Societat

opinió

Cinquanta anys picant pedra

Totes i tots han conduït Òmnium a ser un referent a la Garrotxa

Una nit d’arrencada de rètols indicatius de pobles de la Garrotxa –amb una espantada inclosa per culpa dels llums d’un vehicle d’un innocent ciutadà que tornava a casa–; edicions catalanes de llibres fetes a París i passades des del Costabona a la llibreria Drac d’Olot per uns excursionistes que els carregaven a les motxilles, i un capellà que va donar aixopluc a la creació de la majoria de partits polítics que van protagonitzar la transició no són ficció, són històries viscudes per un col·lectiu de garrotxins que es van moure a l’entorn de diverses iniciatives culturals i de reivindicació de les llibertats i que quasi tots van coincidir a constituir una de les delegacions d’Òmnium Cultural més matineres del país i, prèviament, una gestora impulsada per Francesc de Paula Llach i Puig, Jordi Oliveras i Joan Campos. La nòmina és molt llarga des de la celebració del primer Sant Jordi d’un Òmnium que operava sota les sigles dels Escoltes, amb les consegüents queixes dels llibreters d’Olot, fins a una innovadora posada en escena de la Nit de Sant Llúcia, celebrada a la capital garrotxina l’any 1995, i un munt de cursos d’ensenyament del català, fins a dos clàssics, el concurs infantil i juvenil de poesia i prosa, i l’arribada de la flama del Canigó.

La junta actual d’Òmnium Garrotxa va reunir dijous passat, a l’Espai Cràter d’Olot, totes les presidentes i els presidents i representants de les juntes dels que ja han traspassat dels seus cinquanta anys d’història –Dolors Ros i Raimond Viñolas–, en un acte d’agraïment a ells i a tots els qui han format part o han col·laborat amb l’entitat. També hi havia una fila zero amb Mariàngels Pagès, secretària i l’ànima durant molts anys; l’exalcaldessa d’Olot Isabel Brussosa –n’havia estat tresorera–, i mossèn Salvador Batalla, que havia estat rector de les Fonts i director del setmanari Olot Misión, que va aglutinar els qui defensaven les llibertat i els sectors més progressistes olotins al final del franquisme.

Capítol a part mereixen les presidentes de les juntes històriques que van gestionar l’entitat durant el procés independentista i la posterior repressió, i van picar pedra per teixir xarxes de complicitat, en el cas de Núria Torres, per contribuir a un 1 d’Octubre apoteòsic i, en el de Núria Batallé, per liderar Òmnium durant la repressió contra l’independentisme. Elles dues i Josep Maria Danés, Marçal Casanovas, Pere Guitart, Joaquim Danès, Domènec Molí, Joan Pastoret, Raül Massanella i Jordi Ferrer han conduït Òmnium a ser un referent a la Garrotxa. Ara la junta liderada per Glòria Bassets ha de tornar picar pedra per mantenir viu el català en un món globalitzat i supeditat a les llengües que hi predominen. La recepta, segurament, ha de ser treballar la cohesió social i la lluita pels drets civils. Hi ha feina per fer.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia