Brussel·les etiqueta com a verdes les inversions en nuclears i gas en considerar-les “energies de transició”
Els governs o l’Eurocambra poden vetar la nova norma financera, però necessiten una àmplia majoria opositora
La Comissió Europea ha presentat aquest dimecres una proposta formal per etiquetar com a verdes les inversions en gas natural i nuclears, fonts d’energia que considera “de transició”. Malgrat l’oposició dels experts consultats per la mateixa CE, que veuen amb “profunda preocupació” el seu impacte mediambiental, Brussel·les defensa que és una forma “realista i pragmàtica” d’accelerar la transició climàtica a la Unió Europea. “El gas i les nuclears no són verdes per se, però permetran la transició cap a un model energètic sostenible”, afirmen fonts comunitàries. Amb l’acte delegat per la taxonomia, una classificació per definir les inversions sostenibles en els mercats financers, s’obre un període de sis mesos d’intenses negociacions.
Tant els governs europeus com el Parlament Europeu poden tombar la proposta de Brussel·les, però necessiten una àmplia majoria per vetar-la. Per ara, hi ha discrepàncies al club europeu, sobretot perquè França i Alemanya no es posen d’acord sobre la catalogació de les nuclears. El moviment ecologista està totalment en contra de facilitar la inversió privada en infraestructures del gas i nuclears perquè consideren que endarrerirà el desplegament de les energies renovables.
Després de consultar les capitals, l’Eurocambra i els experts, Brussel·les reivindica que ha posat sobre la taula una proposta “equilibrada” que té en compte “els interessos” de tots els actors. Adoptat pel col·legi de comissaris per consens aquest dimecres, l’acte delegat és molt similar a l’esborrany enviat a les capitals el passat 31 de desembre i només s’han fet canvis quirúrgics.
Què diu la proposta?
La guia per als mercats financers de la CE planteja considerar algunes nuclears i tecnologies del gas com a energies “sostenibles” de “transició”. Fins al 2045 i el 2030, respectivament, els reactors i infraestructures de gas optaran al segell verd. Ara bé, hi haurà requisits addicionals.
En el cas del gas, hauran de ser plantes que emetin menys de 270 grams de CO2/kwh i que substitueixin energies més contaminants, com el carbó, en països que encara les facin servir. Serien només nou estats, segons càlculs de l’executiu comunitari. També s’exigirà que el 2035 les plantes ja estiguin funcionant al 100% amb gasos baixos en carboni.
Respecte a l’esborrany del desembre, s’han eliminat els objectius per obligar a barrejar el gas amb energies renovables pel 2026 i el 2035, ja que consideren que serien difícils d’assolir. A més, a CE ha mantingut el límit dels 270 grams de CO2/kwh per a les plantes de gas, en comptes de reduir el llindar a 100 de CO2/kwh com demanaven els experts.
Les inversions en plantes nuclears només podran adquirir l’etiqueta verda si aquestes compten amb cementiris per gestionar els residus d’alt risc. Davant la preocupació dels experts, l’executiu comunitari assegura que ha reforçat els requeriments de seguretat exigint que els residus més perillosos s’enterrin en dipòsits subterranis profunds.
“Hi haurà conseqüències si no es compleixen els criteris”, adverteix Brussel·les, que podrà imposar multes per incompliment de la normativa.
L’opinió dels experts
La setmana passada els assessors externs de la CE van expressar la seva oposició. En un informe fet a petició del mateix executiu comunitari, la Plataforma de Finances Sostenibles avisa que la proposta de Brussel·les podria “perjudicar” l’objectiu inicial de la taxonomia: evitar el “maquillatge verd” al sector financer.
Els experts admeten que el gas “pot jugar un paper” en la transició cap a les zero emissions “en algunes circumstàncies”, però subratllen que els criteris plantejats per Brussel·les “no garanteixen una execució sostenible de la generació d’electricitat”. Concretament, demanaven reduir el límit d’emissions a 100 grams de CO2/kwh.
En el cas de l’energia nuclear, l’informe dels assessors reconeix que “ja forma part del sistema d’energia de transició” perquè té emissions pròximes a zero, però diu que això “no la converteix en una activitat verda i sostenible per als objectius de la taxonomia”. De fet, critica el límit temporal del 2045, ja que si es poden finançar fins llavors, els reactors estarien operatius “massa tard” per contribuir a limitar el canvi climàtic.
“No compartim algunes de les seves suposicions”, repliquen fonts comunitàries per justificar que han ignorat gran part de les recomanacions dels experts. Des de Brussel·les asseguren que la proposta respecta els objectius de l’Acord de París per limitar l’escalfament global del planeta a 1.5º. En tot cas, les mateixes fonts remarquen que la “descarbonització” de l’economia europea no només es farà amb la taxonomia.
Divisió a la UE
Ara el Consell de la UE, on seuen els estats, i el Parlament Europeu tenen fins a sis mesos per oposar-se a la proposta que divideix les capitals i els partits polítics europeus.
França pressiona per incloure les nuclears com a energia sostenible en la classificació europea, mentre que Alemanya aposta pel gas. Els països de l’est, reticents a desenganxar-se del gas, veuen amb bons ulls la proposta. En canvi, Espanya, Àustria, Dinamarca i Luxemburg formen el bàndol minoritari que no vol etiquetar ni el gas ni les nuclears com a energies verdes.
Al Parlament Europeu es repliquen, en part, les dinàmiques estatals. El Partit Popular Europeu celebra la inclusió del gas com a energia verda, mentre que el grup liberal de Renovar Europa, controlat pel partit del president francès Emmanuel Macron, està a favor de les nuclears. Per contra, els eurodiputats ecologistes i de l’Esquerra Unitària intentaran bloquejar els plans de Brussel·les.
