Societat

Societat

Canvi horari

Rellotges endavant

Aquesta nit tornarem a avançar una hora els rellotges per passar a l’horari d’estiu, una herència caduca del segle passat

Tot i que la Comissió Europa volia abolir aquesta pràctica el 2021, els estats no s’han posat d’acord per fer-ho

Ja no té cap sentit per estalviar energia i en canvi afecta la salut de les persones

4,6 milions d’europeus van dir en una consulta pública que volien que s’eliminessis els canvis

Si volem seguir el nostre horari diürn habitual, aquesta nit dormirem una hora menys. Tornarem a patir el salt en el temps que farà que a les dues de la matinada siguin les tres. Els canvis horaris bianuals –l’últim diumenge de març avancem una hora els rellotges i l’últim d’octubre els tornem a posar on toca– són una relíquia del passat i fa temps que s’ha obert el debat sobre la necessitat d’eliminar-los. Però sembla que ningú s’atreveix a fer el primer pas. El febrer del 2018, en el context de diverses peticions ciutadanes i d’eurodiputats, el Parlament Europeu va demanar a la Comissió Europa una avaluació sobre la possibilitat de modificar la directiva del 2000 que va homogeneïtzar per primera vegada els canvis horaris a Europa, uns canvis que fins llavors no tots els membres feien de manera coordinada. La Comissió va presentar un proposta després de revisar diversos estudis científics que en confirmen els efectes nocius per a la salut.

“La cronobiologia mostra que el bioritme del cos humà es veu afectat per qualsevol canvi de temps, cosa que podria tenir un impacte advers en la salut humana. L’evidència científica recent suggereix clarament un vincle entre els canvis de temps i les malalties cardiovasculars, les malalties immunes inflamatòries o la hipertensió, vinculades a l’alteració del cicle circadiari. Certs grups, com els nens i la gent gran, són particularment vulnerables. Per tant, per protegir la salut pública, convé posar fi als canvis d’hora estacionals.” Aquestes van ser les conclusions textuals de la Comissió. El text va ser traslladat a una proposta legislativa que, el març del 2019, el Parlament Europeu va aprovar. Llavors es va portar al Consell d’Europa perquè fossin els estats els qui decidissinin com ho havien de fer, i es va marcar el març del 2021 com l’últim l’any en què es modificarien els horaris. Però la proposta, tot i tenir calendari, no es va fer efectiva. El Brexit, la pandèmia i la guerra a Ucraïna han posat sobre la taula altres prioritats, i el tema horari a quedat relegat de les agendes polítiques.

Herència de la industrialització

El canvi arbitrari de l’hora és el resultat de la industrialització i d’un model productiu que, a començament del segle XX, volia aprofitar al màxim la llum solar per estalviar energia. Els primers que van decidir endarrerir els rellotges una hora durant la primavera i l’estiu per aprofitar més les hores de sol van ser els alemanys. Ho van fer durant la Primera Guerra Mundial: reduir el consum de carbó a les llars permetia destinar-lo a les fàbriques d’armament. Països com el Regne Unit o França s’hi van afegir, però aquest canvi estiuenc es va deixar d’aplicar, de manera generalitzada, després de la Segona Guerra Mundial. Ara bé, amb la crisi del petroli del 1974, els països industrialitzats novament necessitaven reduir el consum energètic i van establir un altre cop el canvi estacional, que s’ha mantingut fins ara, encara que amb les noves tecnologies, els nous d’hàbits i el funcionament continuat de la majoria de fàbriques, ja no suposa cap estalvi important.

De fet, segons la Barcelona Time Use Initiative (una associació europea que promou les polítiques del temps, radicada a Catalunya), el de l’estalvi energètic és un mite que cal erradicar. Asseguren que modificar l’hora o bé no té cap efecte o, pitjor, l’horari d’estiu –que és el que tindrem ara i que no ens resulta natural– ens fa gastar més energia, perquè el consum i l’oci obliguen a allargar la refrigeració.

Aquesta organització ha preparat una proposta de zones horàries permanents a la Unió Europea per ajudar els estats membres a decidir sobre els seus horaris. La proposta implica dos punts: d’una banda, eliminar el canvi d’hora bianual i, de l’altra, alinear les zones horàries dels diferents països al més a prop possible del seu horari solar. Així, cada país adoptaria la zona horària que reflecteixi la seva situació geogràfica, una adequació lògica que permetria promoure la salut, però també l’economia, la seguretat i la sostenibilitat. “La proposta respecta les condicions preestablertes per la Comissió Europea sobre com posar fi als canvis d’hora i buscar la coordinació entre estats”, afirma Ariadna Güell, promotora del grup d’experts que han elaborat la proposta i co-coordinadora de la BTUI.

Consens

La consulta oberta sobre l’eliminació del canvi horari que es va fer a nivell europeu el 2018 ha resultat ser la més participativa fins ara, amb més de 4,6 milions de persones (moltes d’elles, ciutadans alemanys) demanant majoritàriament que es deixin tranquils els rellotges. A l’Estat espanyol, les respostes van ser de més del 95% a favor. “Hi ha consens generalitat que cal eliminar el canvi horari. Només en països com Grècia, Itàlia o Xipre el suport és de menys del 60%. En canvi, hi ha un cert debat sobre quin horari hauríem d’adoptar. A nosaltres ens correspondria el fus del meridià de Greenwich”, explica la directora general de Cures, Organització del Temps i Equitat en els Treballs, Núria Vergés. Això significaria quedar-se tot l’any amb l’horari que ara tenen les Illes Canàries, que és el que hi havia a l’Estat abans que Franco decidís fer coincidir l’hora amb la de Berlín. Però més enllà d’això, s’hauria de decidir si es manté l’horari d’hivern o l’horari d’estiu.

“La comunitat científica –hi afegeix Vergés– ens diu que és més important assegurar les hores de sol al matí i que l’horari que més s’hi ajusta és l’horari d’hivern.” Un dels principals experts catalans en aquesta matèria és el doctor Javier Albares, director de la unitat del son de la clínica Teknon de Barcelona. Explica que eliminant els canvis s’estalviarien problemes de salut que tenen sobretot les persones més grans i els nens, perquè són els que tenen una flexibilitat circadiària o cronobiològica més baixa.

Precisament el canvi a l’horari d’estiu és el costa més, perquè tenim un dia de 23 hores en lloc de 24. “S’ha vist que augmenten els accidents de trànsit i els accidents laborals, i hi pot haver problemes de son i digestius. Fins i tot està demostrat que el primer dilluns després d’aquest canvi augmenten els accidents cardiovasculars”, hi insisteix l’especialista, que evidentment és partidari de mantenir l’horari d’hivern. El motiu és clar: si ens quedéssim a l’horari d’estiu tot l’any, al desembre a Barcelona el sol sortiria a les 09.15 h del matí, aproximadament. Moltes persones haurien d’estar les primeres hores del dia en l’obscuritat total. Això tindria efectes en la salut, i l’estat d’ànim, però també en la seguretat laboral, els accidents, els trastorns del son... “Imaginem els adolescents que comencen a les 8:00 a l’institut i que ja van amb horaris que no s’adeqüen als seus ritmes. Si les primeres classes fossin a les fosques, no rendirien gens”, hi afegeix el doctor.

El problema és que sectors de l’oci i del turisme no veuen clar que a l’estiu es faci fosc una hora abans, que és el que passa si es manté l’horari d’hivern. Segons la BTUI, aquest és un altre mite que cal trencar. Argumenten que hi ha dues qüestions que cal tenir en compte. En primer lloc, que l’horari actual ja està perjudicant l’economia: provoca falta de son en una gran part de la població que, a conseqüència d’això, és menys productiva, té més accidents laborals i suma més baixes per malaltia. I, en segon lloc, que són l’estiu, el bon temps i el fet que el dia sigui més llarg –i no l’horari– allò que impulsa el turisme i l’oci.

Els responsables de la BTUI reconeixen que encara fa falta molta pedagogia i per això han tirat endavant una campanya a nivell europeu a través de les xarxes socials. “Si preguntes a la gent quin horari prefereix, tothom vol l’horari d’estiu per una qüestió molt senzilla: associem l’estiu amb les vacances, els dies més llargs i amb més bon temps. I el que nosaltres diem és que encara que canviem l’hora, l’únic que passarà serà que el sol sortirà abans al matí i marxarà abans al vespre, però els dies continuaran sent igual de llargs, tindrem la mateixa meteorologia i farem les mateixes vacances, explica Marta Junqué, co-coordinadora de la BTUI. Tant Junqué com Núria Vergés coincideixen que s’haurà de tornar a posar sobre la taula, i que la presidència espanyola del Consell de la UE el segon semestre de l’any seria un bon moment perquè s’impulsés.

El canvi d’hora no determina com fem servir el temps, però sí que permet visualitzar l’efecte de l’esquema horari en la nostra vida. La reforma horària, que en el tombant del mil·lenni va adquirir força, és una proposta per impulsar horaris més racionals i jornades compactes. En aquesta legislatura s’ha creat la direcció general de Cures, Organització del Temps i Equitat en els Treballs. “Tenim uns horaris en què s’acaba tot molt tard, i això afecta sobretot les dones: les que recullen, les que netegen, i les que tenen cura dels altres... La seva disposició de temps lliure és inferior, i encara més entre les més precaritzades”, hi insisteix Núria Vergés, que destaca la importància de programes com TempsxCures, amb serveis de cura infantil, gratuïts o a preus reduïts.

Una franja que no toca
Franco va adaptar l’horari espanyol a l’hora de Berlín, però també ho van fer la Gran Bretanya, França i la majoria de països europeus durant la Segona Guerra Mundial, per evitar confusions en les operacions militars. Un cop acabada a la guerra, Portugal i la Gran Bretanya van tornar al seu horari habitual (una hora menys) mentre que França, el Benelux i l’Estat espanyol, que per la seva ubicació entre meridians també ho haurien hagut de fer, van decidir continuar com estaven.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Platja a demanda

PREMIÀ DE MAR

Un pla, un consens i un desacord

PREMIÀ DE MAR
Societat

Màxims de pobresa

barcelona
MARIA ASSUMPCIÓ PIFARRÉ
PRIORA DEL MONESTIR DE SANT DANIEL DE GIRONA

“El monaquisme és una opció radical de vida”

GIRONA
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Matí tranquil

Barcelona
Itàlia

Intenten segrestar un mercant turc a prop de Nàpols

Barcelona
literatura

Rebeca Guerra guanya la XXXIV edició del Concurs Literari d’Articles de Psicologia

Girona

Protesta de policies i guàrdia civil per abandonar-los després de l’1-O

BARCELONA

Condemnen l’ICS per deixar sense úter una embarassada després d’una cesària

BARCELONA