entès que les matèries cada cop són més exigents. És cert?
Des del 2011, que és quan Ensenyament comença a donar la titulació, és molt més completa. Hem passat de 150 hores per ser socorrista de platja i piscina a fer-ne més de mil.
Hi ha altres vies per ser titulat?
Sí, hi ha els cursos de certificat de professionalitat, pensats per a la gent que està a l’atur. En surts igual de preparat específicament per ser socorrista. El que passa és que amb el títol d’Ensenyament no només ets socorrista, sinó tècnic esportiu, o sigui, a més de socorristes, són monitors i àrbitres, i tenen un coneixement del món de l’esport. Hem de tenir en compte que el socorrisme també és un esport.
Per què cada estiu falten socorristes?
No sabem ben bé què passa. Cada any es titulen centenars de socorristes. La feina és dura i el jovent no té ganes de treballar; la jornada de vuit hores se’ls fa llarga i el sou suposo que també hi fa. Per la responsabilitat que tenen, consideren que estan mal pagats. El dèficit es mira de suplir amb gent de fora.
Els problemes més greus que sol trobar-se un socorrista de piscina, quins són?
Els grups d’adolescents. Dels 12 als 15 anys, quan es forma un grup..., és complicat. I en les piscines municipals, a vegades, la mainada estrangera. Un altre problema són alguns pares: no pot ser que deixin el nen petit a l’aigua i marxin al bar. Nosaltres, si veiem nens de 3 a 6 anys amb braçals dins l’aigua sense un adult, els agafem i els traiem de la piscina. Ens emportem esbroncades de tot tipus, però és la nostra política. “Així, a tu per a què et paguem?” ens diuen. “Per vigilar tota la piscina, no només a la teva criatura”, els responc. Ens hi trobem molt. Una altra cosa: els menors de 14 anys han d’entrar acompanyats per un major d’edat, però a vegades t’entra un de 18 amb cinc o sis nens petits que pràcticament no saben nadar. Això passa sobretot amb els estrangers. Et diuen que saben nadar però et pots trobar que n’hi hagi que no en realitat no en saben i no t’ho diuen per vergonya. Com que no tenen por, es llencen a l’aigua igualment. Fa poc em vaig haver de llençar vestida a treure’n un que s’enfonsava.
Cal educar més?
És molt important que els nanos, de ben petits, aprenguin a nedar i també, estar més sobre els pares. En una piscina veus molts petits sols. On carai són els pares? Allà al bar. “El vigilo des d’aquí”, et diuen. “No, no. vine cap aquí, sisplau”, i s’enfaden. Prefereixo que es queixin perquè som estrictes a tenir queixes perquè passem.

Graus mitjà i superior

La titulació en salvament i socorrisme es dona en un grau mitjà i un grau superior, tot i que també es fan cursos específics per a gent provinent de l’atur. La formació no es limita als aspectes més físics de la feina –que no deixen de ser importants a l’hora de fer rescats–, sinó que abasta coneixements mèdics, saber gestionar recursos i aprendre a detectar comportaments de risc a la vora de l’aigua o a dins. A les comarques de Girona, els graus (mitjà per a piscines i superior per al mar) es poden cursar només en centres de Banyoles, Lloret i Roses.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia