Amb el menjar no s’hi juga
La Generalitat edita una guia per ajudar a prevenir i reduir el malbaratament alimentari als menjadors escolars
Es calcula que en un menjador de 500 comensals es desaprofiten set tones de menjar cada any
El malbaratament alimentari als menjadors escolars pot ser fàcilment visible, com ho demostra l’activitat que es fa a l’escola Busquets i Punset de l’Hospitalet: es reutilitzen garrafes de cinc litres que s’usen com a abocadors dels aliments que es queden al plat. Els infants hi aboquen tot allò que no s’han menjat, i amb l’ajut d’una graella es fa un recompte setmanal que serveix per reflexionar i proposar accions contra el desaprofitament del menjar. A l’escola Mare de Déu de Montserrat, d’Olesa de Montserrat, s’ha optat per fer que cada alumne es faci responsable del seu menjar i se serveixi a la safata la quantitat que creu que es menjarà, cosa que també afavoreix la seva autonomia. Si tot i així no s’ho acaba, el que sobra es posa en un plat comú que també servirà per a la reflexió.
Aquestes dues experiències, en menjadors escolars que gestiona Fundesplai / 7 i Tria, serveixen per intentar reduir unes pèrdues difícils de quantificar però que, segons les estimacions de la Generalitat, equivaldrien a set tones anuals en un centre de 500 alumnes. O el que és el mateix, a un perjudici de 14.000 euros a l’any. En el conjunt de les escoles catalanes, tenint en compte que el nombre de comensals és d’uns 80.000, cada any es perden als menjadors unes 1.120 tones d’aliments. És un problema d’abast mundial, ja que segons els càlculs de les Nacions Unides un terç de la producció d’aliments es perd o es malbarata.
Amb l’objectiu d’evitar aquest fet i de fomentar l’aprofitament, a Catalunya es va aprovar el 2020 la llei de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris. Emparant-se en aquesta llei, el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ha publicat la Guia per a la prevenció del malbaratament alimentari als menjadors escolars, en què han col·laborat diverses entitats i empreses del sector. Aquest document pretén dur als menjadors els principis que es recullen en la guia orientada a les empreses agroalimentàries, i ajudar escoles i gestors de menjadors a dissenyar programes que redueixin les pèrdues.
“Els centres també tenen la responsabilitat de dissenyar programes d’educació per a la reducció del malbaratament alimentari, i aquesta guia també els ajudarà a impulsar accions de sensibilització dirigides a la comunitat educativa que permetin abordar aquest repte global des de l’acció quotidiana i local”, afirma el secretari d’Alimentació del departament, Carmel Mòdol.
El document recorda l’obligatorietat de les empreses gestores, segons determina la llei, de tenir un pla de prevenció del malbaratament alimentari, en què s’especifiquin les quantitats que es malmeten, les causes i les accions per reduir-lo. La guia pretén ajudar a elaborar i implantar aquest pla, amb recursos i casos pràctics, i a definir un full de ruta per crear programes educatius de sensibilització. Estableix també la jerarquia de prioritats: en primer lloc, introduir al menjador les pràctiques necessàries per prevenir el malbaratament. En cas que es produeixi, es recomana vendre els excedents o donar-los a entitats socials. Les restes, en primera instància, s’han de llançar al contenidor de matèria orgànica per afavorir el compostatge. L’últim esglaó, el menys recomanable i prohibit a molts municipis, segons recull la guia, és llençar les restes al contenidor de rebuig.
Esbrinar les causes
Un aspecte clau del pla de prevenció és pesar el menjar malbaratat per calcular la pèrdua global i esbrinar-ne les causes. La quantificació és bàsica per establir un programa d’accions. És cabdal determinar si el menjar es malbarata a la cuina, perquè hi ha menjar caducat o errors en l’elaboració. O si es produeix al menjador, perquè els comensals no s’ho mengen tot. També ajuda establir en quines franges d’edat es genera més malbaratament, i quins grups d’aliments es consumeixen menys. Les causes del malbaratament no són sempre òbvies, alerta la guia, i cal dedicar temps a reflexionar sobre els motius. Pot passar que un menú tingui poca acceptació, i per això s’haurien de combinar plats més i menys atractius, o implicar l’alumnat en el disseny del menú. Pot haver-hi una incorrecta rotació dels aliments a la cuina, o que falli la refrigeració. O que la ràtio d’alumnes per monitor sigui molt alta i no se’ls pugui atendre amb prou cura, segons la guia.
Cada causa identificada necessita una o diverses accions de prevenció i reducció, com ara una planificació del menú o millores en l’organització de la cuina. També programes educatius de sensibilització, ja que segons la Generalitat un dels punts on sobra més producte és als plats de l’alumnat.
