Societat

Societat

Sant Aniol, bossa a bossa

Excursionistes que fan el camí fins a Sant Aniol d’Aguja han pujat fins ara, de manera altruista, unes 200 tones de material per a les obres del refugi

Els promotors, agraïts i sorpresos per aquesta col·laboració

Quan d’aquí a pocs anys el refugi de Sant Aniol d’Aguja estigui ben acabat, moltíssima gent podrà dir que aquell edifici és, una mica, obra seva. Des de fa un temps, l’excursionista que passa per la presa del Gomarell, al camí tradicional que mena a Sant Aniol des de Sadernes per la Muntada, hi troba unes bosses amb material de construcció destinat a aquella obra, que han portat amb un vehicle fins a aquest punt, a partir del qual només es pot seguir a peu. Després de llegir el cartell en què es demana la col·laboració, molts –entre els quals, és clar, una bona quantitat que no estaven al cas de la iniciativa– agafen el paquet –d’uns cinc quilos, amb sorra o grava– i segueixen fent via per dipositar-lo, mitja hora més tard, a peu d’obra.

Satisfets de la resposta dels visitants, l’associació Amics de Sant Aniol d’Aguja (el col·lectiu que es cuida de la recuperació de l’antiga rectoria) acaba d’anunciar que s’ha assolit la xifra de 200 tones traginades d’aquesta manera. A més de bosses, també ha hagut de ser a pes de braços i a l’esquena que s’han portat al famós paratge de l’Alta Garrotxa eines i materials més voluminosos, una feina generalment a càrrec d’integrants de l’associació. Certament, no tot el que es fa servir a l’ obra s’hi ha dut d’aquesta manera –unes 288 tones han viatjat per l’aire–, però aquesta participació de voluntariat ha permès estalviar uns 45.000 euros en lloguer d’un helicòpter. I, tenint en compte que l’associació disposa d’un pressupost molt ajustat, és un estalvi de gran importància.

“Volem donar les gràcies a tota la multitud de visitants i els incansables amics-col·laboradors que han contribuït en aquesta tasca de formigueig que ha donat un èxit brutal i mai pensat”, deien aquesta setmana els Amics de Sant Aniol, que no amaguen l’agradable sorpresa que ha suposat la reacció dels visitants a una idea que van posar en pràctica sense estar massa segurs que fos ben acollida.

La recuperació de l’antiga rectoria per convertir-la en refugi va començar el 2013, dos anys després que es creés l’associació, impulsada pel Centre Excursionista de Banyoles (CEB) i les entitats Terra Aspra, de Montagut, i Peu Alegre, de Sant Llorenç de Cerdans, el municipi del Vallespir on custodien la imatge del sant que dona nom al lloc i que protagonitza el popular aplec. La rectoria havia quedat en desús en la postguerra i el 1950 el CEB la va adaptar com a refugi. Tres dècades després, però, la casa es va abandonar. Segons el projecte, a la planta principal hi haurà un menjador gran, un altre de més petit per a grups reduïts, la cuina i uns lavabos. També, una cafeteria, que alhora servirà com a punt d’informació de l’Alta Garrotxa per als visitants. A la planta superior hi haurà tres habitacions amb un total de 40 llits (muntats en lliteres), lavabos i l’estada privada del guarda. L’edifici annex servirà de refugi lliure.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Infraestructures

Aprofitar la nit per fer via

barcelona

Renfe vol agilitzar la neteja de grafits als trens

Barcelona

Dones que han canviat la història, a l’especial de Fires

girona
MONTSE I MERCÈ RODRÍGUEZ
Impulsores del menjador social Gregal

“La nostra idea no era donar menjar deu anys o tota la vida”

barcelona

Valls torna a sentir castells

Valls
Denuncien abocaments de terra i runa a Pals sense llicència

Denuncien abocaments de terra i runa a Pals sense llicència

PALS

La zonificació, contra la segregació escolar

girona

L’Espai Corberó, escenari de la 28a edició del 080 Fashion

Barcelona

Impuls nuclear al Japó

Tòquio