Les traves per l’habitatge a Girona i Salt
Dues associacions, una de cada municipi, alerten que l’accés al lloguer és difícil pel preu, l’origen i situacions de vulnerabilitat
L’Ajuntament saltenc rebat les crítiques d’una entitat al reglament del parc públic de pisos
L’encariment de preus al Barri Vell de Girona té “un efecte rebot”
L’índex de preus de consum (IPC) de Catalunya, enfilat fins al 8,2% al maig, afegeix una trava més perquè els residents puguin accedir a un habitatge de lloguer als dos grans municipis del Gironès, Girona (101.932 habitants empadronats) i Salt (32.230) –segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) del 2021.
Els elevats preus del Barri Vell de Girona s’estenen com una taca d’oli, alerta el Sindicat de Llogateres, mentre que a Salt l’aposta municipal per un parc públic és lluny de satisfer el Sindicat d’Habitatge, que vincula la lluita per un habitatge digne amb el combat al racisme.
Les dues entitats han aparegut per fer front a situacions en què calia reaccionar, consideren els seus representants. A Salt, el Sindicat d’Habitatge va néixer el desembre del 2020 per rebutjar el reglament que fixa els requisits d’accés al parc públic d’habitatge, una de les apostes del mandat de l’equip de govern, d’ERC i Junts. La compra de 190 pisos de la gestora urbanística municipal, Nou Salt, SLU, hauria deixat sense sostre gent que hi vivia, sense el títol habilitador, detallen fonts municipals.
“Substitució”
A parer del sindicat, el que persegueix el reglament és “una substitució de la població”. “Hi ha una certa part de Salt que molesta, un 30% de Salt que no vota. I és aquesta gent que dona la imatge que Salt és una ciutat d’immigrants. I, en lloc de fer-ne una cosa rica i treballar per la gent de Salt, que també són aquesta gent, el que diem és: «Aquesta gent no ens interessa i el que volem són estudiants, famílies joves i tot això, que és el projecte aquest»”, afirma Jeremy Buck, representant de l’entitat.
L’Ajuntament ha comprat fins a 230 pisos per tanteig i retracte, incloent-hi 157 que ja estan escripturats. El consistori n’ha adjudicat una cinquantena, detalla el regidor de Territori i Habitatge, Àlex Barceló. El reglament, aprovat per ple, va tenir un període d’exposició pública. L’alcalde, Jordi Viñas, recorda que el reglament ha permès “actualitzar la demanda d’habitatge” i qualifica el procediment de “garantista”. Tant Viñas com Barceló són d’ERC.
Al febrer, el Síndic de Greuges de Catalunya va avalar l’actuació del consistori en relació amb la compra de pisos procedents d’execucions hipotecàries per destinar-los a habitatge social. Un fragment de l’informe exposava: “[...] En cap cas l’Ajuntament té previst deixar cap família sense una alternativa residencial adequada.” Viñas recorda l’informe i assegura que donen “una solució a tots els veïns en situació de vulnerabilitat”.
El Sindicat d’Habitatge, nascut en el si de l’Espai Antiracista, també fixa l’atenció en el que considera que és una discriminació racial. “El que hem posat en el centre és que es pari d’estigmatitzar aquesta gent que viu en cases ocupades o en un habitatge que no és digne, però que no és una decisió racional. Hi ha un còctel en què intervé el racisme, una gran font de justificació de desigualtats. A Salt, no es pot desvincular la lluita per l’habitatge del racisme. Hi ha racisme estructural de la llei d’estrangeria. Això és una cosa que no podem veure; hi ha una part de documents, una part de racisme social i una part de racisme veïnal. I això hi és. Hi ha racisme institucional exercit des de les administracions locals.”
“Discriminació”
Els preus –i l’origen i la raça– compliquen la cerca d’un pis de lloguer a Girona, segons el Sindicat de Llogateres. “En el lloguer, no és un requisit presentar la nòmina i el contracte [de treball]. Però trobem dues persones que presenten les dues últimes nòmines i no troben pis perquè són racialitzades”, explica Aliou Diallo, un dels portaveus.
El sindicat és una de les deu seccions que té el sindicat arreu de Catalunya. Va sorgir el 2018 de l’entitat +Barri, -Pisos Turístics com a “espai de suport” mutu centrat en el lloguer. No som una assessoria. Empoderem l’arrendador perquè pugui solucionar el problema i pugui acompanyar algú altre.”
LA XIFRA
LA DATA
La garantia del 2% i l’IPC fora dels contractes
El Sindicat de Llogateres promou que el preu del lloguer no vagi lligat a l’IPC. “Hi ha un índex de garantia, que té un límit del 2%, que és el que s’hauria d’aplicar. Intentem això, i s’està aconseguint”, afirma Aliou Diallo. Una altra cosa és la lluita amb aquells llogaters que tenien signat el contracte vinculat a l’IPC, ara que ja no és vigent la llei catalana de contenció del preu dels lloguers. “Es considera l’habitatge, que és el més bàsic, el sostre, com un bé de consum. Això ja diu molt del país”, reflexiona Diallo.
El sindicat critica que l’acumulació de pisos turístics al Barri Vell afavoreix “l’expulsió dels veïns del centre”. “Les propietàries s’estimen més un ciclista que ve del nord que no les seves veïnes. I la pujada de preus fa més difícil que les veïnes ho puguin pagar.” Això acaba afectant més barris de Girona. “Hi ha un efecte rebot que afecta el Mercadal, l’Eixample i arriba a Santa Eugènia.” L’últim trimestre del 2021, el preu del lloguer era de 650 euros, segons dades de la Cambra de la Propietat Urbana.
