Unides pel cor

La setmana es comença millor cantant, i més si es fa amb amigues en un espai de confiança. Aquests són els matins de dilluns que comparteixen una quinzena de dones de Manresa des que es va crear el Cor de Dones. La iniciativa va ser de Maria Ribot, membre de la cooperativa Cultura pel Bé Comú. “Des de l’Ajuntament se’ns va demanar de fer un projecte que ajuntés musica amb cohesió comunitària i vam pensar que seria interessant”, explica Ribot. “La Maria ens va presentar el Cor de Dones i vam pensar que encaixava perfectament amb les accions que estàvem duent a terme”, comenta Cristina Cruz, regidora de Feminismes i LGTBI de l’Ajuntament de Manresa. Des del consistori, i més concretament des de la regidoria de Feminismes i LGTBI fa temps que treballen per tal de crear projectes que afavoreixin la cohesió social de la ciutat. En molts d’aquests projectes treballen conjuntament amb la regidoria de Cultura ja que, segons Cruz, “aporten coneixements molt importants que nosaltres no tenim”.

Durant les sessions –d’una hora i mitja de durada– dediquen estona a fer dinàmiques, a la coneixença, a parlar sobre temes que els preocupin i, el temps que els sobra, a cantar. “El cant és només una excusa per trobar-nos”, comenta Ribot. I és que no es defineixen com a coral, sinó com un grup de dones que es troben i canten cançons. Aquestes trobades assajos es fan a la Casa Flor Sirera, un equipament municipal de la capital del Bages.

Per a moltes participants, el cor representa un espai d’empoderament. “El fet de ser una activitat no mixta permet que totes ens tractem d’una manera més íntima, de manera horitzontal obviant els rols de gènere que tenim tan integrats”, reflexiona la directora del cor, Maria Ribot.

L’objectiu principal del projecte és el de crear vincles, i sembla que s’està aconseguint. Malgrat ser només quinze cantaires, gaudeixen d’una gran diversitat de realitats de les quals provenen, origen i edat. Maria Ribot assegura: “Ha estat màgic perquè han connectat molt. Nosaltres volíem que fos un grup divers i així ha estat.” La regidora de Feminismes i LGTBI pensa que “la música és un llenguatge universal” i que és gràcies a aquesta que s’han entès tan bé. “No tenim un repartiment marcat”, explica Maria Ribot. Cantem cançons curtetes i poemes musicats com Cançó de fer camí de Maria Mercè Marçal, la peça que practiquem ara. Vam començar totes a la mateixa veu però ja n’hem incorporat una segona.”

Arran de l’èxit que ha tingut el Cor de Dones, des de l’Ajuntament de Manresa han decidit donar continuïtat al projecte obrint de nou les inscripcions fins a arribar a la vintena de cantaires. Ara bé, aquesta continuïtat va ser en part gràcies a una empenteta de les cantaires. “Quan vam acabar les sessions programades, les noies van elaborar una carta en què demanaven continuar, la van firmar i la van portar a l’Ajuntament”, recorda Ribot. “Estem encantats de continuar amb el projecte, i trobo preciós que les mateixes integrants vinguin a demanar la continuïtat”, afegeix Cruz a l’anècdota.

D’aquesta manera, el Cor de Dones ha obert inscripcions per arribar a les vint cantaires. Tot i fer pocs dies que han obert les preinscripcions, ja hi ha algunes interessades.