Societat

MONTSE I MERCÈ RODRÍGUEZ

Impulsores del menjador social Gregal

“La nostra idea no era donar menjar deu anys o tota la vida”

Durant aquests nou anys de funcionament han passat pel menjador Gregal fins a 10.000 usuaris diferents Durant aquests nou anys de funcionament han passat pel menjador Gregal fins a 10.000 usuaris diferents
Qui vulgui ajudar-nos només ha de buscar la nostra pàgina d’internet, on hi ha les dades Qui vulgui ajudar-nos només ha de buscar la nostra pàgina d’internet, on hi ha les dades

La Montse i la Mercè Rodríguez són germanes, anarcoindependentistes i ànimes del menjador social Gregal, que cada dia alimenta més de tres-centes persones al barri del Besòs Mar de Barcelona. A primera hora del matí d’un dimecres, mentre preparen un menú a base de patates a la riojana i cansalada, les dues germanes deixen per un moment els fogons a mans dels seus col·laboradors per explicar la seva tasca social.

Per a algú que no hi hagi estat mai, expliqui’m com és el barri del Besòs Maresme?
[Montse] Abans era un barri obrer, ara és un barri pobre. Abans tothom treballava, a la restauració, de cambrers, del que fos... [Mercè] Al barri hi ha una gran diversitat cultural. El que passa a Europa, passa al barri a petita escala, i hi tenim seccions. Seccions de senegalesos, pakistanesos, xinesos. Tenim una mica de tot, gent de tot el món.
Ha dit un barri pobre, però ara la gent segueix treballant aquí, o no?
[Montse] Sí, però és pobra...
És a dir, que es dona aquest fenomen de la societat moderna en què el fet de tenir feina no permet als treballadors deixar de ser pobres...
[Montse] Això el que té sort de treballar i guanyar 1.000 o 900 euros, perquè hi ha molta explotació. Ara estan tornant a cridar la gent a treballar, als hotels de Diagonal Mar, que són a prop del barri, però no tota.
Tot això és conseqüència de la crisi de la Covid-19?
[Mercè] Aquí, al barri, ha fet molt de mal. Es nota perquè la gent que es guanyava la vida en feines en negre no ha tingut dret a demanar ajudes perquè no ha cotitzat mai.
És un barri que ara és pobre però que ja ho era, perquè el vostre menjador va arrencar fa uns quants anys...
[Mercè] Fa nou anys. [Montse] Sí, però hi ha una diferència molt gran. Abans de la Covid nosaltres teníem gent que dormia al carrer, que no tenien res, ni feina ni papers. Però ara els que ens venen a veure són persones del barri, gent normalitzada, gent que tenia feina abans de la Covid i que mai havia vingut al menjador. És gent que mai hauries pensat que podria arribar a demanar-nos ajuda.
Quin és l’origen del menjador?
[Mercè] Ens vam agafar un any sabàtic per problemes personals de família. A la meva germana la va afectar un ERO, jo vaig tancar la botiga que tenia, i aleshores passejant pel barri ens vam adonar que hi havia gent que menjava de les escombraries, literalment: obria la bossa i agafava el que trobava. I vam pensar que calia fer-hi alguna cosa...
És a dir, un dia van veure una imatge que les va impactar i que les va fer reaccionar.
[Mercè] Vam veure una família sencera menjant de les escombraries. I després, al Maresme, hi havia una fàbrica on hi vivien senegalesos; era molta gent que no tenien menjar i que també buscaven aliment a les papereres del barri. Aquí va començar tot. Vam pensar que ho havíem de denunciar, però com que no tenim partits polítics, ni tampoc en volem, doncs mira, vam dir: “Posem en marxa això...”
Què passa, que no hi ha polítics?
[Mercè] Els polítics, mentre tu facis això i no costi diners, miren cap a un altre costat.
La política no arregla la fam?
[Mercè] Nosaltres, com a menjador social Gregal, com a anarquistes que som, volem la renda bàsica universal per a tothom i que tot això dels menjadors no existeixi, perquè no té sentit. No som germanetes de la caritat. La nostra idea no era donar menjar deu anys o tota la vida a la mateixa gent.
Quin era el vostre propòsit quan vau començar?
[Mercè] Volíem ensenyar a l’Ajuntament que estava passant alguna cosa al barri i que ningú feia res. Vam començar amb cinquanta persones i cada dia era un més que s’hi afegia, i encara estem en la mateixa història de sumar usuaris.
I els polítics no us han ajudat?
[Montse] Amb l’alcalde Trias vam signar un acord de subvenció de 60.000 euros per quatre anys. Vam signar i al cap de poc va guanyar l’alcaldia l’Ada Colau. Ella ha estat aquí; al principi li va costar, però finalment ens va ajudar.
Aleshores us financeu amb diners públics?
[Mercè] Ens financem amb el que ens dona el pla de barris, i podem contractar set persones a la cooperativa.
Per tant, aquella denúncia que fèieu als polítics va tenir una resposta.
[Montse] Sí. Nosaltres sempre diem que és obligació dels polítics respondre a aquestes necessitats. Quan treballem junts entitats, veïns i administració, es poden fer coses com aquesta. Ens ha costat molt, però, que ens facin cas, més de quatre anys!
Els vostres usuaris són tots del barri?
[Mercè] La fam no té fronteres. Si tu vens a demanar-nos menjar, te’n donarem. Atenem gent de Barcelona. El que passa és que posem el límit d’ingressos de 425 euros. [Montse] Hi ha un lema al menjador que és que cap persona se’n va sense menjar. Als que venen, els atenem, els fem una petita entrevista i els obrim una fitxa personal. Si tu vens de molt lluny per demanar-nos menjar, deu ser per alguna cosa. Si vens és que tens gana, perquè ningú fa vint parades de metro per no res.
Havíeu pensat un any i ja n’han passat nou. Què ha passat?
[Mercè] Va passar l’any i vam acabar coneixent la gent, t’explicaven la seva vida, es van crear uns llaços que ens van portar a pensar: “I ara què fem? Deixem aquesta gent i els diem que ja hem acabat l’any sabàtic i que vinga...?” I vam decidir continuar i seguir en la lluita de denúncia de la situació que es viu al barri. [Montse] Vam decidir crear un projecte que és molt inclusiu. No és cap projecte personal, sinó que es tracta d’un projecte per a la gent del barri i que la gent jove pugui aprendre a cuinar i a servir.
El projecte que heu fet va més enllà del menjador?
[Mercè] El que no volem és el menjador. [Montse] El menjador social hauria d’estar esborrat de la faç de la terra. [Mercè] Volem una cuina industrial, que l’Ajuntament ens donarà, amb l’objectiu de crear cooperatives. [Montse] Nosaltres funcionem com a cooperativa i tothom guanya el mateix. El món de la pobresa s’ha convertit en un negoci i hi ha gent que hi fa molts diners. Nosaltres som anarquistes i independentistes, això ho tenim molt clar. Aquí s’estan robant diners, i no sabem d’on, i en un país més petit això no passaria i tot es gestionaria millor. Estic convençuda que en una Catalunya independent no hi hauria pobresa i un menjador Gregal no existiria.
Ara esteu fora dels locals del menjador Gregal, que estan en obres. Quan hi torneu, com seran?
[Mercè] Hi haurà la cuina industrial, un menjador de capacitat per a unes seixanta persones; per a aquells que no puguin incorporar-se al món laboral, després crearem cooperatives, perquè la gent surti del menjador i tingui una vida digna, des de l’autogestió.
I ensenyar a cuinar també?
[Mercè] És clar. La formació també formarà part del Gregal.
Físicament el menjador és a la seu del casal llibertari del Besòs.
[Montse] El Gregal té una història molt bonica. És la primera universitat llibertària i el primer col·legi cooperatiu. Quan nosaltres vam crear això, el dia següent el José Gil, que és el president de Gregal, ens va dir: “Ei, aquí teniu l’ateneu i hi podeu fer el que sigui.”
Explicàveu abans que teniu finançament municipal, però els aliments que cuineu d’on surten?
[Montse] Vaig a buscar-los al Banc dels Aliments. També ens fan donacions el Club Rotary i la fundació del Pare Manel. [Mercè] El millor que té el nostre menjador és que aprofitem els aliments que no es poden vendre, perquè es piquen una mica i ja no es poden fer servir en la cadena comercial, i a nosaltres això ens surt més barat.
I ara a quantes persones esteu donant menjar?
[Montse] A 350 persones.
Des que vau començar heu multiplicat per set el nombre d’usuaris.
[Mercè] Sí, perquè vam començar amb 50. Durant aquests nous anys han passat per Gregal 10.000 usuaris diferents. [Montse] Aquest estiu, un dia vam arribar a atendre 571 persones. El que passa és que a l’agost tanquen tots els menjadors socials i un dels pocs que queden oberts som nosaltres i el de Navas, però allí has de passar abans per serveis socials.
I amb el nou local ho haureu de reduir a seixanta?
[Montse] No! Cada persona té un quart d’hora per seure a taula i menjar, i quan tu t’aixeques entra una altra persona. És com un restaurant normal però tens la limitació del temps.
I què us diuen els usuaris?
[Mercè] Mentre els donem menjar i els agradi... La gent és agraïda i hi ha de tot. Tenim usuaris que fa molts anys que venen amb nosaltres. [Montse] Al menjador tenim un mapa de tot el món amb xinxetes clavades als països d’on procedeix la gent que ve a menjar. De tant en tant algú diu: “Aquí falta una xinxeta, l’hi poso!”
Hi ha gent que ve un dia i us diu: “Ja no necessito més la vostra ajuda”?
[Mercè] I tant. N’hi ha que quan comencen a treballar compren un carro d’aliments i te’l porten. El millor del menjador és la gent del barri que cada setmana ens porten coses, com els avis que cada setmana ens porten dos quilos d’arròs.
El barri us fa costat!
[Mercè] Sí, però el que passa és que tenim el problema de les entitats, que potser no estem totes juntes. El que passa és que, quan ets del barri, coneixes a tothom i tothom et coneix. Políticament tenim diferències i nosaltres no treballarem mai ni amb els de Vox ni amb els del PP o Ciudadanos. Ho tenim molt clar.
Algun dia s’acabarà la necessitat de donar menjar a la gent com feu vosaltres?
[Mercè] Tant de bo. Europa ja està desenvolupant polítiques de la renda mínima universal. No hi ha feina per a tothom, això és evident, i amb la tecnologia que ve encara serà pitjor. Esperem que això de la renda avanci i que la gent no necessiti els menjadors. Encara que nosaltres fem tot el possible perquè no ho sigui, és humiliant. Estar fent cua perquè et donin menjar és demanar caritat. Això no és bo per a ningú, ni per a la societat ni per al capitalisme... [Montse] El que nosaltres voldríem és que hi hagués una revolució, però com que no hi és, aquí estem.
Si algú us vol donar un cop de mà, què ha de fer?
[Mercè] Per sort tenim molta gent que coopera. Molts veïns que fan aportacions de 5 o 20 euros, però també Zurich o Coop 57. [Montse] Qui vulgui ajudar només ha de buscar la nostra referència a internet.
josep losada
[Mercè] Va passar l’any i vam acabar coneixent la gent, t’explicaven la seva vida, es van crear uns llaços que ens van portar a pensar: “I ara què fem? Deixem aquesta gent i els diem que ja hem acabat l’any sabàtic i que vinga...?” I vam decidir continuar i seguir en la lluita de denúncia de la situació que es viu al barri. [Montse] Vam decidir crear un projecte que és molt inclusiu. No és cap projecte personal, sinó que es tracta d’un projecte per a la gent del barri i que la gent jove pugui aprendre a cuinar i a servir.
El projecte que heu fet va més enllà del menjador?
[Mercè] El que no volem és el menjador. [Montse] El menjador social hauria d’estar esborrat de la faç de la terra. [Mercè] Volem una cuina industrial, que l’Ajuntament ens donarà, amb l’objectiu de crear cooperatives. [Montse] Nosaltres funcionem com a cooperativa i tothom guanya el mateix. El món de la pobresa s’ha convertit en un negoci i hi ha gent que hi fa molts diners. Nosaltres som anarquistes i independentistes, això ho tenim molt clar. Aquí s’estan robant diners, i no sabem d’on, i en un país més petit això no passaria i tot es gestionaria millor. Estic convençuda que en una Catalunya independent no hi hauria pobresa i un menjador Gregal no existiria.
Ara esteu fora dels locals del menjador Gregal, que estan en obres. Quan hi torneu, com seran?
[Mercè] Hi haurà la cuina industrial, un menjador de capacitat per a unes seixanta persones; per a aquells que no puguin incorporar-se al món laboral, després crearem cooperatives, perquè la gent surti del menjador i tingui una vida digna, des de l’autogestió.
I ensenyar a cuinar també?
[Mercè] És clar. La formació també formarà part del Gregal.
Físicament el menjador és a la seu del casal llibertari del Besòs.
[Montse] El Gregal té una història molt bonica. És la primera universitat llibertària i el primer col·legi cooperatiu. Quan nosaltres vam crear això, el dia següent el José Gil, que és el president de Gregal, ens va dir: “Ei, aquí teniu l’ateneu i hi podeu fer el que sigui.”
Explicàveu abans que teniu finançament municipal, però els aliments que cuineu d’on surten?
[Montse] Vaig a buscar-los al Banc dels Aliments. També ens fan donacions el Club Rotary i la fundació del Pare Manel. [Mercè] El millor que té el nostre menjador és que aprofitem els aliments que no es poden vendre, perquè es piquen una mica i ja no es poden fer servir en la cadena comercial, i a nosaltres això ens surt més barat.
I ara a quantes persones esteu donant menjar?
[Montse] A 350 persones.
Des que vau començar heu multiplicat per set el nombre d’usuaris.
[Mercè] Sí, perquè vam començar amb 50. Durant aquests nous anys han passat per Gregal 10.000 usuaris diferents. [Montse] Aquest estiu, un dia vam arribar a atendre 571 persones. El que passa és que a l’agost tanquen tots els menjadors socials i un dels pocs que queden oberts som nosaltres i el de Navas, però allí has de passar abans per serveis socials.
I amb el nou local ho haureu de reduir a seixanta?
[Montse] No! Cada persona té un quart d’hora per seure a taula i menjar, i quan tu t’aixeques entra una altra persona. És com un restaurant normal però tens la limitació del temps.
I què us diuen els usuaris?
[Mercè] Mentre els donem menjar i els agradi... La gent és agraïda i hi ha de tot. Tenim usuaris que fa molts anys que venen amb nosaltres. [Montse] Al menjador tenim un mapa de tot el món amb xinxetes clavades als països d’on procedeix la gent que ve a menjar. De tant en tant algú diu: “Aquí falta una xinxeta, l’hi poso!”
Hi ha gent que ve un dia i us diu: “Ja no necessito més la vostra ajuda”?
[Mercè] I tant. N’hi ha que quan comencen a treballar compren un carro d’aliments i te’l porten. El millor del menjador és la gent del barri que cada setmana ens porten coses, com els avis que cada setmana ens porten dos quilos d’arròs.
El barri us fa costat!
[Mercè] Sí, però el que passa és que tenim el problema de les entitats, que potser no estem totes juntes. El que passa és que, quan ets del barri, coneixes a tothom i tothom et coneix. Políticament tenim diferències i nosaltres no treballarem mai ni amb els de Vox ni amb els del PP o Ciudadanos. Ho tenim molt clar.
Algun dia s’acabarà la necessitat de donar menjar a la gent com feu vosaltres?
[Mercè] Tant de bo. Europa ja està desenvolupant polítiques de la renda mínima universal. No hi ha feina per a tothom, això és evident, i amb la tecnologia que ve encara serà pitjor. Esperem que això de la renda avanci i que la gent no necessiti els menjadors. Encara que nosaltres fem tot el possible perquè no ho sigui, és humiliant. Estar fent cua perquè et donin menjar és demanar caritat. Això no és bo per a ningú, ni per a la societat ni per al capitalisme... [Montse] El que nosaltres voldríem és que hi hagués una revolució, però com que no hi és, aquí estem.
Si algú us vol donar un cop de mà, què ha de fer?
[Mercè] Per sort tenim molta gent que coopera. Molts veïns que fan aportacions de 5 o 20 euros, però també Zurich o Coop 57. [Montse] Qui vulgui ajudar només ha de buscar la nostra referència a internet.

Un cop de volant

Fa nou anys la Montse i la Mercè van donar un cop de volant a la seva vida. La Montse s’havia dedicat sempre al món de la conducció, portant vehicles de distribució de diverses empreses i també ambulàncies. La Mercè va tenir bar i botiga, fins que la va tancar, i aleshores les dues germanes van decidir, de mutu acord, regalar-se un any sabàtic. La pausa va ser fruit d’un moment de dificultat en la vida, d’aquells que et conviden a fer una pausa per replantejar-te unes quantes coses. Per a la Mercè i la Montse va ser una pausa per créixer, perquè va ser aleshores quan van observar el barri del Besòs Maresme des d’un angle que potser no havien vist mai i van decidir posar en marxa el menjador social Gregal. I des d’aleshores i fins avui i, com diu la Montse, mentre no hi hagi una revolució, tocarà donar menjar als que la societat ha deixat a la cuneta.

Fa nou anys la Montse i la Mercè van donar un cop de volant a la seva vida. La Montse s’havia dedicat sempre al món de la conducció, portant vehicles de distribució de diverses empreses i també ambulàncies. La Mercè va tenir bar i botiga, fins que la va tancar, i aleshores les dues germanes van decidir, de mutu acord, regalar-se un any sabàtic. La pausa va ser fruit d’un moment de dificultat en la vida, d’aquells que et conviden a fer una pausa per replantejar-te unes quantes coses. Per a la Mercè i la Montse va ser una pausa per créixer, perquè va ser aleshores quan van observar el barri del Besòs Maresme des d’un angle que potser no havien vist mai i van decidir posar en marxa el menjador social Gregal. I des d’aleshores i fins avui i, com diu la Montse, mentre no hi hagi una revolució, tocarà donar menjar als que la societat ha deixat a la cuneta.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Uns 300 taxistes de Barcelona acostaran els llums de Nadal als col·lectius més vulnerables

BARCELONA

Campins fa una crida a evitar els sopars de Nadal perquè suposen un “risc important”

BARCELONA
Investiguen una mort després  de l’ús d’una Taser dels Mossos

Investiguen una mort després de l’ús d’una Taser dels Mossos

Badalona

El català perd atractiu

Barcelona

Primeres eutanàsies: 41 dies per resoldre-les i un 90% de sís

Barcelona
societat

Llum verd al nou conveni laboral per a l’Ajuntament de Barcelona

A Bàscara ajuden a baixar el certificat covid

A Bàscara ajuden a baixar el certificat covid

BÀSCARA

Novetats a Roses en la il·luminació de Nadal

ROSES
FIGUERES

Instal·len un TAC mòbil a l’hospital