Sant Julià de Ramis, el poble on es continua votant l’1-O

“Ni oblit ni perdó”, diu el missatge que sovinteja en molts punts del país, i especialment aquests dies. A Sant Julià de Ramis potser han perdonat, però oblidat, segur que no. Des de fa tres anys, cada 1 d’octubre s’hi organitza una consulta popular per rememorar el dia del referèndum, prendre una decisió referida al municipi i transmetre el missatge diàfan que s’hi manté viva la voluntat d’acudir a les urnes.

Sobirania fiscal

En les dues ocasions anteriors, els participants en la consulta van donar llum verd a declar festa local l’1 d’octubre i a posar el nom de República a una plaça del poble. Ahir, l’Ajuntament preguntava si s’estaria d’acord que el consistori pagui els impostos estatals a l’Agència Tributària de Catalunya. Hi van participar 143 persones (força menys que en les ocasions anteriors), de les quals 138 van expressar la seva conformitat i cinc s’hi van mostrar contràries. L’alcalde, Marc Puigtió (ERC), va seguir de prop les quatre hores de consulta. “El que surti de la votació d’avui ho portarem al pròxim ple i ho aprovarem”, va anunciar al principi de la jornada, tot recordant que el seu govern compta amb majoria absoluta

Com fa quatre anys, l’urna estava situada a la pista del pavelló esportiu. A l’exterior, una parada de l’ANC informava precisament sobre la sobirania fiscal i en una altra se’n donava del Debat Constituent. També es van organitzar dues xerrades sobre la sobirania fiscal.

“Violència i fermesa”

No és casualitat que una iniciativa així sorgís en aquest poble a tocar de Girona. Probablement perquè hi havia d’anar a votar Puigdemont, la Guàrdia Civil va ser especialment contundent amb la gent que es disposava a votar, provocant unes escenes de violència que ahir es rememoraven en una petita exposició al vestíbul de les instal·lacions. El muntatge constava d’un recull de vídeos i una selecció de 21 instantànies del fotoperiodista Toni Ferragut. Un dels suports de les fotos era una de les portes que els agents van fer malbé quan van irrompre a l’edifici.

“Que què em ve a la memòria? Molta violència per part de la Guàrdia Civil i molta fermesa per part de la gent per defensar el col·legi electoral”, comentava ahir en Xavier, a l’exterior del pavelló. Per ell, aquella violència va tenir un efecte no desitjat per l’Estat: la difusió a primera hora de les imatges va fer reaccionar gent que potser no hauria anat a votar i que, en veure allò, va decidir participar en el referèndum.

La Laia, que havia passat la nit dins del pavelló, acabava de fer la xocolatada quan, de cop i volta “van arribar tots, amb set o vuit a cada furgoneta”, recordava ahir. “I després, crits, la gent per terra, l’helicòpter per sobre... Això no s’oblida, són imatges que et queden.”