Societat

SANDRA I BORJA CASAMITJANA

DISTRIBUÏDORS DE PATATES I CEBES

“Estem recuperant la patata catalana de qualitat”

Amb CatOrigen volem vendre patata de proximitat i donar valor al nostre patrimoni agrícola, que s’estava perdent
La nostra patata Amarin, la catalana, és la típica que va molt bé per guisar, fer rostits i trinxats i una truita ben «pochada»

La història de l’empresa Tor­ri­bas, de dis­tri­bució de pata­tes i cebes, va començar quan Josep Tor­rent Ribas, que era fill de l’Armen­tera, a l’Alt Empordà, i era mosso del molí de l’Escala, que avui és un res­tau­rant, va començar a fixar-se que al vol­tant d’on tre­ba­llava s’hi feien unes cebes d’un to lilós, una mica rosa­des i més dol­ces que les habi­tu­als. Això era cap als anys trenta del segle XX i en Josep, que era un empre­ne­dor i al molí gua­nyava molt poc, va deci­dir com­prar cebes d’aque­lles pels pobles de l’Empordà i amb el carro anar-les a ven­dre al mer­cat del Born, a Bar­ce­lona. “Allà anava expli­cant les vir­tuts d’aquesta ceba tan dife­rent i des­co­ne­guda que en aquell moment era la més dolça que hi havia. I li pre­gun­ta­ven: «D’on són aques­tes cebes?» I ell deia: «De l’Armen­tera.» I li deien: «Però on és això?» «Al cos­tat de Figue­res», els expli­cava. I sem­pre igual: «D’on són aques­tes cebes? De Ven­talló. I on és aquest poble? Al cos­tat de Figue­res...» I així va ser com al final va deci­dir dir a tot­hom que les cebes eren de Figue­res. I així van que­dar bate­ja­des”, expli­quen San­dra i Borja Casa­mit­jana, els des­cen­dents d’en Josep.

I avui tot­hom coneix les cebes de Figue­res per aquest nom gràcies al vos­tre besavi. Però l’empresa que va fun­dar, Tor­ri­bas, i que vosal­tres por­teu avui, es va dedi­car i es dedica encara, sobre­tot, a les pata­tes!
Sí, cebes i pata­tes, perquè quan bai­xava cap al Born des de l’Empordà, el nos­tre besavi pas­sava pel Maresme i allà es feia molta patata. Ales­ho­res apro­fi­tava per com­prar-ne i per ven­dre-les. I al revés: quan tor­nava cap a casa com­prava més pata­tes i les anava a ven­dre a França quan allà encara no era l’època de collir-les, perquè aquí sur­ten més aviat. I així, amunt i avall amb el carro bai­xant cebes i pujant i bai­xant pata­tes, va començar el negoci, l’empresa Tor­ri­bas. I això va per­me­tre al besavi obrir una parada al Born. Quan va escla­tar la Guerra Civil va con­ti­nuar com­prant pata­tes i cebes i ens consta que va donar molta feina als homes que tre­ba­lla­ven al camp i a les dones que feien tre­nes amb les cebes per poder-les emma­gat­ze­mar..., de manera que les que es collien a l’estiu el nos­tre besavi les posava en un magat­zem que tenia molt ven­ti­lat i, amb l’ajuda de la tra­mun­tana, aguan­ta­ven, ben tre­na­des, fins Nadal. Era quan encara no hi havia cam­bres...
Va tenir parada al Born fins que el van tan­car i es va obrir Mer­ca­barna.
Sí, va tenir una parada al Born i als anys setanta, quan aquell mer­cat va tan­car i es va obrir Mer­ca­barna, va adqui­rir la parada on encara estem. Nosal­tres som la quarta gene­ració de l’empresa, tot i que la ter­cera –el nos­tre pare i el nos­tre tiet– encara està en el negoci. Tots hem inten­tat seguir l’espe­rit empre­ne­dor del besavi i una mos­tra és CatO­ri­gen, el nos­tre pro­jecte per­so­nal, amb el qual, d’alguna manera, con­ti­nuem el que ell va ini­ciar.
I què és CatO­ri­gen?
És el nos­tre pro­jecte de tre­ba­llar amb pata­tes de pro­xi­mi­tat. El vam ini­ciar perquè vam veure que cada vegada hi havia més gent que ens dema­nava pata­tes d’aquí, cata­la­nes, que també són les que s’adeqüen més als nos­tres plats de tota la vida, a la nos­tra cuina. El que pas­sava és que de pata­tes d’aquí no se’n tro­ba­ven tan­tes com la gent dema­nava, perquè Cata­lu­nya no és una zona de molta pro­ducció de pata­tes. Per això vam deci­dir anar a bus­car pro­duc­tors que en fes­sin o que n’hagues­sin fet en algun moment en el pas­sat i que esti­gues­sin dis­po­sats a tor­nar-ne a fer i col·labo­rar amb nosal­tres. I vam bus­car page­sos amb la idea de fer i ven­dre patata de pro­xi­mi­tat i donar valor al nos­tre patri­moni agrícola, que s’estava per­dent perquè cada any se’n feien menys qui­los. Amb aquest pro­jecte també volem donar suport a la nos­tra page­sia i valo­rar la gas­tro­no­mia pròpia, la de Cata­lu­nya.
I quina patata pro­mo­ci­o­neu?
La nos­tra empresa, Tor­ri­bas, dis­tri­bu­eix pata­tes de molts tipus, també cebes, alls i moni­a­tos, però la patata d’aquest nos­tre pro­jecte, del CatO­ri­gen, és de pro­xi­mi­tat, és molt pròpia d’aquí i molt típica de la nos­tra cuina: es diu patata Ama­rin. S’assem­bla a la Ken­ne­bec, que és la patata de tota la vida, la tra­di­ci­o­nal, però la lla­vor de l’Ama­rin és més nova i se’n poden fer més qui­los, per això hi hem apos­tat. I, a més, també és més còmoda per pelar perquè no té tants ulls com la Ken­ne­bec, s’adapta millor als tipus de cocció actu­als, con­serva el sabor tra­di­ci­o­nal i alhora ofe­reix millor ren­di­bi­li­tat i també es con­serva molt bé.
Com és aquesta patata?
Aquesta patata és la que va bé per cui­nar els trin­xats. Els famo­sos trin­xats de la Cer­da­nya, per exem­ple. És una patata que no ser­veix tant per fer patata fre­gida, però que és la típica que va molt bé per gui­sar, per fer ros­tits o fer una truita poc­hada. O per fer amb mon­geta ten­dra i després poder-la aixa­far, un plat que és molt d’aquí a Cata­lu­nya. És una patata de carn blanca molt melosa... que també va bé per fer un suquet i es desfà una mica i dona més de con­sistència a la salsa.
I heu tro­bat page­sos que facin aquest tipus de patata?
Sí, n’hem tro­bat a vuit comar­ques: al Baix Ebre, al Baix Camp, al Maresme, al Vallès Ori­en­tal, al Baix Penedès, a la Selva, a la Noguera i a la Cer­da­nya. Són page­sos amb qui col·labo­rem per fer aquest tipus de patata, els donem suport, lla­vors i fem la dis­tri­bució. Ara mateix entre tots tenim una superfície de con­reu de 25 hectàrees que aporta regu­la­ri­tat de pro­ducte durant la tem­po­rada, de juny a desem­bre. De cara al futur ens agra­da­ria afe­gir pro­duc­tors de tres comar­ques més, mirar a veure si en tro­bem algun a Vic o a la Seu, i també voldríem ampliar hectàrees amb els page­sos amb qui ja tre­ba­llem. Però no és fàcil.
Com és això?
Bé, perquè alguns pre­fe­rei­xen cul­ti­var altres pro­duc­tes més ren­di­bles; el panís, per exem­ple. A Vic, on hi ha molts agri­cul­tors que es decan­ten pel blat de moro, estem bus­cant page­sos que vul­guin fer patata. Amb els page­sos amb qui col·labo­rem estem molt con­tents i tots tenim el mateix objec­tiu: inten­tar donar valor a aquest pro­ducte de casa i ofe­rir una patata de molta qua­li­tat. Alguns pro­duc­tors, a més, han vist que cul­ti­var patata també els és ren­di­ble perquè els per­met fer rotació de cul­tius.
I quan es cullen aques­tes pata­tes?
De totes les pata­tes, les que pri­mer es cullen són les que es fan a la zona de l’Ebre i el Baix Camp. Són les pri­me­res a sor­tir perquè com que estan més al sud és on hi ha més hores de sol, i les tem­pe­ra­tu­res, pel fet d’estar arran de mar, són més pla­nes; és més difícil que hi hagi gela­des. Les dar­re­res, que vam aca­bar de collir just la set­mana pas­sada, són les de la Cer­da­nya. Entre les unes i les altres donen una oferta regu­lar de patata cata­lana de juny a desem­bre.
Veig que cada bossa de pata­tes du una eti­queta per saber d’on ve.
Les pata­tes de CatO­ri­gen es pre­sen­ten en sacs de tei­xit d’arpi­llera tra­di­ci­o­nal de 3 qui­los i a cada bossa hi ha l’eti­queta de la comarca on ha estat collida i un codi QR, a través del qual el cli­ent pot acce­dir a la infor­mació sobre l’ori­gen del pro­ducte i com ha estat trac­tat. Aquest és un pro­jecte molt per­so­nal en què apos­tem per la sos­te­ni­bi­li­tat i la res­pon­sa­bi­li­tat social; per tant, donem al cli­ent tota la infor­mació que es pot donar.
Per exem­ple?
A través del codi QR es pot saber tot de les pata­tes: la mida, quan ha estat collida, en quin ter­reny. Hi ha fotos de com es van sem­brar, com es van collir, de quan la planta va fer flor..., dels page­sos tre­ba­llant i pas­sant el trac­tor.
Abans dèieu que Cata­lu­nya no és una zona de molta pro­ducció de pata­tes?
A veure: Cata­lu­nya és una zona que té bona patata però no és una zona de molta pro­ducció. En números gros­sos, posem que aquí d’una hectàrea en poden sor­tir entre 30.000 i 32.000 qui­los, quan a Car­ta­gena o a Valla­do­lid, per exem­ple, la pro­ducció és de 40.000 o 45.000 qui­los. Això és, sobre­tot, pel clima. I si te’n vas a Puig­cerdà o a Pra­des la pro­ducció encara és més petita, d’una hectàrea en sur­ten com a molt 20.000 qui­los; per tant, estaríem par­lant de zones que no són com­pe­ti­ti­ves en el mer­cat pur i dur.
Als page­sos no els deu sor­tir a compte?
Això vol dir que si un agri­cul­tor de Valla­do­lid, posem pel cas, ha de cobrar 20 cèntims per quilo per gua­nyar diners, un d’aquí l’ha de cobrar a 40 cèntims. A casa nos­tra, Lleida és una de les zones més com­pe­ti­ti­ves, però pels pics de tem­pe­ra­tu­res que hi ha en aquest ter­ri­tori hi ha poc marge de cul­tiu, i com que és una terra molt bona per a altres cul­tius, la page­sia, natu­ral­ment i en gene­ral, opta per altres pro­duc­tes: el panís, la ceba i els arbres frui­ters.
Per tant, a Tor­ri­bas, i al marge del pro­jecte CatO­ri­gen amb patata cata­lana, veneu molta patata de Car­ta­gena.
Sí, i també de Cas­te­lla, d’on se’n tre­uen molts qui­los, i de França. A França, on ja el nos­tre besavi tenia rela­ci­ons comer­ci­als, nosal­tres hi com­prem molt perquè ells comen­cen la collita al setem­bre, quan ja comença a fer fred, i quan les cullen són més for­tes. Ales­ho­res tam­poc neces­si­ten estar tant temps a la cam­bra i són molt com­pe­ti­ti­ves.
I les cebes?
També tenim cebes, sobre­tot de Figue­res, i la Reca, la marró, i mirem de com­prar-les aquí, sobre­tot a la zona de Lleida, que és on se’n fan més. La pri­mera pro­duc­tora de cebes, però, ara mateix és Alba­cete, també de cebes de Figue­res.
I aques­tes cebes tan peti­tes?
Es venien sobre­tot per Nadal per posar als ros­tits, però cada vegada hi ha més demanda i durant tot l’any. També creix la demanda de moni­a­tos i també al llarg de tot l’any. Aquest era un pro­ducte de tem­po­rada que ara, gràcies a les noves tec­no­lo­gies, es pot con­su­mir molts més mesos.
A Tor­ri­bas enva­seu i dis­tribuïu pata­tes, cebes, alls i moni­a­tos. El tema dels enva­sos com va, cada cop es demana que siguin “més sos­te­ni­bles”?
Sí, el tema de l’emba­latge és un gran repte que tenim i és evi­dent que cal fer un tomb per ser més sos­te­ni­bles. Ara mateix, pre­ci­sa­ment, tot el sec­tor de pro­duc­tors i dis­tribuïdors ens estem ade­quant a la nova llei de l’emba­latge, que està a punt d’entrar en vigor. Ens ve una nor­ma­tiva que can­viarà mol­tes coses.
Què pro­posa aquesta llei?
Aquesta llei pro­hi­beix, per exem­ple, empa­que­tar menys d’un quilo i mig de pro­ducte i obliga les superfícies de més de 400 metres qua­drats que tin­guin com a mínim el 20 per cent dels pro­duc­tes fres­cos a gra­nel. Això ho can­via tot en el nos­tre sec­tor de la dis­tri­bució i està molt bé, però a molts pro­duc­tors els pre­o­cupa perquè els supo­sarà un entre­banc..., no és un tema fàcil.
Què voleu dir?
Per exem­ple per als alls, que nosal­tres també en dis­tribuïm. Qui com­prarà una bossa de com a mínim un quilo i mig d’alls? I pel que fa a la venda a l’engròs, els nos­tres pro­duc­tes, les pata­tes, per exem­ple, no són els que tin­dran més pro­ble­mes perquè tenen més con­sistència, però pen­sem en els pro­duc­tors de tomàquets o d’alvo­cats; la gent quan va al super­mer­cat i pot aga­far ella mateixa les frui­tes i ver­du­res què fa? Posem pel cas els alvo­cats, que són molt deli­cats: la gent els toca, els pren per mirar si estan madurs... i acaba fent-los malbé. Els alvo­cats que­den negres! i s’aca­ben que­dant a la caixa i no els vol ningú. Un altre exem­ple és el de les frui­tes ver­me­lles... Si es venen a gra­nel... que­den aixa­fa­des!
És un canvi molt gran, aquest.
Sí. Ningú dubta que és un canvi neces­sari el que s’ha de fer amb els emba­lat­ges, però com que no ha estat un canvi natu­ral, dema­nat pel mer­cat i fet de forma pro­gres­siva, molts pro­duc­tors encara no estan men­ta­lit­zats. La venda a gra­nel no és tan fàcil, com tam­poc és fàcil dei­xar de fer emba­lat­ges més petits, és un canvi de model i s’hi ha de pen­sar molt. Ara jus­ta­ment el sec­tor, que està pre­o­cu­pat, té fins al mes de novem­bre per dir-hi la seva i fer les recla­ma­ci­ons que cre­gui con­ve­ni­ents.

A Mercabarna

Torribas és una empresa familiar dedicada a la producció, selecció, transformació i distribució de patates, cebes, alls i moniatos amb seu a Mercabarna, que ven a tot tipus de clients, des de detallistes o autoserveis a l’engròs fins a gran distribució. “Agafem les patates, les cebes..., les empaquetem segons el calibre i les adeqüem en paquets”, expliquen Sandra i Borja Casamitjana, la quarta generació de la família, que han iniciat un projecte propi, CatOrigen, per recuperar la patata típica catalana. Torribas ha estat capdavantera a introduir noves tecnologies, nous productes d’acord amb les demandes dels consumidors, com la línia de productes ecològics. També ha estat capdavantera en l’obtenció de certificacions de qualitat i en polítiques de respecte pel medi ambient.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia