“Ens compliquen la vida, ens volen de pessebre vivent”
La normativa no només afecta la pagesia professional, sinó qualsevol que tingui hort o fruiters com a activitat complementària o de lleure. Un veí de Beuda, Josep Riu, és una d’aquestes persones. En el seu cas, de cop i volta ha de deixar de cremar, per exemple, les brancades de les oliveres i les vinyes i del sotabosc de la seva finca. Està indignat: “Per què m’han de treure el dret de fer foc controlat a casa meva? Pressionen tant el món rural que acabarem desapareixent.” “Si deixem passar això de les cremes –hi afegeix el veí de Beuda– d’aquí a quatre dies no ens deixaran tenir l’hort ni les quatre gallines; no quedarà res de quilòmetre zero”.
Riu, que ha estat alcalde del seu municipi, veu a venir “l’aniquilació” d’una manera de viure ancestral propiciada per unes administracions que semblen actuar de manera poc democràtica i sense tenir coneixement del territori, diu.
“Ens fan fer de pessebre vivent per als de ciutat i encara ens diuen què podem i què no podem fer.” Com molts altres, no està d’acord que es justifiqui la normativa amb l’argument que les cremes contaminen i encara menys amb el fet que a partir d’ara caldrà dur les restes a un abocador, pagant, o contractar una empresa especialitzada que es cuidi de la gestió.
Carbonet
Aquest propietari de Beuda també fa carbonet de manera tradicional en una clotxa (un forat a terra, tres o quatre cops cada hivern, explica), una activitat per a la qual confia que li donin permís. Sovint té de convidats grups d’escolars, que així aprenen feines antigues rurals que s’han anat perdent.
