Més sòl públic amb la Gassol
La compra de l’antiga fàbrica tèxtil per 5,5 milions ajudarà a corregir dèficits “endèmics” en equipaments a Salt
L’equip de govern lloa que el consistori pugui assumir una operació a un preu quatre cops inferior al que s’havia proposat en el passat
-
La fàbrica Gassol de Salt per dins: la coberta de les oficines, en mal estat (dijous passat). QUIM PUIG. -
L'interior d'una nau de l'antiga Gassol de Salt, en la visita de tècnics de l'Ajuntament, dijous passat. QUIM PUIG. -
L'antiga fàbrica és a tocar de la sèquia Monar i de l'església de Sant Cugat (al fons de la imatge). QUIM PUIG.
L’Ajuntament de Salt considera un pas endavant històric la compra de l’antiga fàbrica tèxtil Gassol. L’acord del ple municipal del novembre va fer prosperar una modificació de crèdit de 6 milions, 5,5 dels quals seran per comprar naus i espais industrials. L’equip de govern, d’ERC i Junts, hi veu una ocasió única per corregir dèficits històrics del municipi que arrenquen fa quatre dècades, quan Salt va esdevenir municipi independent, el 1983.
El regidor de Territori, Àlex Barceló (ERC), detalla que el pla general de Salt ja deixa clar que, quan cessés l’activitat de la fàbrica Gassol –el gros de l’activitat es va acabar a finals del 2004–, “s’havia de transformar, no s’hi podia mantenir l’activitat industrial”. Això ja limitava el que hi podrien fer hipotètics compradors, diu.
Aspirar a comprar la Gassol no entrava en els plans d’ERC i de Junts, socis de govern, ni tampoc en els dels altres grups del ple (el PSC, Vox i Independents per Salt-CUP). I com va sorgir l’oportunitat de compra? Responsables de l’equip de govern expliquen que van començar a parlar amb els antics propietaris de la fàbrica –la família Sanfeliu– perquè buscaven un equipament per al municipi i miraven d’ubicar-lo en alguna dependència de les instal·lacions. Va ser un projecte que no es va acabar de materialitzar, però que va significar, d’alguna manera, l’inici dels contactes, que han arribat a bon port. “A partir d’allà, establim una relació d’espais amb la Gassol que no havíem establert mai, i es comença a plantejar, al principi de manera esbojarrada i sense cap creença que allò pogués acabar en el que ha acabat, la possibilitat que passés a mans municipals”, recorda Barceló.
“Molt lluny”
El regidor de Territori recorda que la Gassol s’havia posat a la venda a un preu com a mínim quatre vegades superior al que paga ara l’Ajuntament. “Partim d’un edifici que, aleshores, quan es venia amb la mateixa qualificació [urbanística] que la d’ara, fa el salt a 18, 20, 22 i 24 milions, molt lluny del que nosaltres podíem oferir.”
En els últims mesos i pel procés judicial, l’administració local s’ha vist amb possibilitats de posar els 5,5 milions sobre la taula. “Els primers valors que es plantegen quan es comença a parlar de l’operació estan molt més enllà del doble del que tanquem. Però, amb imaginació, ganes i parlant amb tots els actors, sembla que hi ha aquesta finestra perquè s’activa el tema judicial. Es demanen valoracions i, al que marca la llei, que és el 70% del preu de valoració, sí que hi arribàvem, que és l’import que hem tancat ara [5.572.019,29 euros]”, exposa l’edil.
La coincidència de factors permetrà que, a llarg termini, hi hagi més equipaments. De moment, l’equip de govern no vol especular sobre el que hi podria haver. “En els 40 anys de Salt com a municipi, quan Salt es torna independent [el 1983], s’hi torna sense ser un municipi, és un barri. Per tant, hi ha un dèficit crònic d’infraestructures que no s’ha pogut corregir fins avui. Es comença a fer amb aquestes grans operacions i es comença, així, a ser capaç de corregir certs dèficits endèmics que teníem. Per exemple, la biblioteca [la Iu Bohigas és a la Coma Cros] o equipaments d’altres tipus que els municipis que han pogut planificar el seu creixement de manera ordenada o lliure han pogut cobrir; Salt, no”, diu Barceló.
Més que la Coma Cros
Una visita –dijous passat– a l’interior de les instal·lacions de la fàbrica, a tocar de la séquia Monar i l’església de Sant Cugat, al nucli antic, permet comprovar que els espais són gegantins. A la Gassol, la superfície construïda és de 31.409 m², molt més que els 18.000 m² de l’antiga tèxtil Coma Cros, detalla l’arquitecta municipal, Andrea Llusent. La Coma Cros és un gran edifici cultural, a un quilòmetre de distància i també a tocar de la séquia Monar.
La Gassol forma part del catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i té, entre moltes altres instal·lacions, la casa de l’antic director, la casa dels majordoms, les naus, les oficines i l’antiga xemeneia, “un dels referents de la ciutat”, es llegeix en la fitxa del catàleg.
A llarg termini, Salt creixerà pel sud amb el futur Trueta, però també ho podria fer en equipaments al Barri Vell. “Al sector sud, tindrem l’oportunitat de créixer, però concentrar totes les misses al sector sud és massa càrrega. Ja hi posem 120.000 metres quadrats d’equipament sanitari, educatiu i universitari. Però no té lloc –i m’ho invento– per a un auditori [...]. Si Salt decideix fer això, no té capacitat, perquè no té els espais. Llavors, tot el que tu puguis aconseguir a còpia de recuperar espais en benefici públic va a favor del municipi, no perquè hi hagis de fer res, sinó perquè pugui ser una reserva i un dia s’esdevingui. No queda més sòl a Salt i el poble podrà recuperar sòl urbà consolidat”, afirma Barceló.
El mes passat, l’Ajuntament va aprovar un pressupost de 33 milions per al 2023. Ara se’n gasta 5,5 en la Gassol. “En els darrers anys, s’ha fet una feina d’anar disminuint el deute. Al final, no pots arribar a l’endeutament zero. Estàs en un punt de partida en què pots afrontar aquesta oportunitat que s’ha presentat i que al final s’ha materialitzat”, assenyala el regidor de Serveis Econòmics, Toni Vidal.
ERC governa des del 2015 amb Jordi Viñas com a alcalde. Els republicans tenen set regidors de 21 i els seus socis (Junts), quatre. Viñas recorda que, quan hi van entrar, “l’Ajuntament tenia un endeutament del 106%” i que l’han reduït fins al 40,40%. “Si no haguéssim fet tota aquesta feina prèvia, aquesta oportunitat que té lloc en aquests moments no l’hauríem pogut aprofitar”, afirma el batlle.
La compra no alterarà “la prudència” en la gestió econòmica. “Fins ara hem estat molt prudents i, malgrat que ara fem aquesta operació, ho continuarem sent. Hi ha un límit que te’l marca la mateixa norma, que és del 75%. I, tot i fer aquesta operació, estarem per sota del 75%”, afirma Vidal.
