Societat

Castells sense bruixa

La capital de la Segarra s'esgarrifa amb l'Aquelarre mentre diferents ofertes de turisme eqüestre aposten per potenciar una comarca esquitxada de castells

L'últim cap de setmana d'agost, la capital de la Segarra vesteix els seus carrers centenaris de misteri, màgia, esoterisme i bruixeria. Arriba l'Aquelarre i Cervera esgarrifa, el nucli antic s'omple de foc, diables, tarots i bruixes i bruixots sota el domini del Mascle Cabró. Des d'avui i fins diumenge, viurà tres dies –amb les seves nits– plens de misteri i propostes lúdiques, en homenatge al món de la bruixeria que té els seus orígens en el mític carreró de les Bruixes del segle XIII. Llarg, fosc, cobert, tètric i tenebrós, el carrer sembla amagar secrets inconfessables. Però no és així.

L'Aquelarre, que cada any aplega més de 40.000 visitants i creix vertiginosament, és una tradició nova, una festa popular jove, nascuda el 1978 de la mà d'un grup de joves que volien tancar l'estiu de manera burlesca. Perquè Cervera no ha estat mai un centre de la bruixeria catalana; aquest mateix carreró, l'espai més important de la festa, no n'ha vist mai cap. Deu el seu nom a la capçalera d'una revista “especialitzada en estudis cerverins”. En canvi, Cervera és la capital d'una comarca esquitxada de castells. Fins i tot se l'anomena Terra de Castells.

A prop de la ciutat que atemoreix els visitants amb l'Aquelarre trobem petites poblacions que el transporten al passat a través dels seus castells. Qualsevol cap de setmana pot ser bo per descobrir aquests poblets de carrers enllosats i cases de pedra que acompanyen les fortificacions. I una manera peculiar d'apropar-nos-hi és dalt d'un cavall.

Aquest estiu les cases de turisme eqüestre de Pavia (Cal So) i de l'Ametlla de Segarra (Cal Perelló) –amb el suport del castell de les Sitges–, han posat en marxa la iniciativa A cavall pels castells de la Segarra, un seguit d'ofertes de turisme eqüestre per potenciar la comarca com a destí preferent per als amants dels cavalls.

Els promotors han descrit unes rutes d'entre dos i cinc dies per descobrir la comarca a cavall, tot seguint l'eix central dels castells i afegint-hi els atractius del paisatge, la natura i els altres elements de patrimoni històric, cultural i tradicional que defineixen la identitat segarrenca.

Els castells de la Segarra són d'origen medieval, de l'època de la reconquesta, i van romandre habitats fins al segle XIX. Moltes fortificacions han arribat als nostres dies i avui les podem visitar. La visita guiada per les dependències dels castells ens endinsa en la història de les seves parets i de les terres que els envolten.

La primera de les rutes consisteix en una travessa eqüestre entre el castell de les Sitges (a Florejacs) i Pavia (a Talavera). L'itinerari ens permet cavalcar per llocs emblemàtics de la Segarra com ara els castells de Pallargues, Florejacs, Concabella o Castellmeià, arribar-nos a espais d'interès natural com el torrent del Passerell o la font de Gàver, sense passar per alt punts remarcables com poden ser el santuari de Sant Ramon o Montfalcó Murallat.

Florejacs és una vila closa tancada per murs baixmediavals i presidida pel seu castell, emplaçat en un tram de la primitiva muralla entre la torre de guaita i l'església parroquial. Al sud-oest de Florejacs, després de creuar el canal Segarra-Garrigues (una de les obres d'enginyeria més importants de la Catalunya del s. XXI), s'arriba a les Pallargues. Al centre del poble ens captiva la impressionant façana del castell, on destaca l'arc més gran de l'arquitectura civil gòtica catalana.

Vorejant la ribera del riu Sió, la ruta ens porta a Concabella, nucli presidit per l'immens edifici del seu castell (el més gran de la comarca), format per una primitiva torre de guaita d'època gòtica i un recinte quadrangular del s. XVI. Entre camps de cereals i antics molins fariners, els equins ens poden dur a Torrefeta, al Llort –on destaca l'impressionant Castellmeià–, a Sant Ramon o a Montfalcó Murallat, la impressionant i molt ben conservada vila emmurallada situada al capdamunt d'un tossal.

De la Segarra no podem deixar de visitar el castell de Vicfred que, envoltat per les residències construïdes en l'antiga muralla, forma un mirador privilegiat en els dies que domina el sol. Igual de captivador resulta el seu interior, en el qual hi ha petjades de tots aquells que el van habitar.

PER ARRIBAR-HI

Per la carretera N-II Barcelona-Lleida, la C-25, l'L-303 des de la Val d'Aran, l'L-311 des d'Andorra, l'L-214 des de Tarragona i L-1412

DADES D'INTERÈS

Paeria de Cervera. www.cerverapaeria.cat
Castells de Florejacs i de Vicfred. Informació a Castells de Lleida. Tel. 973 40 20 45 o www.castellsdelleida.com
Castell de Pallargues. Tel. 973 52 00 41

Tot esperant el Mascle Cabró

M.J.R.

Un aquelarre és una reunió nocturna on bruixes i bruixots, amb la presència del dimoni (Mascle Cabró), practiquen activitats relacionades amb la bruixeria, l'esoterisme i l'ocultisme. Això és precisament el que es fa a Cervera aquest cap de setmana. Al XXXIII Aquelarre hi haurà espectacles, figures demoníaques, foc, molt de foc, música, tradicions, llegendes, sons del passat medieval i un escenari ideal per despertar la imaginació: el nucli històric, especialment el carreró de les Bruixes. El dia gran de la festa és dissabte (des de les 23 h). La reunió infernal segueix el mateix ritual: la baixada dels diables, l'aparició del Mascle Cabró amb el ball dels diables i, finalment, l'Escorreguda. Un cop tothom ha estat regat amb la benedicció del Mascle Cabró, els diables celebren els seu gran Fogueral, moment en què tot es cremarà amb les flames de l'infern.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Motoristes, vianants i ciclistes: els més vulnerables a les carreteres gironines

girona

El pla d’estalvi energètic a la UdG s’accelera per necessitat

GIRONA

L’Ateneu de Figueres, un projecte col·lectiu

FIGUERES
Societat

Una festa (gairebé) completa

SANTA COLOMA DE FARNERS

Inici dels mercats de Nadal a diverses ciutats gironines

OLOT
Societat

Les últimes monges de l’asil

BANYOLES
CAROLINA MARTÍ
DOCTORA I DELEGADA DE LA UDG PEL TERRITORI I LA SOSTENIBILITAT

“Cada estufa privada és un risc”

GIRONA
Societat

La fe des de quatre angles

salt

Alerta pel pla de transport i el corredor mediterrani

barcelona