Cop d’Erdogan contra la protecció de les dones
Activistes denuncien la retirada de Turquia de la Convenció d’Istanbul, que exigeix la lluita contra la violència masclista
Col·lectius feministes i LGTBI+ temen un retrocés en els seus drets mentre pugen els feminicidis i el discurs d’odi
El darrer moviment de Recep Tayyip Erdogan troba oposició fins i tot a casa seva. La decisió del president turc de retirar el país de la Convenció d’Istanbul, la major eina internacional per forçar governs estatals a combatre la violència masclista, ha provocat el crit unànime de dones d’arreu de Turquia i del món. Els grups d’oposició que s’enfronten de forma habitual a la política del poderós líder turc protesten contra un gest que asseguren que empodera violadors i abusadors. Sumeyye Bayraktar, vicepresidenta d’un col·lectiu en defensa de la dona vinculat al partit d’Erdogan i filla del mandatari, fa costat a les denúncies contra el president.
“A municipis conservadors, on no hi ha el costum de protestar, les dones també s’han unit per denunciar la decisió en comunicats de premsa”, explica l’activista turca Nilgün Yilmazarslan en declaracions a El Punt Avui. La retirada de la convenció per part de Turquia, lamenta, ha fet que les dones i la comunitat LGTBI+ del país se sentin com si el govern els estigués dient que no té intenció de protegir-los de la violència. Grups feministes citen enquestes per assegurar que només el 7% de la població turca s’oposa a la convenció, de què Erdogan va retirar-se el passat 1 de juliol.
La pressió de cercles conservadors feia témer una sortida de la convenció des de mesos enrere, el que va provocar protestes preventives per part de milers de dones i membres del col·lectiu LGTBI+. L’estat hi ha respost amb violència. Yilmazarslan va ser detinguda l’agost del 2020 en una manifestació a Esmirna, a la costa oest del país, i denuncia que multitud d’activistes han patit lesions greus a causa de la violència policial. Grups internacionals han denunciat l’ús excessiu de força que la policia va exercir el passat 26 de juny a Istanbul contra persones que participaven en la Marxa de l’Orgull, que l’estat havia prohibit per sisè any seguit. Entre el gas lacrimogen i les bales de goma, van fer-s’hi 47 detencions. Un periodista va ser torturat per un policia, que va agenollar-se-li sobre el coll impedint-li respirar.
El tractat, signat per 45 països, emprèn una ruta jurídicament vinculant perquè els estats combatin la violència masclista. Les exigències del conveni havien dut Turquia a obrir línies telefòniques per atendre víctimes, prevenint potencials feminicidis, i a obrir refugis per emparar-les. La policia i la justícia aplicaven el conveni de forma irregular, però les dones i el col·lectiu LGTBI+ sentien que el tractat indicava la intenció de les autoritats d’eradicar la violència. Ara, moltes a Turquia temen perdre el terreny que havien guanyat.
El Ministeri d’Interior va registrar 266 casos de dones assassinades a mans de les seves parelles, exparelles o familiars durant el 2020, una xifra que grups civils augmenten a 370 feminicidis, sense incloure-hi 171 morts sospitoses d’haver estat causades per violència masclista.
Diversos estudis coincideixen que els assassinats de dones han augmentat els darrers anys, incrementant-se també la violència amb què són perpetrats, i alguns indrets de Turquia estarien patint tres feminicidis al dia. El confinament ha empoderat els abusadors, mentre que ha aïllat les víctimes.
Moltes veus adverteixen que la retirada de la convenció comportarà la circulació de desinformació. La repressió contra els advocats que van criticar les paraules d’un funcionari públic de la Direcció d’Assumptes Religiosos, que l’abril de 2020 va culpar l’homosexualitat de la propagació del sida, podria ser un precedent del que li espera a Turquia.
Fora de la convenció, el govern i els cercles conservadors tindran més màniga ampla per emparar violències i imposar rols tradicionals.
Canvi de rumb per satisfer els conservadors
La retirada de la Convenció d’Istanbul forma part d’un retrocés general de la democràcia a Turquia, diu l’activista Yilmazarslan. El maig del 2011, la Turquia d’Erdogan va acollir les negociacions que van donar peu al conveni i va ser el primer estat a signar-lo, en unes accions que l’apropaven a Brussel·les. Posteriorment, l’estratègia hauria canviat. Les accions d’Erdogan, que du 18 anys en el poder –ja sigui com a primer ministre o com a president–, estarien cada cop més dirigides a satisfer els cercles conservadors i nacionalistes, que s’oposen a la convenció. Les presidencials no són fins al 2023, però la davallada econòmica i el terreny que està guanyant l’oposició hauria dut Erdogan a intentar salvar la seva malmesa popularitat a tot el país. “Pretén polaritzar la societat i radicalitzar-ne tots dos bàndols, mantenint viu el suport a la seva persona”, diu Yilmazarslan.
