Societat

Prop de 1.800 catalans van morir per la calor extrema el 2022 segons un estudi

Una investigació de l’ISGlobal apunta que el total de defuncions a Europa va pujar a unes 62.000, relacionades amb l’impacte a salut pública potenciat pel canvi climàtic

Un total de 1.772 per­so­nes van morir a Cata­lu­nya l’estiu de l’any pas­sat a causa de la calor extrema que es va patir, segons un estudi d’ISGlo­bal. Les xifres a nivell euro­peu arri­ben als 61.672 morts, un 18,3% dels quals cor­res­po­nen a l’Estat espa­nyol -on van pro­duir-se 11.324 defun­ci­ons-, el segon país del con­ti­nent més afec­tat després d’Itàlia -18.024 morts-. Les tem­pe­ra­tu­res extre­mes van pro­vo­car nom­bro­sos incen­dis i una sequera de la qual el Prin­ci­pat encara està sor­tint, però també aquesta des­ta­ca­ble mor­ta­li­tat. L’informe asse­nyala que a l’Estat les vícti­mes d’aquest feno­men van ser majo­ritària­ment les dones, un 63% més afec­ta­des, però sobre­tot les per­so­nes de més edat: més de 47.000 de les morts les van patir per­so­nes de més de 65 anys. L’estudi s’ha rea­lit­zat per un pro­jecte finançat pel Con­sell Euro­peu d’Inves­ti­gació (Euro­pean Rese­arch Coun­cil), i té l’objec­tiu d’estu­diar com s’estan adap­tant les pobla­ci­ons als rep­tes de salut pública des­en­ca­de­nats pel canvi climàtic.

Pel que fa a la tem­pe­ra­tura, el país amb un valor més extrem va ser l’Estat francès, amb 2,43 °C sobre els valors mit­jans del període 1991-2020, però el seguei­xen Suïssa ( 2,30 °C), Itàlia ( 2,28 °C), Hon­gria ( 2,13 °C) i l’Estat espa­nyol ( 2,11 °C).

Al Prin­ci­pat, de les 1.772 defun­ci­ons, 1.327 van cor­res­pon­dre a la demar­cació de Bar­ce­lona, 197 a la de Tar­ra­gona, 159 a la de Girona i 89 a Lleida. La taxa de mor­ta­li­tat rela­ci­o­nada amb aquests feno­men a Cata­lu­nya va ser de 237 per­so­nes per milió d’habi­tants, unes dades que coin­ci­dei­xen amb les de l’Estat, que és el ter­cer país del con­ti­nent amb major taxa de mor­ta­li­tat per calor. Itàlia, amb 295 morts per milió, i Grècia (280) lide­ren aquesta taxa, que té una mit­jana de 114 a tot Europa.

No és un rècord

L’estiu amb uns regis­tres de mor­ta­li­tat més ele­vats a Europa va ser el de l’any 2003, amb un excés de mor­ta­li­tat de més de 70.000 morts, almenys 8.300 més que l’any pas­sat. Ara bé, men­tre fa vint anys va ser un “feno­men excep­ci­o­nal­ment rar”, les tem­pe­ra­tu­res de l’estiu de 2022 “no poden con­si­de­rar-se excep­ci­o­nals” perquè “podien haver-se pre­vist seguint la sèrie de tem­pe­ra­tu­res dels anys pre­ce­dents, i que mos­tren que durant l’última dècada l’escal­fa­ment s’ha acce­le­rat”, segons decla­ra­ci­ons de Joan Balles­ter , pri­mer autor de l’estudi, a l’Acn.

La recerca augura mals pronòstics per a Europa, ja que és el con­ti­nent amb un escal­fa­ment més pro­nun­ciat, fins d’1 °C més que la mit­jana mun­dial. L’equip inves­ti­ga­dor pre­veu que en cas de noha­ver-hi una res­posta d’adap­tació eficaç, el con­ti­nent s’enfron­tarà a una mit­jana de més de 68.000 morts pre­ma­tu­res cada estiu cap a 2030 i més de 94.000 cap a 2040.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.