Societat

L’Estatut del Municipi Rural: cap a la discriminació positiva

El govern treballa en una llei transversal que incideixi en les altres normatives a fi d’adaptar-les a la realitat del territori i agilitzar tràmits als petits ajuntaments

Eines de Repoblament reclama celeritat per tenir-ho abans de les municipals

Unes de les grans llo­ses que han de patir avui els ajun­ta­ments petits –la gran majo­ria al país–, que acaba reper­cu­tint nega­ti­va­ment en la seva gestió i capa­ci­tat d’impul­sar acci­ons en bé del poble, són nor­ma­ti­ves que tenen poc sen­tit en l’àmbit rural i l’excés de burocràcia que sovint supor­ten per com­ple­tar qual­se­vol tràmit, la mateixa que una ciu­tat amb tots els recur­sos. “No és el mateix Bar­ce­lona que Gis­cla­reny, quan fem lleis no es pot legis­lar igual per a tot­hom”, rao­nava la con­se­llera de la Pre­sidència, Laura Vilagrà, fa unes set­ma­nes a la Uni­ver­si­tat Cata­lana d’Estiu a Man­resa. “No sé si ho acon­se­gui­rem, però no volem legis­la­ci­ons uni­for­mes: volem trac­tar dife­rent el que és dife­rent”, refle­xi­o­nava, a mode de pre­sen­tació de l’eina més ambi­ci­osa que impulsa el seu depar­ta­ment per mirar de posar-hi remei: l’Esta­tut del Muni­cipi Rural, ara mateix en fase prèvia d’ela­bo­ració.

El seu res­pon­sa­ble és el secre­tari de Governs Locals i exal­calde de Sol­sona, David Rodríguez, que con­firma que és una pri­o­ri­tat des que va entrar al depar­ta­ment, i ho acaba d’enfo­car per a El Punt Avui: “L’actual legis­lació està molt pen­sada per a ciu­tats i pobles grans, i cal ser cons­ci­ent de la rea­li­tat dels muni­ci­pis petits: en cer­tes qüesti­ons cal que tin­guin una con­si­de­ració de dis­cri­mi­nació posi­tiva.” Així, refle­xi­ona que, a mesura que s’ha accen­tuat el des­po­bla­ment, se n’han deri­vat pro­ble­mes que l’han agreu­jat, com la inca­pa­ci­tat dels petits ajun­ta­ments per dur a terme polítiques. “Tenen poc per­so­nal però la mateixa càrrega admi­nis­tra­tiva que qual­se­vol altre”, exposa.

Cal recor­dar que avui els muni­ci­pis menors de 5.000 habi­tants no tenen sepa­ra­des la figura del secre­tari i l’inter­ven­tor, i de fet els menors de 500 no tenen ni secre­tari, només algun tècnic admi­nis­tra­tiu equi­va­lent, sovint unes poques hores a la set­mana, en funció de la capa­ci­tat econòmica de cadas­cun. “La majo­ria d’ajun­ta­ments amb sort tenen un secre­tari i un admi­nis­tra­tiu, res més”, des­criu l’alcalde de Mont­gai, Jaume Gila­bert, coor­di­na­dor del lobby Eines de Repo­bla­ment Rural, que agrupa 524 muni­ci­pis de menys de 2.000 habi­tants. “Cada dia sur­ten nor­ma­ti­ves noves, i si no s’hi posa sen­tit comú, ens aca­barà matant”, es plany. “Neces­si­ta­ries un secre­tari, un tècnic admi­nis­tra­tiu, un engi­nyer de pro­jec­tes… i com a ajun­ta­ment petit no ho pots assu­mir, tot i que alguns ser­veis man­co­mu­nats els dona el Con­sell”, rati­fica l’alcal­dessa de Senan, i mem­bre de l’exe­cu­tiva de Micro­po­bles, Carme Fer­rer, que lamenta: “Les lleis actu­als uni­for­mit­zen el país, i el país no és uni­forme.” “Per llei tots els depar­ta­ments hau­rien de fer en els seus pro­jec­tes una dis­cri­mi­nació posi­tiva cap al món rural”, diu l’alcal­dessa de l’Albi i dipu­tada de Junts, Anna Feliu.

“Bola burocràtica”

Segons Gila­bert, s’està gene­rant una “bola burocràtica” que fa que els admi­nis­tra­tius d’aquest tipus d’ajun­ta­ments dedi­quin el 80% del seu horari a aten­dre deman­des que arri­ben d’altres admi­nis­tra­ci­ons, com la Gene­ra­li­tat, la Dipu­tació o el Con­sell Comar­cal de torn, amb la qual cosa no els queda gai­rebé temps per dedi­car al ciu­tadà. “Se’n parla poc però pot­ser és el prin­ci­pal pro­blema”, clama. A més, aquest mateix excés de requi­sits fa que sovint els sigui impos­si­ble concórrer a ajuts a què podrien optar, i que per tant s’aca­ben per­dent. “Cada vegada que es fa una llei o una con­vo­catòria s’obli­den dels muni­ci­pis petits, es fan nor­ma­ti­ves que obli­guen tot­hom però que no podem com­plir perquè no tenim mit­jans per fer-ho”, lamenta l’alcalde, que etziba: “L’Esta­tut del Muni­cipi Rural ha de ser l’eina que ens pro­te­geixi.” Una eina que es con­cep com una norma trans­ver­sal supe­rior que ve a refor­mar l’actual estruc­tura admi­nis­tra­tiva. “Totes les nor­ma­ti­ves s’hi hau­ran d’adap­tar; és un ele­ment ambiciós però l’única eina per inten­tar equi­li­brar el país”, raona.

Nor­ma­tiva com­plexa

Rodríguez con­firma que aquest és l’objec­tiu, i aporta una altra pre­missa: la idea és que es puguin aco­llir al futur esta­tut tots els muni­ci­pis menors de 2.000 habi­tants que vul­guin, dels quals caldrà tenir en compte així les “espe­ci­fi­ci­tats pròpies” quan es legisli. Això sí, matisa que encara s’està en un moment inci­pi­ent dels tre­balls i caldrà “aca­bar de veure com es resol”, ja que no està segur que una sola norma per­meti intro­duir mati­sos a favor dels petits en la legis­lació ja exis­tent, i en aquest cas no des­carta que cal­gui anar fent retocs llei per llei. A més, recorda, part de la nor­ma­tiva que avui afecta el món muni­ci­pal no és cata­lana –com les lleis que fixen els pro­ce­di­ments de con­trac­tació, que es vol­drien reto­car per faci­li­tar la tra­mi­tació–, sinó esta­tal i fins i tot euro­pea. “L’objec­tiu és acon­se­guir alleu­ge­rir la càrrega que supor­ten els ajun­ta­ments, però cal garan­tir la segu­re­tat jurídica”, rebla.

“La idea és agi­lit­zar ges­ti­ons a l’hora de dema­nar, exe­cu­tar i jus­ti­fi­car inver­si­ons, poten­ciar una fines­treta única, o esta­blir una dis­cri­mi­nació posi­tiva en la fis­ca­li­tat per regu­lar l’inter­canvi de recur­sos eco­sistèmics amb les ciu­tats”, hi afe­geix Fer­rer, que reclama també que l’esta­tut fixi un aug­ment dels fons de coo­pe­ració que els muni­ci­pis reben del govern, és a dir, els no-fina­lis­tes que poden gas­tar dis­cre­ci­o­nal­ment sense haver-ho de jus­ti­fi­car abans. Per exem­ple, per poder con­trac­tar més hores un admi­nis­tra­tiu. “Ens agra­da­ria una fra­ter­ni­tat pres­su­postària perquè els ser­veis puguin arri­bar a tot­hom”, resu­meix també Feliu.

La llarga tra­mi­tació

D’entrada, Pre­sidència va posar fil a l’agu­lla a l’esta­tut par­lant amb Micro­po­bles perquè en pre­parés un “esbor­rany de màxims”. A fi d’avançar “amb con­sonància” en la redacció, però, a par­tir d’allí ha creat grups de tre­ball en què a més hi ha repre­sen­tants dels depar­ta­ments d’Acció Climàtica i Vice­pre­sidència, a més de l’Asso­ci­ació Cata­lana de Muni­ci­pis, la Fede­ració de Muni­ci­pis de Cata­lu­nya i Eines de Repo­bla­ment Rural. Aquest juliol ja es van cele­brar tres reu­ni­ons, que han permès apro­var una pri­mera memòria pre­li­mi­nar com a tret de sor­tida. I per a prin­cipi de setem­bre ja n’hi ha pre­vista una quarta, a par­tir de la qual es vol defi­nir un docu­ment de bases que con­sensuï amb més pre­cisió “el que es vol acon­se­guir” amb l’esta­tut. En aca­bat, ja podran entrar en detall en la pro­posta d’arti­cu­lat. “I veu­rem on arri­bem”, sen­ten­cia Rodríguez.

Sem­bla, doncs, que encara hi ha un llarg camí fins que el Par­la­ment ho pugui aca­bar deba­tent i apro­vant, tot i que Gila­bert hi mena pressa, en recor­dar que l’any vinent hi ha elec­ci­ons muni­ci­pals. “Hi pot haver molts can­vis en els actors, i no hi volem arri­bar sense tenir tan­cat i lli­gat l’esta­tut”, subrat­lla l’alcalde, que avisa que si el debat s’allarga se’n podria fer un ús par­ti­dista. “I no volem ingerències par­ti­dis­tes de ningú perquè som trans­ver­sals, així que seria bo per a tot­hom”, clou, tot i que Fer­rer, això sí, replica que “jurídica­ment” no és via­ble acce­le­rar ter­mi­nis. “Et sal­ta­ries tots els tràmits admi­nis­tra­tius”, avisa. En tot cas, Gila­bert deixa clar que l’objec­tiu és tenir l’eina amb la màxima cele­ri­tat i, sobre­tot, després fer-la com­plir: “Hau­rem d’estar atents que arribi a bon port”, tanca.

LES FRASES

La idea és facilitar la gestió del dia a dia en ajuntaments que es troben traves que no tenen sentit i que els dificulten créixer
David Rodríguez
secretari de governs locals
L’estatut ha de ser l’element corrector per passar la legislació pel sedàs i adaptar-la a la realitat dels municipis amb poca població
Jaume Gilabert
coord. eines repoblament rural
Això és més de caire administratiu, però són eines complementàries al final per donar valor i recursos per mantenir viu tot el territori
Oriol Anson
secretari d’agenda rural

L’Estatut del Micropoble del 2019, l’embrió

Els treballs per al nou Estatut del Municipi Rural no parteixen de zero, ja que el 2019, a la tercera convenció de l’Associació de Micropobles, ja es va presentar un avantprojecte de l’Estatut del Micropoble que és de facto el seu embrió. “La idea era identificar idiosincràsies, i fer propostes per adaptar la normativa en tots els aspectes per fer una llei a mida dels municipis inferiors de 500 habitants”, raona Ferrer, que justifica que l’ens que vicepresidia se sentia “orfe” de representació per part de les grans entitats municipalistes. Amb la pandèmia, però, es va aturar tot, i el nou govern assumiria i ampliaria el repte el 2021 fins als 2.000 habitants. “És cert que també pateixen deixadesa i manca d’infraestructures i serveis de tota mena”, admet Ferrer.

El Consell de Municipis Rurals, a la tardor

Un altre dels projectes que el Departament de la Presidència treballa en paral·lel per potenciar la interrelació amb els ajuntaments més petits és el Consell de Municipis Rurals. Aquest òrgan, de fet, no és res més que una evolució del Consell Català de Petits Municipis que el govern va crear formalment l’agost del 2003, a les acaballes de l’etapa de Jordi Pujol, però que en la pràctica mai s’acabaria ni tan sols constituint. “Ara el reactivem i li hem canviat el nom perquè inclogui el concepte de ruralitat”, justifica Rodríguez. El nou consell tindrà 25 membres en representació dels municipis menors de 2.000 habitants, i es vol que serveixi d’enllaç amb el govern i de fòrum per intercanviar i coordinar iniciatives. L’última setmana de juliol ja va passar per la comissió de governs locals, que va donar el vistiplau a la redacció del decret que es preveu que el Consell Executiu aprovi en tornar de vacances. La idea, així, és que es constitueixi ja a la tardor.

Aquest òrgan més específic s’afegeix al Consell de Governs Locals que ja es va reactivar al febrer, que el govern ha agafat com a interlocutor amb el conjunt del món local.

Llei de governs locals i d’urbanisme, el trio

L’Estatut del Municipi Rural forma part d’un triumvirat amb les també futures lleis de governs locals i d’urbanisme, amb les quals es complementa i s’haurà de coordinar plenament, tal com avisa Xavier Fornells, secretari d’Estratègia, Informació i Coordinació Territorial del Departament de la Vicepresidència. “Si no parlen, no farem un bon servei”, exposa, recordant que totes tres ja estan en les fases inicials de redacció per part del govern. Fornells, que aposta fins i tot perquè l’estatut obri un altre meló com és el debat sobre el paper i les competències dels consells comarcals, creu que cal fer “un cop de puny sobre la taula” per tal que s’inverteixi més en els petits municipis. “Cal abordar el finançament”, insisteix. La llei de governs locals, així, vol simplificar burocràcia i concretar tant el finançament com les competències municipals. Se’n va aprovar la memòria preliminar al maig, el mateix dia que per a l’estatut. Pel que fa a la llei d’urbanisme, l’any passat ja es van introduir millores en la llei d’acompanyament i s’hi està treballant també. El Punt Avui en parlarà amb més profunditat en els propers dies.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia