Societat

canadà

El papa demana perdó pel mal que tants cristians van fer als indígenes

El Pontífex s’ha disculpat pels abusos perpetrats en els internats gestionats, molts d’ells, per l’Església catòlica

El papa Francesc ha demanat avui perdó “pel mal que tants cristians van fer als indígenes” durant la colonització i per la “cooperació” i “indiferència” de l’Església catòlica, durant la seva visita a la localitat de Maskwacis, on es trobava un dels majors internats en els quals l’Estat canadenc va organitzar els processos d’ “assimilació” dels nens dels pobles originaris.

“Dir-los, de tot cor, que estic profundament dolgut: demano perdó per la manera en la qual, lamentablement, molts cristians van adoptar la mentalitat colonialista de les potències que van oprimir als pobles indígenes”, ha dit Francesc assegut entre els representants dels caps dels pobles originaris i davant més de 2.000 persones, entre elles moltes víctimes d’aquests internats.

El pontífex va viatjar al Canadà després de la invitació dels pobles indígenes originaris perquè vingués a disculpar-se pels abusos perpetrats en els internats gestionats, molts d’ells, per l’Església catòlica i on a prop 150.000 nens van ser arrencats de les seves famílies, mentre que s’ha estimat que més de 4.000 van morir pels maltractaments i les malalties. La majoria van ser enterrats en fosses comunes sense cap identificació.

“Arribo fins a les seves terres natives per a dir-los personalment que estic dolgut, per a implorar a Déu el perdó, la sanació i la reconciliació, per a manifestar-los la meva proximitat, per a resar amb vostès i per vostès”, va dir Francesc en espanyol, una petició que els indígenes van rebre amb aplaudiments.

El papa, que va resar en el cementiri on estan enterrats molts dels nens indígenes que van morir a l’escola Ermineskin, ha explicat que “és necessari recordar com les polítiques d’assimilació i desvinculació, que també incloïen el sistema de les escoles residencials, van ser nefastes per a la gent d’aquestes terres”.

“Van acabar per marginar sistemàticament als pobles indígenes”, ha reconegut i ha descrit com “per mitjà del sistema d’escoles residencials, les seves llengües i cultures van ser denigrades i suprimides; els nens van sofrir abusos físics i verbals, psicològics i espirituals; se’ls van emportar de les seves cases quan eren xiquets i això va marcar de manera indeleble la relació entre pares i fills, entre avis i nets”.

Fent-se eco d’algunes de les peticions dels indígenes a l’Església catòlica, el papa va assegurar que en aquest procés de reconciliació serà necessari “una seriosa cerca de la veritat sobre el passat i ajudar els supervivents de les escoles residencials a realitzar processos de sanació dels traumes soferts”.

Els representants de les primeres nacions, els metis i els unit han demanat a l’Església catòlica que es pugui jutjar als responsables de les escoles, que s’obrin els arxius per a poder investigar, i també que se’ls retornin algunes peces d’art que els van pertànyer i que es troben en els Museus Vaticans.

El pontífex també s’ha disculpat per no poder visitar com li havien demanat altres escoles com la de Kamloops, on l’any passat es van trobar restes de més de cent nens, però ha assegurat que coneix “el sofriment, els traumes i els desafiaments dels pobles indígenes en totes les regions d’aquest país”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

La Diputació continua amb el desplegament de la fibra òptica al territori

girona

El Govern aprova el conveni per millorar la connectivitat de l’AP-7 i l’AP-2

Barcelona

Simulacre de descarrilament d’un tren d’alta velocitat a l’estació Figueres-Vilafant

FIGUERES
Medi ambient

Es registra un terratrèmol de magnitud 4,1 als Alts Pirineus

Lleida
societat

El pastisser Oriol Balaguer es farà càrrec de la històrica confiteria Sans

la Bisbal d’empordà
OLOT

Obren un punt de documentació del Parc Natural de la Garrotxa a l’Espai Cràter

OLOT

En marxa l’aparcament tancat per a bicicletes al costat de l’estació

girona

Conveni per millorar les connexions amb Girona Nord, Sud i a la C-35 a Maçanet

girona
Infraestructures i Serveis

Adjudicada la redacció del projecte de nou col·lector d’aigües a la Part Baixa

Tarragona