Societat

Un sostre per poder viure

A Catalunya hi ha 53.000 persones sense llar i unes 15.000 dormen al carrer o en albergs

La Generalitat destina 98 milions a crear espais per al col·lectiu

Les entitats, “desbordades” per l’emergència d’habitatge social

LES FRASES

Si les xifres d’infrahabitatge són invisibles, no se solucionarà el problema
Ferran Busquets
director d’arrels fundació
La clau és que la persona compti amb l’habitatge i treballar les condicions de salut mental
Josep Maria Forné
director general de serveis socials

Només a la ciutat de Barcelona es calcula que hi ha 4.845 persones sense llar, de les quals 1.064 dormen al carrer, segons els recomptes que fan els voluntaris d’entitats com Arrels Fundació. Sense dades oficials, la Generalitat estima que a tot Catalunya són unes 53.000 persones les que no tenen un sostre per viure, de les quals unes 15.000 viuen al carrer o en albergs i allotjaments on només poden anar a passar la nit.

Les entitats socials que al gener van promoure una proposta de llei per combatre el sensellarisme asseguren que són més, unes 18.000, les persones en aquesta situació i reclamen que es despleguin d’una vegada les accions del pla contra el sensellarisme previst des del 2017. La Generalitat desplega una primera actuació –98 milions d’euros– en el període 2022-2025 per habilitar espais per a persones sense llar. El director general de Serveis Socials, Josep Maria Forné, explica que es disposarà de 300 espais residencials cada any seguint el model housing first, que defensa la dotació d’habitatge permanent, individual i digne per aconseguir que la gent sense sostre deixi el carrer. Segons explica Forné, els espais s’equiparan en habitacions de 25 m², amb lavabo i cuina, on s’allotjaran i tindran un acompanyament per part de Serveis Socials. “La clau és que la persona compti amb l’habitatge i poder treballar per millorar les condicions de salut mental”, explica el responsable de Serveis Socials.

El pla s’executarà a través dels contractes programa que la Generalitat ha renovat amb els municipis de més de 20.000 habitants, amb una vigència per als propers quatre anys. Forné explica que s’han acollit al programa una trentena d’àrees bàsiques a tot el territori i s’està valorant el pla que han presentat. Els municipis han d’acreditar amb recomptes les persones que viuen al carrer i empadronar-les, així com detallar els allotjaments que tenen en els albergs o centres d’acollida. “Són recursos imprescindibles, però no són la solució perquè són temporals”, assegura.

Més exclusió residencial

Després de dos anys d’emergència social, derivada de la pandèmia, més persones amb pocs recursos s’han acostat a les entitats per demanar ajuda amb la por de ser desallotjades de casa seva. Les entitats socials asseguren que estan “desbordades” i que el 97% de les persones que atenen tenen problemes amb l’habitatge. “La inseguretat que tenen els afecta emocionalment i afecta la seva salut”, remarca la responsable de l’anàlisi social de Càritas, Míriam Feu, que explica que avui per a molts tenir feina no és garantia de poder “accedir a un habitatge digne i poder-lo mantenir”. Els darrers informes de Foessa, que elabora Càritas, assenyalen que una de cada tres llars no disposa d’un habitatge adequat, segur, estable on les persones puguin fer front a les seves necessitats vitals.

El desequilibri entre els preus de l’habitatge i els salaris precaris ha incrementat la problemàtica de situacions d’infrahabitatge que van més enllà de quedar-se dormint al carrer. Són les ocupacions de locals, tallers o barraques en assentaments estables, però també les situacions de relloguer d’habitacions. Un 40% de les persones que atenen a Càritas es troben en aquesta situació, i en un 54% són llars amb infants i adolescents. I en el cas de les persones migrants, sense papers, no hi ha contractes pel mig que evitin que els facin fora. “Si les xifres d’infrahabitatge són invisibles als ulls de tothom, no se solucionarà el problema”, defensa Ferran Busquets, director d’Arrels Fundació i vocal de pobresa d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS). Les darreres xifres de les entitats assenyalaven que més d’un milió de persones estan vivint en habitatges insegurs o inadequats a Catalunya. “És una vergonya”, deia Carme Trilla, al capdavant de la Fundació Hàbitat3, que promou el lloguer social entre els col·lectius més desfavorits que queden fora de les meses d’emergència en què els municipis miren de donar sortida als qui han perdut l’habitatge. El parc disponible de les entitats és d’uns 1.400 habitatges.

Un parc ínfim i molta demanda

A finals del 2021 hi havia a Catalunya 37.441 habitatges destinats a polítiques socials. Amb un parc públic estancat des de fa anys en l’1,5%, quan la mitjana europea és del 8%, la Coordinadora d’Habitatge Social, Cohabitac, adverteix que en els propers quinze anys unes 315.000 famílies necessitaran un habitatge social. El pla territorial sectorial d’habitatge parla d’ampliar el parc de lloguer social en 192.500 habitatges, dels quals 107.800 haurien de ser de nova construcció. El problema de l’habitatge està col·lapsant les meses d’emergència, que no tenen recursos per als qui no poden continuar pagant i s’han quedat sense res. Només a la ciutat de Barcelona, la mesa d’emergència a l’abril tenia 634 persones esperant que els adjudiquessin un habitatge. La llista en el registre que gestiona la Generalitat es manté en unes 2.000 persones. L’oferta d’habitatges de protecció oficial també fa curt.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
incendis forestals

Detingut i empresonat el presumpte autor de nou incendis al Prat de Llobregat

El Prat de Llobregat
medi ambient

La posidònia, amenaçada pels fondejos dels vaixells en zones protegides

alacant

La lucidesa del somni i la perfecció tècnica en la pintura

Decauen una part de les restriccions per evitar focs

BARCELONA
SEGIMON ROVIRA
President de l'Asssociació Club Català de Naturisme

“El nudista té més respecte al tèxtil que el tèxtil al nudista”

Mont-ras

Part de l’església de Barberà s’enderrocarà per l’esquerda

barberà de la conca
Societat

Vivències d’una travessa

BARCELONA

La pregonera de Gràcia crida a la responsabilitat

barcelona

Identificaran llocs insegurs per a les dones a Girona

Girona