Descobreixen 14 sitges ibèriques durant les obres a la plaça de Salitja
Els arqueòlegs d’Atri Cultura i Patrimoni calculen que són d’entre cent i dos anys abans de Crist i que demostren que la zona ja estava habitada
El passat, sobretot el més antic, apareix quan menys te l’esperes. És el que ha passat a Salitja durant les obres de remodelació de la plaça Major, un projecte llargament reclamat pel poble a l’Ajuntament de Vilobí i que no ha estat exempt de polèmica. Quan els camions i les grans excavadores van començar, finalment, a aixecar l’asfalt de la plaça i fer caure els murs de contenció, un aficionat a l’arqueologia ràpidament va detectar unes marques que va interpretar com les restes de sitges, en general ibèriques. Ell mateix va fer les fotos i les va enviar al Departament de Cultura, que va avisar l’Ajuntament perquè catalogués les troballes de forma pertinent abans que les noves obres no en deixessin constància.
Els arqueòlegs que des de fa unes setmanes s’encarreguen de datar les 14 que fins al moment s’han localitzat són els de l’associació Atri Cultura i Patrimoni, que miren d’espavilar per interferir tan poc com sigui possible en les obres. Ho explica un dels responsables de l’excavació, l’arqueòleg Joan Llinàs: “Es pot dir que convivim amb les obres. Encara no hem completat els treballs, però el fet de localitzar-les confirma que la zona estava habitada en els segles II i I aC. També hi hem trobat petites peces de ceràmica d’aquells anys que ho confirmen.”
El regidor d’Urbanisme, Joaquim Vivas, calcula que els treballs d’excavació s’allargaran encara unes setmanes més. “No es preveu, aixó sí, que afectin significativament el desenvolupament de les obres, que haurien d’estar acabades cap a l’abril.” Un cop acabi l’excavació, s’hauran de fer els informes sobre la situació de les sitges, la data i els objectes que s’hi puguin localitzar. Feta la catalogació, les obres podran continuar amb el mateix projecte inicial.
Els treballs de remodelació de la plaça ja es van ajornar algunes setmanes a l’estiu per la protesta dels veïns perquè dificultaven directament l’accés a la piscina del poble i perquè coincidien amb les dates de la festa major.
Un societat agrícola
Tot i que algunes podrien ser de l’etapa romana o mediavals, les sitges semblen ibèriques i tardoibèriques. Són forats excavats al terra que servien per emmagatzemar cereals. Els ibers, una societat agrícola, les utilitzaven com a magatzems per al gra un cop fetes les collites. Els cereals no només eren rellevants per a l’alimentació, sinó també per vendre’ls i per intercanviar-los.
Al municipi de Vilobí ja se n’han localitzat d’altres, com ara a la masia de Can Serra, on va intervenir també Llinàs, en uns treballs que va visitar Pere Aragonès quan era vicepresident. Vivas també assenyala que se’n van localitzar durant el treballs del carril bici, tot i que, en aquest cas, ja els havien advertit d’aquesta possibilitat. Tot plegat confirma que en aquella època a la zona hi havia molts camps conreats amb cereals i nuclis de població activa que es van mantenir durant l’època romana i l’edat mitjana.
