Societat

L’increment dels dies de vent i no fer cas dels avisos, entre les causes dels ofegaments al mar

L’augment cada any del nombre d’ofegaments a les platges a l’estiu, preocupa. Fins avui han mort cinc persones a les platges de la Costa Brava, la majoria al juliol. Al conjunt del país, però, la xifra s’enfila als 19 morts per ofegament no intencionat. Estem davant d’una preocupació d’abast nacional. Amb les xifres a la mà, i per fer-se’n una idea, l’any passat van morir 25 persones a les platges catalanes, quatre més que el 2021. Però, del 2019 i 2022 el total van ser 260 persones –211 homes i 40 dones–. La gran majoria de víctimes van ser homes de nacionalitat espanyola i de més de setanta anys.

Les causes són moltes i variades, segons els professionals de la vigilància i es mantenen inalterables cada any: van des de no fer cas de les recomanacions, no ser conscient de les pròpies limitacions, banyar-se fora d’horaris, cops de calor o patologies prèvies, són algunes de les causes. Un efecte nou, aquest molt concret d’aquest estiu, podrien haver estat l’increment dels dies de vent de garbí o llebeig –que alguns atribueixen al canvi climàtic–, en detriment dels de tramuntana. A més, també s’hi afegeix una manca de socorristes titulats que moltes vegades obliga a no poder comptar amb el personal que seria més adient.

Però cal poder saber com abordar aquesta problemàtica més enllà de les dades i les estadístiques. Aquest és un repte. Maria Puig, presidenta de Dipsalut, explica que l’Observatori de Salut Social i Ambiental està portant a terme un estudi que analitzarà cas per cas, així com els efectes del temps, entre d’altres variables, per poder aplicar mesures “que siguin efectives, més enllà de les estadístiques de cada any”.

Els més pressionats són, però, els vigilants, en incrementar-se els dies potencialment perillosos per als banyistes. Salut Pública de la Generalitat i els ajuntaments, encarregats de contractar els serveis de vigilància a les platges, ja van apel·lar a la responsabilitat a l’inici de la temporada, el 15 de juny.

“No és el nostre medi”

“Molts dels banyistes que tenen problemes a l’aigua és per excés de confiança, no fer cas dels suggeriments o prohibicions i banyar-se fora d’horaris en què hi ha vigilància. Hem de tenir clar que no és el nostre medi.” Ho explica Josep Lluís Pouy, cap de Protecció Civil de Blanes, que afegeix, a més, la importància de fer cas de les indicacions dels vigilants i els senyals visuals, com les banderes: vermella, de prohibició absoluta; groga, que indica prohibició de bany on el banyista no toqui el fons amb el cap fora; i, finalment, la verda, en què no hi ha cap impediment detectat per al bany. Pouy posa especial èmfasi a reforçar els punts de vigilància: “El factor clau és la prevenció. Detectar un problema, com ara una persona que s’allunya massa, abans que es converteixi en un servei, és vital.” “El nostre municipi té regulat poder sancionar aquelles persones que es banyin amb bandera vermella”, hi afegeix. Blanes és una població, en aquest sentit, atípica, perquè és l’Ajuntament qui fa la gestió directa de la vigilància a les platges. Als tretze socorristes que tenen vigilant, s’hi ha d’afegir els dotze agents de ciutadania que informen els usuaris de la platja i, també, poden informar d’un incident. Sí que hi ha elements coincidents, a tall de patró pel que fa als ofegats. Pouy destaca que les enquestes que s’han fet els darrers anys informen que la majoria d’ofegats solen tenir més de cinquanta anys: “La gent cada vegada passa més hores a la platja i som més grans. Molts no s’hidraten prou i poden tenir un cop de calor; i no és el mateix tenir-lo fora de l’aigua que a dins. A més, i aquest ja és un imponderable, hi ha persones que presenten patologies prèvies, com ara cardíaques, o són molt grans.” Pel cap de Protecció Civil blanenc també és rellevant destacar que molts usuaris que tenen problemes o que fins i tot han mort ofegades, ha estat per voler auxiliar una persona que presenta problemes a l’aigua. “Per treure una persona fora de l’aigua que s’està ofegant cal tenir coneixements, no és fàcil i poden morir tots dos”, avisa.

Per Guido Pascarelli, de l’empresa de vigilància Proactiva, responsable de la vigilància de les platges de Platja d’Aro: “Hem detectat que els dies de vent o amb mar de fons, és quan es produeixen més incidències.” El comportament del mar, amb els seus corrents o el vent, és determinant i cal tenir-los molt presents. “És clau –assenyala Pascarelli– fer cas de les indicacions dels vigilants.” I, també, de l’entorn. L’orografia de les platges no és igual arreu. No és el mateix una platja de la Costa Brava, que ràpidament cobreix, que una de Tarragona, on costa més fer fons.

A Platja d’Aro, el servei de salvament compta amb 15 o 25 socorristes i set o nou punts de vigilància actius, segons el moment de l’estiu (setmanes de baixa o alta ocupació). En temporada alta hi ha cinc punts de socors, set cadires de vigilància, una torre i un Punt de Vigilància Avançat. Platja d’Aro ha apostat fort i també disposa de servei propi d’embarcació de rescat, motocicleta per a desplaçaments interns i cinc desfibril·ladors. Alhora, es distribueixen gratuïtament fins a 2.000 braçalets per facilitar la localització de possibles infants extraviats. A la cala del Pi hi ha instal·lat un punt autònom de SOS. A Palamós, s’ha ampliat les hores de vigilància en detectar-se que cada vegada es matina més o es prefereix anar-hi més tard, a la tarda.

Els corrents

Els corrents marins poques vegades es tenen en compte, com ara una zona amb corrent de retorn, una zona canalitzada que et pot arrossegar mar endins. Quan es vol tornar s’ha de nedar contra corrent, i aquest és l’error; perquè si es neda de costat, al cap d’uns metres un pot sortir d’aquesta aigua acanalada. A més, també s’ha advertit un increment dels dies de garbí. Lluís Espada, regidor de Platges de Roses, explica que aquest any precisament per l’increment dels dies i la força del vent de garbí en detriment dels de tramuntana, s’ha optat per acostar més les torres de vigilància a les zones de bany de les platges. El regidor de Medi Ambient, Xavier Rangel, també destaca aquesta percepció que hi ha més garbí, però remarca que “cada municipi té unes característiques específiques i és un tema complex”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

salut

Crida especial per augmentar la donació de plasma durant tota la setmana

barcelona
RELIGIÓ

El bisbe Octavi ja guia els fidels de la diòcesi de Girona

GIRONA
SERVEIS

Zones d’esbarjo i vegetació resistent a la sequera, a la Colònia Castells

BARCELONA
infraestructures

Les obres a la carretera de les costes del Garraf, fins la tardor

Sitges
EQUIPAMENTS

Excés de clor a les piscines municipals de Vilanova i la Geltrú

VILANOVA I LA GELTRÚ
societat

Alerta per possibles fragments de plàstic en croquetes congelades de Bon Preu, Eroski i Alteza

barcelona
infraestructures

Estudien si es pot fer una estació més a Martorell

MARTORELL

Retards a la línia R11 entre Vilamalla i Sant Miquel de Fluvià per un robatori de coure

VILAMALLA
societat

Torrebesses fa la primera ruta de l’oli i la pedra seca

Torrebesses