“Volem fer visible el dret a l’habitatge”

En els dar­rers mesos ens hem hagut de cen­trar en les urgències. Ara comen­cem una etapa en què Càritas podrà obrir unes vies d’acom­pa­nya­ment no vin­cu­la­des a les neces­si­tats bàsiques: grups de con­versa, tallers lingüístics, grups d’empo­de­ra­ment, el tre­ball comu­ni­tari...

En els estu­dis que hem fet sem­pre apa­rei­xen com a col·lec­tius més per­ju­di­cats per la pandèmia les per­so­nes que es tro­ben en situ­ació admi­nis­tra­tiva irre­gu­lar. Aquests són final­ment a qui els costa més perquè, si bé tenen accés a alguna cosa bàsica, com l’ali­men­tació, en canvi segur que no acce­dei­xen a les pres­ta­ci­ons per a casos de crisi. També els passa a altres col·lec­tius, com els joves que estan a la franja entre els 18 i els 23 anys, que tam­poc hi acce­dei­xen.

Exac­ta­ment. A aques­tes aju­des segur que no hi acce­dei­xen. És una de les rei­vin­di­ca­ci­ons que fèiem en públic. Els joves extu­te­lats majors de 18 anys hau­rien de poder-hi entrar perquè és un col·lec­tiu molt nombrós. També les per­so­nes sense llar o les esmen­ta­des que es tro­ben en situ­ació admi­nis­tra­tiva irre­gu­lar. I hem de tenir en compte que el per­fil de les per­so­nes ate­ses en plena pandèmia i post­pandèmia han estat famílies de pare­lles joves amb fills menors d’edat. D’altra banda, una altra com­pli­cació que hi ha és el des­co­nei­xe­ment que tenen d’aques­tes aju­des la immensa majo­ria dels que hi tenen dret. Menys d’un 5% dels ate­sos a Càritas de Girona per­ce­ben la renda garan­tida i menys del 4% l’ingrés mínim vital. Són pres­ta­ci­ons indis­pen­sa­bles perquè una soci­e­tat no es deses­ta­bi­litzi.

Nosal­tres fem pro­pos­tes a les admi­nis­tra­ci­ons, a través de la Taula del Ter­cer Sec­tor, perquè hi hagi la pos­si­bi­li­tat d’alguna esmena que faci­liti que no hi hagi tants impe­di­ments a l’hora de tra­mi­tar la pres­tació d’emergència.

Nosal­tres no faci­li­tem habi­tat­ges direc­ta­ment, però sí que tenim ser­veis que en reque­rei­xen. Per exem­ple, l’acom­pa­nya­ment a joves extu­te­lats, o El Pati, que és un sos­tre tem­po­ral per a dones amb fills... En qual­se­vol cas, nosal­tres diem en veu alta, i volem que es faci visi­ble, que l’habi­tatge és un dret. En aquesta línia, estem pre­pa­rant equips de volun­ta­ris que asses­so­ra­ran i acom­pa­nya­ran per­so­nes que estan a punt de per­dre l’habi­tatge en els tràmits que hagin de fer. També estem ela­bo­rant un estudi, de cara a final d’any, per fer visi­ble, amb xifres con­cre­tes i relle­vants, el pro­blema de l’habi­tatge i fer pro­pos­tes.