Societat

MONTSE MORÉ

Directora de la producció artística del restaurant Billionaire

“Com més aviat entens que estàs desarrelat, millor”

“Billionaire va arrencar el 2020, quan tot el món estava aturat i a Dubai es continuava actuant”

“Ha estat complex començar en un país on per primer cop donaven una llicència de restaurant amb espectacle”

“No descarto tornar, perquè és d’on soc i on tinc la família”

Els ballarins fan espectacles molt tècnics i, com que han d’anar tapats, sense ensenyar escots, esquena ni genolls, ho hem de fer atractiu, amb un vestuari que llueix carregat de pedreria

Des de fa sis mesos, s’ha establert a Riad, però la feina al capdavant de la producció artística dels restaurants Billionaire l’obliga a tenir un peu a les illes gregues, a Madrid i a l’Orient Mitjà. Va començar aquesta aventura just abans de la pandèmia, després de voltar deu anys amb la companyia del Cirque du Soleil per tot Europa i el Japó, i acabant a Rússia.

Ha voltat per tot el món. Ha de pensar a vegades on es lleva?
Sí que em passa, però aquest any és un èxit i el protagonisme és per a Riad, on el projecte requereix que hi dediqui més temps. Ha estat més complex començar en un país on per primer cop donen una llicència de restaurant amb espectacle. Ara hi he tornat després del ramadà, després d’una visita tècnica a Míkonos i a Mònaco, on tenim les oficines.
El nom de Billionaire per a un restaurant ho diu tot?
Tot comença quan la gent vol anar a Sardenya a la casa de Flavio Briatore a divertir-se. El club neix a Porto Cervo, on poden compartir com hi viu un bilionari com ell. A partir d’aquí, es fa un joc de paraules i sorgeix el concepte.
I com entra en aquesta aventura?
El 2014 van obrir el primer restaurant a l’Orient Mitjà, a Dubai, amb la idea d’obrir-ne molts més. I el 2019 contacten amb mi per oferir-me la transformació de la marca per combinar gastronomia d’alt nivell i entreteniment. La proposta que faig canvia des del logo fins a la decoració, perquè l’espectacle sigui el cor de l’experiència. Pots sopar i passar-ho bé; saps quan hi entres, però no quan en surts.
I és fàcil entretenir milionaris?
En el sector de l’oci nocturn, es busquen llocs amb bona gastronomia, però que hi hagi entreteniment. Abans, quan anaves de festa, t’anaves canviant de local, però volen que tot passi allà mateix. Billionaire té clients que venen un cop per setmana. És una proposta diferent, perquè no hi ha un menú tancat amb un xou per a cada plat, sinó que hi arriben quan volen per sopar a la carta i hi ha un espectacle que els acompanya. És com un teatre de varietats, on hi ha actuacions de ballarins, màgia, cantants d’òpera i acròbates. Tot hi té cabuda.
El xoc cultural a l’Orient Mitjà obliga a adaptar els espectacles?
A Riad és on són més restrictius i fins i tot, legislativament, no es permet que un home i una dona interactuïn dalt de l’escenari. S’ha de trobar el límit del que és atractiu dins del que és acceptable. Els ballarins fan espectacles molt tècnics i, com que han d’anar tapats, sense ensenyar escots, esquena ni genolls, ho hem de fer atractiu, amb un vestuari que llueix carregat de pedreria. Ha estat un dels reptes de tot l’equip: convertir un desavantatge en un atractiu. Més enllà de contractar els directors artístics i coreògrafs, s’ha d’aconseguir que l’espectacle no sigui ofensiu i que alhora entretingui.
Aquesta és la part més complexa?
Hi ha una complexitat cultural, però no es tracta tant de saber el que està prohibit i el que no. El més difícil és que l’espectacle s’ajusti als hàbits de cada lloc, on potser estan acostumats a sopar d’hora o tard, o has de fer molts torns. Ajustar-ho al ritme de la gent és el que més ens costa i, per això, quan s’estrena un espectacle, com a mínim em quedo durant un mes cada nit a veure’l.
Són molts anys, però sempre es troba que hi ha sorpreses amb la reacció del públic?
Sí, hi ha un marge de prova i error, perquè et penses que una cosa funcionarà bé i és tot el contrari, o a la inversa. Alguns se sorprenen del nivell de talent dalt de l’escenari i de l’experiència d’aquest format de sopar espectacle. En el sector del luxe, la gent és menys efusiva, potser aplaudeixen menys, però no vol dir que no agradi. Ells estan concentrats en el menjar i els amics, i l’espectacle és un focus més d’atenció que els acompanya. Això vol dir que, quan faig els càstings, a més de trobar artistes amb talent han de ser generosos, perquè aquí no els venen a veure només a ells.
Trobar aquests artistes de tot el món tampoc deu ser fàcil...
Fa molts anys que volto, però el centre d’operacions el tinc a Madrid, on hi ha moltes produccions musicals. Billionaire va arrencar el 2020, quan tot el món estava aturat i a Dubai es continuava actuant. Ens contactaven artistes de tot el món, perquè no es podien creure que a Las Vegas, Londres i Nova York estigués tot aturat i que allà les onades arribessin amb retard. Això ens va permetre escalar posicions i era un reclam. Els acròbates s’han de canviar cada dos mesos i, amb tres espectacles funcionant, a l’estiu mourem 40 artistes, més tot l’equip tècnic. Això implica gestionar tots els permisos de treball. Parlem de persones que potser volen descansar un temps, d’altres que avisen que tenen disponibilitat per al 2024... Tot s’ha de preveure.
Organitzant de dia i supervisant de nit, li queden hores lliures?
És d’aquelles feines en què val més que t’agradi el que fas, perquè s’actua cinc dies per setmana i costa trobar espai per tenir vida personal. M’agrada ser allà mirant i anar als camerinos amb els artistes. Els dies que lliuren fem coses plegats. Ara que estem a Riad, vam anar a l’Sky Bridge, el mirador a la planta 99 de la torre més alta. A Dubai també anem a veure altres espectacles, però és complicat conciliar vida laboral i personal, i és cert que a vegades és una mica monotemàtic. També miro d’agafar dies lliures i quan puc vinc a Mataró a veure la família.
Va marxar de Catalunya l’any 2000 i no ha parat, però té previst tornar?
M’he passat 22 anys voltant. Com més aviat entens que estàs desarrelat, millor. Vaig prendre fa uns anys la decisió de treballar i viure a Madrid, on tinc un pis, per una qüestió pràctica a l’hora de viatjar, i professional, perquè és on sortien més projectes internacionals. Però amb els anys la feina m’ha tornat a portar a l’estranger, ara sense fer tantes gires. Per ara, tornar a Catalunya no entra dins dels plans, però no ho descarto, perquè al final és d’on soc i on tinc la família.
Tampoc s’hauria pensat acabar a Riad...
He après que val més no fer plans a llarg termini, perquè tot va canviant. Val més anar fent.

On et porti la feina

Nascuda a Mataró el 1972, diu que sempre ha tingut interès per viatjar i per la música, però no li havia passat mai pel cap que es passaria la vida envoltada d’artistes i acròbates, amb qui ha anat de gira per mig món. Amb 25 anys, va entrar a treballar a la productora d’espectacles que va portar a Barcelona la primera funció del Cirque du Soleil. L’any 2000, va marxar de Catalunya amb la companyia de circ per anar de gira per Europa. Hi va treballar una dècada: va fer una estada de quatre anys al Japó i va acabar amb un últim projecte entre Nova York, Madrid i Moscou. Assegura que va ser una gran escola per a una carrera professional, de manera autodidacta, però amb “qualitats que desconeixia” per organitzar i “treballar amb els artistes per mantenir el talent i que estiguin motivats”. Va estar vivint entre Madrid i Eivissa, però una nova aventura l’ha portat cap a l’Orient Mitjà. “Allà, com a tot arreu, la gent s’ho vol passar bé, i si no entenen l’idioma en què els canten, és igual.” A l’Aràbia Saudita, creu que hi ha camí per recórrer; el país s’està preparant per ser la seu de l’Exposició Universal del 2030.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Foment insisteix en el Midcat i discrepa dels “recels” de França

BARCELONA

Restablerta la circulació de trens de la R11 i la RG1 des de Girona en sentit Barcelona

GIRONA

L’obertura del túnel de Glòries redueix en un 39% el diòxid de nitrògen

BARCELONA

L’alcalde de Vidreres critica la manca d’agilitat de Territori en la millora de la C-63

Vidreres

S’obre una campanya de donatius per arreglar un esvoranc a la coberta de l’església de Camprodon

camprodon

Una entranyable activitat artística de ‘clown’

El pròxim objectiu, assolir la sobirania tecnològica europea

Barcelona

El supercomputador que ens farà viure més entra en construcció

Barcelona

Giró insisteix que el MidCat no és una solució

BArcelona