Societat
Salut multiconfessional
Els representants de les principals confessions religioses garrotxines ofereixen suport espiritual als malalts i moribunds de l’hospital d’Olot i comarcal de la Garrotxa
Estan aplegats al Grup de Diàleg Interreligiós per coordinar l’atenció a qui la demana i, a més, impulsen projectes de divulgació conjunts per fomentar la bona convivència entre religions
Tots coincideixen en la proximitat i l’empatia amb els qui viuen les últimes hores
El suport religiós és fonamental per a les persones creients quan estan hospitalitzades per malaltia, i més encara si afronten els últims dies de vida, i també per a les seves famílies. Per això, al panell que recull totes les informacions de serveis de les habitacions de l’hospital d’Olot i comarcal de la Garrotxa, hi ha els contactes de mòbil de qui pot oferir servei espiritual. Per atendre la diversitat religiosa, s’ofereixen els números telefònics dels responsables de les religions amb més presència a la capital garrotxina i aquests es coordinen en el marc del Grup de Diàleg Interreligiós d’Olot.
Tots coincideixen que la proximitat i l’empatia amb les persones que viuen les últimes hores de la seva vida i amb els seus familiars és l’element essencial, però divergeixen en les formes i en les litúrgies. En el cas de la comunitat musulmana, si el malalt ho demana, l’imam de la comunitat el visita i prega per ell. I, quan es produeix la mort, les persones de referència a l’hospital acompanyen els familiars en els tràmits i en tot el tracte religiós al difunt. “El circuit d’enterrament no està tan ben definit com en el cas d’un difunt catòlic”, afirma la secretària del Grup de Diàleg Interreligiós i un dels referents de la comunitat musulmana, Laila El Gamouchi. I Bouchra, representant de la mesquita Al Rahma del barri de Sant Miquel d’Olot, hi afegeix: “Un musulmà no descansa fins que el cos és a la terra.” Ella mateixa lamenta l’angoixa, i a vegades el bloqueig, que pateixen els familiars, quan el temps s’allarga per culpa dels tràmits. El Gamouchi explica, també, que hi ha una gran majoria de famílies que volen repatriar el cos i que ells han de centrar els esforços a donar-los informació i ajudar-les en els tràmits, que sovint solen ser feixucs, plens d’entrebancs i llargs.
Amb els anys i gràcies a la intervenció del grup interreligiós, els musulmans garrotxins han pogut adaptar els seus rituals a la legislació sanitària vigent. Segons ella, poden rentar el cos abans d’embolcallar-lo i enterrar-lo al terra en unes tombes habilitades al cementiri d’Olot, tot i que moltes famílies opten pels nínxols dels cementiris de Barcelona perquè té un cost menor. I hi afegeix que moltes de les famílies que opten per enterrar el difunt a Catalunya ho fan perquè no poden afrontar el cost de la repatriació, tot i la col·lecta de recursos que fa la seva comunitat, i, sobretot, per les limitacions que es van produir durant la covid-19.
Evangèlics
El pastor de l’Església evangèlica Beraca i també president del Grup de Diàleg Interreligiós d’Olot, Josep Maria Martínez, explica que el seu paper a l’hospital és de representació del món evangèlic al centre i d’assistència als malalts a demanda. Afirma que en el seu cas és important entendre que viuen com una congregació i, per tant, és el pastor qui fa el seguiment del malalt o del difunt i de la seva família. “Escoltar, acompanyar, utilitzar consells basats en les Escriptures, pregar pel malalt amb el seu permís, etc. És una manera molt personal de viure la malaltia i la mort”, ha indicat. I la pastora evangèlica del Centre Cristià Fe, Esperança i Amor d’Olot, Wanda Losada, hi afegeix que si la família té necessitats econòmiques la congregació la proveeix. “La mort és un procés d’esperança i també de plorar amb la família, hi ha una part humana”, indica.
Per altra banda, Martínez posa en relleu la importància del grup interreligiós per a la gestió de la sala multiconfessional que hi ha a l’hospital, si es té en compte que, per conveni amb el Ministeri de Sanitat, només els catòlics estan a la plantilla del centre. A més, afirma que seria interessant que el personal sanitari informés del servei multireligiós que s’ofereix.
Catòlics
El referent de les persones catòliques al centre hospitalari olotí, Quico Llach, remarca que, des que és jubilat, la tasca que du a terme a l’hospital és de voluntariat. Abans i per la manca de capellans, el Bisbat de Girona el contractava per atendre malalts a Olot i a l’hospital Santa Caterina de Girona. “Els hospitals són les catedrals d’avui en dia. Moltes persones que havien deixat a part la fe hi retornen”, afirma. Segons ell, moltes vegades la seva tasca és “només xerrar” amb els malalts. “Després, segons els casos, et demanen la unció o el sagrament del perdó”, diu, tot aclarint que aquestes tasques que només pot fer el capellà, les deriva al mossèn de referència. Ell, si li ho demanen, dona la comunió. Llach visita els malalts diàriament i a l’hospital hi ha missa cada dissabte.
Sikhs
El portaveu de la comunitat sikh a Olot, Raj Duhra, explica que la seva funció a l’hospital és coordinar l’ajuda per als malalts i les famílies de la seva comunitat. També s’encarrega de les lectures i la litúrgia quan hi ha la incineració de difunts al crematori municipal.
