Societat

La metròpolis del futur: més verda, amb menys cotxes, més habitatge i noves centralitats

L’AMB dona llum verd al pla director urbanístic metropolità, que dibuixa una futura gran metròpolis policèntrica articulada a partir d’una xarxa de deu grans avingudes, parcs, eixos verds i equipaments, i on es redueixi a la meitat l’ús del vehicle privat

La ciutat metropolitana del futur, entesa com la suma dels 36 municipis que integren l’àrea metropolitana amb Barcelona al capdavant, prioritzarà les persones, la cohesió dels barris, pobles i ciutats, i facilitarà la mobilitat sostenible a peu, en bicicleta o transport públic. I perquè això sigui possible caldrà apostar per un nou model de desenvolupament urbanístic que potenciï els espais verds, les noves centralitats i l’habitatge social assequible. Aquests són, a grans trets, els principals objectius que es proposa l’ambiciós pla director urbanístic metropolità (PDUM), que dibuixa el futur d’una gran Barcelona metropolitana regenerada, policèntrica, renaturalitzada i cohesionada, on les persones que hi viuen tinguin més qualitat de vida. El PDUM és el full de ruta que marcarà el desenvolupament d’aquest nou model urbanístic fins al 2050 i que acabarà substituint l’antic pla general metropolità de 1976, que ha quedat estret i obsolet. El nou pla director urbanístic ja ha superat amb un ampli consens la primera fase de tramitació i se sotmetrà a exposició pública fins al 30 d’octubre abans de ser aprovat provisionalment pel ple de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i, definitivament, per la Generalitat. Si la tramitació compleix els terminis previstos, el nou pla director podria entrar en vigor l’any 2027.

Equilibri i sostenibilitat

Jordi Sànchez, vicepresident de Polítiques Urbanístiques de l’AMB i regidor de Montcada i Reixac, destaca que el principal valor del nou pla director és que s’ha fet a partir de la realitat i les necessitats de tot el territori metropolità i la seva gent. “Sabem que és un pla ambiciós, que en part dependrà també de la inversió privada, però és la base per garantir un desenvolupament urbanístic que tingui com a principals premisses l’equilibri, la sostenibilitat i la cohesió social”, assenyala el màxim responsable polític en matèria urbanística de l’AMB. Precisament la solidaritat entre pobles i ciutats i la cohesió social són dos dels principals puntals sobre els quals s’ha redactat aquest pla director, basant-se en les capacitats i potencialitats del territori. No es tracta només de projectar nous equipaments, noves vies de comunicació i de reservar espais per a nous parcs d’habitatge social sinó, també i sobretot, de rehabilitar, repensar i reciclar part dels teixits urbans, espais verds i vies de comunicació ja existents i integrar-les en el nou entorn metropolità. Xavier Mariño, director de Polítiques Urbanístiques de l’AMB, destaca que amb l’aposta per potenciar l’espai verd, l’habitatge, els equipaments i el transport públic es busca articular un territori més cohesionat, fomentant una mobilitat activa i sostenible i impulsant la pròpia economia metropolitana perquè sigui més competitiva i sostenible. L’esperit del pla, conclou Mariño, és evolucionar cap a una nova metròpolis més equilibrada i autosuficient on la gent que hi viu gaudeixi d’una millor qualitat de vida. En aquest sentit, Mireia Peris, cap del servei de redacció del pla director de l’AMB, fa èmfasi en aquest reequilibri territorial que impulsa el nou PDUM i que permetrà vertebrar una nova realitat metropolitana on Barcelona continuarà tenint pes però els pobles i ciutats, avui considerats perifèrics, en guanyaran. Es tracta de redistribuir els llocs d’activitat i de residència, equilibrar les oportunitats pel que fa a equipaments i apropar les xarxes de mobilitat sostenible a tota la ciutadania, més enllà de la ciutat central.

El pla director identifica 15 noves centralitats: Cruïlla Sant Boi, Porta Diagonal, la Torrassa, Quatre Camins, Riera de Palau, Montgat, Besòs Central, Part Nord, Porta Delta, Baricentro, Montcada Bifurcació, Besòs-Gran Via C-31, Hospital General, TV3 Diagonal i Castelldefels-UPC Estació.

Espais verds

Pel que respecta a la infraestructura verda, el nou PDUM aposta per la preservació dels espais oberts i els dota d’un paper central en l’articulació de la metròpolis de Barcelona. En aquest sentit, protegeix els espais naturals i agraris existents, garantint-ne el valor ecològic i la capacitat d’aportar beneficis a les persones. A més, planteja una xarxa de parcs i eixos verds que integren la natura a la ciutat per oferir més qualitat de vida davant dels episodis de contaminació de l’aire i de calor extrema.

Habitatge assequible

El pla preveu per al 2050 la creació de més de 120.000 habitatges, dels quals 62.000 serien habitatges de lloguer social. L’objectiu és que el 10% dels habitatges principals de l’àrea metropolitana siguin assequibles i estables, i això passa necessàriament per una aposta per les reserves de sòl destinat a habitatge de protecció pública, principalment als municipis amb dèficit d’habitatge assequible estable.

Xarxa viària

Finalment, el nou pla aposta per la vertebració del territori metropolità a través de deu grans avingudes metropolitanes que sumen més de 240 quilòmetres com a eixos principals de connexió entre pobles i ciutats a través d’una xarxa de mobilitat que prioritza clarament el transport públic i l’ús de la bicicleta o els desplaçaments a peu. Un exemple seria la Gran Via Metropolitana, que transcorre des del municipi de Castelldefels, al Baix Llobregat, fins a Montgat, al Maresme, travessant tota la ciutat de Barcelona.

10
avingudes metropolitanes que sumen 240 km

EL PDU EN XIFRES

120.00
habitatges assequibles
15
noves centralitats per garantir l’equilibri
870
quilòmetres d’eixos verds
50%
de reducció de l’ús del vehicle privat
56
nous emplaçaments per produir energia solar
20
milions de m² reservats a activitat econòmica
4,2%
d’augment del sòl no urbanitzable

Menys cotxe, més bici

Un dels objectius clau del nou pla director és facilitar i incrementar els desplaçaments pel territori metropolità a partir d’un model de mobilitat sostenible. Per això, d’aquí al 2050 el PDUM preveu que el 50% dels desplaçaments metropolitans es facin a peu o en bicicleta i el 30%, en transport públic. Per poder assolir-ho cal reduir els futurs desplaçaments en vehicle privat pràcticament a la meitat i incrementar en més d’un milió els desplaçaments diaris en transport públic col·lectiu. Aquest plantejament obliga a adaptar les infraestructures viàries existents i replantejar-ne de noves a partir de criteris d’eficiència per tal de poder transportar el màxim volum de persones amb el mínim impacte ambiental. En aquesta línia, proposa solucions com ara potenciar l’ús de les rondes de Barcelona com a vies per distribuir i gestionar el trànsit a la ciutat central i reduir-ne l’ús com a vies ràpides per travessar-la, funció que haurien d’assumir autopistes i autovies ja existents. El pla també identifica una sèrie de nodes estratègics per possibilitar la continuïtat de els avingudes metropolitanes i actuar sobre el s principals colls d’ampolla que representen alguns enllaços o nusos viaris.

Aposta per l’energia solar

El nou pla director urbanístic metropolità, segons expliquen els tècnics que n’han dirigit la redacció, s’ha desenvolupat tenint en compte el canvi climàtic i els efectes que té sobre recursos com l’aigua o el model energètic. La clau, expliquen els responsables tècnics, depèn d’una combinació tan necessària com difícil d’aplicar: ser més autosuficients i reduir els consums. Per això el pla ja preveu accions concretes en aquesta línia: pel que fa al cicle de l’aigua, des de l’AMB es proposa una gestió més sostenible dels aqüífers, potenciant la regeneració i posterior reutilització d’aigües residuals per al reg de zones verdes, ús industrial o neteja de la via pública, com ja s’està fent ara de forma experimental i, en un futur, fins i tot per al consum de boca; quant a subministrament elèctric i per tal de donar resposta a la futura demanda, el PDUM planteja reserva d’espais per a la construcció de 56 nous equipaments de producció d’energia solar sense afectar àmbits d’interès ecològic, agrari o social; i, finalment, per tal de fer front a l’increment de la generació de residus, en el pla es proposa ampliar infraestructures de tractament ja existents i fer-ne de noves.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

barcelona

Presó provisional per un ciclista que va matar un xofer

LLORET DE MAR
societat

Controlat el foc forestal a Riudecanyes

barcelona

SOS Costa Brava reivindica la titularitat pública del camí de Can Juncadella

Lloret de Mar

Internament per als dos menors detinguts per una agressió sexual en grup

BADALONA

El No de Blanes a l’explotació sexual i el tràfic de dones i menors

Blanes
religió

El papa demana a Europa l’acollida justa dels migrants

Barcelona
RELIGIÓ

Mor Jacint Medina, el “capellà compromès”

societat

Tret de sortida al pòdcast més gran de la història del català

barcelona
societat

La Mercè ja mou multituds

barcelona